SUDAMÈRICA

2008-10-02T02:34:00.000-07:00

ja som aquí.....
ja hem arribat....
ja som aquí, ja hem arribat....
ja som aquí, ja hem arribaaaaaaaaaaaaaaat.......
ELS COLLONUTS DE SANT CUGAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Galàpagos II

2008-09-20T11:30:00.001-07:00

Us hem penjat alguna foto a l'àlbum i de regalet (pels més vagos...) també alguna més aquí. Seguim disfrutant de les illes, aprofitant els últims dos dies que ens queden aquí! snif...

GALÀPAGOS

2008-09-15T11:53:00.000-07:00

tots els animals són de veritat, en serio!!!

Finalment, hem arribat a ses illes i després de vuit dies en un veler amunt i avall, de illa a illa, us passem algunes fotos perquè aneu fent boca (al picasa les penjarem més endavant, que ara no tenim molt temps, agafarem un vaixell de dues hores fins a una illa que no hem visitat).

La veritat és que tenim molt per explicar-vos, però lo més important: això és increïble. Mai havíem vist tants animals, vivint tant tranquils. Us ho recomanem a tots!!!!!

apa, petons i us enviem més notícies ben aviat!!!!

Guayaquil, a un pas de les illes!!!!

2008-09-07T15:02:00.000-07:00

Estem a Guayaquil, us hem intentat penjar un vídeo de la ciutat però portem més d'una hora i no hi ha manera, així que ja ho provarem un altre dia... Fot una calda que no parem de suar en tot el dia, sort que tenim aire acondicionat fins i tot a l'habitació.... esperem que la calor ens segueixi fins a les Galàpagos (perdoneu, però estem tant nerviosos i ansiosos per anar-hi que no podem parlar d'un altre tema...). Per cert, demà ja marxem cap allà i no tornem fins el 22, estarem bastant desconnectats d'internet, però no patiu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Esperem que estigueu tots bé i us deixem unes quantes fotillos al picasa...

ciao ciao!

Tren Riobamba - Nariz del Diablo

2008-09-05T16:33:00.000-07:00

Doncs si, per fi hem trobat un tren per les amèriques, avui hem agafat el tren conegut "mundialment" com a Tren de la Nariz del Diablo, la veritat es que no l'hem vist molt el nas, però ha tingut una essencia mística que Deu ni Dó, la menera de realitzar-lo es pujant-se ni més ni menys que a dalt del convoy. Al principi ens feia una mica de por, però de bon matí - ales 6:30 - no hi havia manera de pensar-ho....

Aquesta linea unia antigament el pais de nord a sud, des de Quito fins a Guayaquil, pe`ro avui en dia només es pot realitzar uns 150 km. de via ferrea.... Va des de els 2700 msnm aprox. fins els 3350 msnm. i per a construir-la van morir molts obrers i segons es diu es una de les líneas que a portat més de cul a Arquitectes i enginiers de Ports i Camins...Com diu el Cartell " la Linea mas dificil del mundo".

Ha estat força bé, encara que em tingut alguna que altre complicació, el tren s'ha descarrilat dos cops, això si, al tren hi viatge un "Desencarrilador", després ha començat a ploure a gots i barrals i per acabar la boira "Garua" com es coneix aquí, ha fer acte de presencia i no deixava veure quasi res de res...pe`ro igualment per aquells Freeke's dels trens - Joan i Medir -, s'ha de fer. a¡¡¡¡enrecordeu-vos de llogar un coixinet pel cul....

I res més siloflipencs, d'aquí 3 dies ens anem cap a les G A L A P A G O S a fer un creuer....hem avançat els billets dos dies i al final ens enlairem el dia 8. tindrem quemenjar arròs bullit l'últim mes de viatge??????jejeejejej. Petons per tots i totes.

Entrada a Ecuador

2008-08-29T12:26:00.000-07:00

Welcome to Ecuador

I que millor que canalla alegre al entrar a un pais?????

Catarata Gocta

2008-08-26T19:19:00.000-07:00

Catarates de Gocta

Aquí va algun que altre video de la 3º catarates amb més alçada del món, ha estat increïble¡¡¡¡¡

a¡¡¡¡¡i també us deixem una curiositat que em trobat al hospedaje on estem ara....No us perdeu el punt número 8.....esto que es lo que és???????

Chachapoyas

2008-08-25T16:50:00.000-07:00

Hola siloflipencs!!!!

Estem una altra vegada al Nord del Perú, però aquest cop a la ciutat de Chachapoyas. Després de deixar a la Sara a Lima, vam agafar un d'aquests busos que tant ens agraden de...... 22 hores! sí sí...... Vam arribar ahir al vespre i avui al matí ja ens hem llevat a les cinc! per poder fer unes visitetes...... Hem anat a veure els Sarcòfags de Karajía i la Caverna de Koicta.

Els Sarcòfags eren interessants, però es veien des de molt lluny. I hem hagut de fer unes quantes peripècies per arribar-hi... Us posem una foto, no és de la nostra càmera però és perquè els veieu d'aprop.

La Caverna ens ha agradat molt: ens ha fet de guia un noiet d'uns divuit anys (l'Édgar); hem estat una hora dins i hem vist estalactites i estalagmites (de gegants i de súper fines), hem vist ratpenats, calaveres, ossos, una mòmia, sales gegants... ha estat molt molt interessant! sobretot quan la Marta ha relliscat i quasi acaba amb la boca plena de fang (o de caca de ratpenat....). Encara no ha anat cap arqueòlag a estudiar les restes, però creiem que quan hi vagin fliparan bastant... Ens estem trobant que en aquests països tenen moltíssims jaciments arqueològics però ningú hi inverteix ni un sol, per tant està súper mal conservat, no saben de quan és ni qui ho ha fet, cap turista ho coneix per tant ningú ho visita... vaja, que quan comencin a invertir-hi es descobriran moltes moltes coses. Però bueno, primer esperem que inverteixin amb altres coses perquè els hi cal molt molt!

Bueno guapos, us pengem un parell de fotos de la caverna de Kiocta i us enviem petons gegants! demà anem a veure una súper cascada i demà passat anem a veure una fortificació.

ciao ciao!

pel nord del Perú...

2008-08-16T21:48:00.000-07:00

Hola hola!!!!!!
fa dies que no sabem res de vosaltres, esteu tots de vacances, oi??? per això tampoc donem moltes senyals de vida!!!!!!!
hem estat a les platges del nord, ara estem visitant ruïnes, molt més tranquil que a Cusco. I ara aprofitant els últims dies que ens queden amb la Sara, què ràpid passa el temps!!!!!
Us enviem molts petons a tots.
bones vacances!!!!!

Costa Nord Peruana

2008-08-15T14:01:00.001-07:00

Una visita a la costa Nord Peruana, barques de Totora, Banys en aigues càlides i ostres del tamany d'una bimbe de Rugby.

Ciutat inka de Machu picchu

2008-08-06T15:32:00.000-07:00

4 AM: Amigos!! despierten!!!!! inundació a l'habitació

4.30 AM: esmorzaret

5 AM: pujada de les 1729 escales mentre el sol començava a iluminar-nos

6 AM: MACHU PICCHU EN DIRECTE!!!!!!!!!!!!!!

Hem visitat avui el Machu picchu... INCREÏBLE!!!!! hem estat unes 7 hores caminant per la ciutat: les runes impressionants, temples al sol, al cóndor... Observatori astronòmic... Els inkes tenien una civilització molt molt interessant, llàstima dels espanyols que ens els vam carregar a tots....

Us hem penjat les fotos, ens hagués encantat que ho poguéssiu veure tots en directe...

petons gegants

Camí de Salkantay a Machu Pichu

2008-08-06T14:42:00.000-07:00

SALKANTAY

Amb el "cupo" complert per al camí inka tradicional, hem hagut de fer el Camí Alternatiu per arribar al Machu Pichu. És un camí de 5 dies i quatre nits.

El primer dia, ben d'hora vàrem agafar el bus fins el poble de Mollepata, on ens esperaven el "arrieros", el cuiner i el assistent juntament amb el guia de l'expedició. Erem un grup de 10 aventurers, Londinencs, Txecs, Yueseis i es clar, Catalans.

Així és com vàrem començar a caminar el primer dia, fent un ascens de 2500 metres fins a quasi 4000, fent nit al camp base del Salkantay 6200 i pico metres, amb unes vistes espectaculars i un fred que quasi no vem ni notar, ¡Quins màkines que estem fets! i quin canvi, sopar a taula calentet, no teniem que portar ni tenda ni fogonet, res de res....Anàvem sobrats de forçes jejejeje.

Arribada al punt màxim i celebració massiva

Al dia següent ven d'hora ens vàrem alçar, a les 6 del matí. Un bon esmorzar i camí cap amunt fins al pas del Salkantay a 4800 metres, estavem tant a munt que ni els GPS dels Txecs trobava un satelit per calcular l'alçada.Un bon dinar i cap avall que tenim pressa. Al arribar al campament de la segona nit, després de caminar durant 8 hores, ens varem fer un bany a les termes per relaxar el cos, però nosaltres no podiem ni moure un dit, així que ho vàrem deixar per el matí següent.

Tercer dia i cap avall que fa baixada¡¡¡¡¡¡¡ i a 2000 metres, selva a tuti pleni¡¡¡¡No va ser un dia molt durillo, i al arribar al poble Santa Teresa unes birretes i relax total.

L'últim dia va ser una mica lleig, ja que vàrem tindre que caminar per la via del tren que va fins a Aguas Calientes, però al arribar, ja sabiem que al endemà ens esperava el imponent Machupichu.

En fi, l'excursió ha estat una pasada, la Sara ho ha donat tot i més i ens ha demostrat que els Sant Cugatencs al 100 % de forma, ni malt d'altura ni res de res, La Marta d'aquí poc ja intentarà convèncer a l'Aleix de fer algun 7000 metres i l'Aleix com a peix a l'aigua, pujant i baixant el que li venguin.

En fi, aquest camí ha estat espectacular i ens ha deixat molts i molts bons moments, així com també bons amics. Roger, ets un màquina, ha estat un plaer fer el trek amb Tú, ens veiem a BCN i arrassem a Gràcia.

PABLO: Hello, you have the photos in the link FOTOS PERU.

Cuzco

2008-08-01T20:06:00.000-07:00

Aquest gos te gana....

La Marta i la Sara al Crist Blanc de Cuzco.

Plaça D'armes de Cuzco a la nit.

El Crsit Blanc.

El "trio" meravella.

I demà a les 4 de´l matí anem a fer el camí del Salakantay, 5 dies i 4 nits, per arribar al Melic del món, el "Machu Pichu", esperem disfrutar molt i que no sigui massa cansat.....Bueno xiquets estarem de 9 amb vosaltres d'aqui poc.

Per Lima i Cuzco

2008-07-31T16:46:00.000-07:00

Hola a Tothom de 9....feia dies que no deiem res, però amb la nova incorporació tot a anat volant, visita per Lima, actuació de circ, amiguet "gabaxet", paella per celebrar el sant de la Marta....ufffff tot un estres.

Avui hem arribat ja a Cuzco, després d'agafar el bus més luxos en 9 mesos, TV, Sopar i esmorzar, Bingo amb regalets a bord.....dos paraules im_pressionant¡¡¡¡¡¡¡¡Al arribar al Cuzco, conegut també com el melic del món, ens hem dispossat a agafar el trekking per anar a veure el Machupichu a través de 5 die i 4 nits per els famosos camís inques.....en trobarem algun?????

Nova incorporació

2008-07-24T17:33:00.000-07:00

Ben aviat la trobareu entre nosaltres¡¡¡¡¡¡¡¡
SAbeu el seu nom?Sabeu la seva edat?
No patiu, dintre de pocs dies sabreu tota la seva informació.
Serà una nova siloflipes??????????

2008-07-19T08:42:00.000-07:00

Cordillera Blanca. Trekking Santa Cruz - Vaqueria.

Aquí algunes imatges del nostre trekking per aquesta espectacular vall.

Aclimatació i pà arriba¡¡¡¡I tot va començar des de 2850 m.sm al poblet de Cashapamapa.

La cordillera Blanca "Huaraz"

2008-07-13T17:44:00.000-07:00

Hola¡¡Com anem???Nosaltres fa uns dies hem arribat a la Cordilelra Blanca, segons diuen una de les maques de tot el món i on es pot realitzar sense cap mena de dificultat una caminata de 4 dies per aquesta, considerada el segons camí mes preciós del món, Serà així com diuen???Bueno bueno, estem de moment aclimatat-nos a la alçada per si de cas, avui em realitzat una petita incursió a la cordillera i en el video teniu el resultat......Sense comentaris, l'Aleix quasi acaba al riu...

Per aquestes terres Peruanes de moment tot bé, alguns cops ens han intentat timà i ho han coneguit i altres ha estat al revés, fent-nos passar per Argentins, Xilens, o Vascos per aconseguir algun tipus de descompte, tant per ser americans o per fer veure que el tema dels tiquets que es treuen de la maniga i que et fan pagar no van amb nosaltres....Bueno .....así es la vida papitus...

I que més explicar-vos...bueno doncs us farem una petita introducció al que és la gastronomia Peruana, com poden ser les Patates a la Huancaina, papaes bollides amb una cremeta i formatge molt i molt bones, també trobem l'arrós Xaufa mundialment conegut com arrós 3 delicies i el Ceviche, pexi cru amb llimoneta que està per llepar-se els dits ;). Aquests dies per aquí també hem tingut el gust de porvar Iogurt artesanal i demà esperem que ja comprarem el famós Jamón y Queso de la Región per a emportar-nos a fer el Trek. Doncs de moment res mésk, us enviem petons gegants i bon profit i bona cuina jejejeje.

Les línies de Nazca

2008-07-06T16:55:00.000-07:00

Després de 3 dies amunt i avall per la lletja ciutat de Nazca, finalment hem aconseguit pujar a una avioneta que ens fes una volteta de 30 minuts per sobre les línees de Nazca. L'aeroport estava a rebentar d'extrangers, esperant durant hores i hores ja que els peruans són bastant manguis i et prometen tot el que no poden complir. Així que hem tingut sort i hem pogut veure les figures i línees, increïble!! a més a més des d'una avioneta que semblava de joguina... una molt bona experiència!!!

figura: alcatraz

a la foto d'adalt l'alcatraz

i a baix l'arbre i les mans

el vol dels cóndors al cañón del Colca

2008-07-01T16:12:00.000-07:00

Estem passejant pel Cañón del Colca. Avui hem anat a la Cruz del cóndor, on hem pogut veure cóndors impressionants, alguns ens han volat a un metre de distància!!!!

Aquí teniu les fotos que hem fet:
http://picasaweb.google.es/aleixmarta/CanyDeColca

I un parell de vídeos:

petons per tothom!!!!

Sant Joan i Barraques

2008-06-26T11:56:00.000-07:00

Hola!! com esteu???? recuperats de les ressaques de les festes?

Mentres vosaltres passàveu sant joan, nosaltres ens pelàvem de fred al solstici d'hivern a Tiwanaku celebrant l'any 5516 aymará. I mentres començàveu amb la Festa Major, nosaltres passejàvem per l'illa del Sol, al llac Titicaca. No ens podem queixar gens, però ens agradaria donar una volteta aquesta nit per barraques!!!!!

Els tiwanacotes van ser una civilització molt desenvolupada, fins que van venir els inques i els van conquerir. Tot i això, queden les restes de Tiwanaku on cada any celebren l'any nou aymará. La festa comença a la nit, amb concerts, fogueres per passar el fred i traguets de "te con te" (és una beguda calenta que porta alcohol purito amb te, canyella i un toc màgic); quan s'acosten les 4 del matí, la gent comença a fer cua a les runes de Tiwanaku fins que s'obren les portes i entren corrents per agafar el millor lloc i rebre els primers rajos de sol. Al concert vam conèixer un grup de bolivians jovenets molt simpàtics que ens van donar la beguda calenteta i ens van anar guiant pels llocs. Quan vam entrar a les runes ens vam posar el més a prop que vam poder de la porta del Sol; davant, les autoritats andines van començar a fer el ritual per rebre l'any nou. Vam quedar molt sorpresos de l'arribada d'un helicòpter que portava al president, l'Evo Morales, el qual va celebrar l'any nou junt amb les autoritats. Després de moltes hores d'espera sota el fred congelat de l'altiplà (4000 metres) finalment van sortir els primers rajos de sol, els quals vam rebre amb les mans alçades. Any nou, 5516, més avançats que nosaltres, no??? Quan va acabar vam sortir pitant i vam agafar el primer bus cap a la Paz.

Uns dies després, després de la despedida final de la tant estimada ciutat de l'Aleix, vam anar cap a Copacabana amb l'Alice (una amiga del parc on vam estar amb els animalets) i més tard amb el Marco, a tocar del llac sagrat dels inques: el famós Titicaca, el llac navegable més alt del món. Allà vam agafar una barqueta i cap a l'Illa del Sol! La llegenda inca diu que en aquesta illa es va crear el primer inca, Manco Kopac, i a l'illa del costat (l'illa de la Lluna) la primera inca: Manco Kopac va fer un túnel per sota l'aigua per arribar a l'illa de la seva estimada, però en arribar-hi la noia estava a dalt de tot de la muntanya i no hi podia arribar. La noia es va posar a plorar durant tres dies fins que les seves llàgrimes van arribar a baix com una corda i Manco va pujar. Així va començar la civilització inca.

L'illa ens ha encantat, però el turisme en massa que hi ha ara és horrorós... ha provocat una capitalització dels habitants increïble. Medir i Teresa fliparíeu si ho veiéssiu... res a veure amb quan hi vau estar -encara que a la tornada no ens hem quedat sense benzina, jejejjjejje. Hostals i restaurants per tot arreu, et cobren per accedir a qualsevol punt de l'illa...

Avui farem nit a Copacabana i ja tenim els bitllets per demà passar la frontera PERUANA!!!!! Farem parada a Puno, també al costat del Titicaca.

Petons per totes i tots i molt bones festes majors!!!!!!!

Baixant pel Mamoré...

2008-06-20T08:22:00.000-07:00

Hola!!!!!!!
ja pensàveu que ens havíem perdut per sempre... doncs no! El que passa és que la nostra travessia pel riu al final ha durat 10 dies!!!! Ha estat una molt bona experiència, tot i que hi havia des que ens volíem pujar per les parets...

Hem estat amb el Norberto (el capità), la Naïr (la seva dona, la cuinera), l'Aldo (nosaltres li dèiem el salvatge...), el Mata, els dos que no parlaven i el jefe (es feia dir "Don Rey", imagineu...). La veritat és que a part de la monotonia del paisatge ens hem distret molt. El riu impressionant: ple de piranyes, dofins de riu, lagartos, tortugues... una fauna... que sort que l'aigua és marró i no es veia res... Ens vam banyar un parell de dies, entre piranyes!!!!!!

ens van dir que les piranyes només ataquen quan hi ha sang o quan estan en llacs; tot i això no estàvem molt confiats i els nostres banys duraven uns 30 segons... sobretot quan una sardineta li va fer un petó a la Marta, que va saltar al vaixell amb una rapidesa increïble....
Dormíem en una hamaca, ens donaven menjar fins a cansar-nos-en i durant el dia llegíem i llegíem mirant les vistes del riu. Han estat 10 dies molt molt tranquils i molt interessants.
Perquè veieu com funciona la tranquilitat boliviana, hi va haver un dia que vam estar descarregant en un port (nosaltres no, els mariners.. jejeje) i a la nit el jefe va estar bevent i bevent i bevent. fins a les 12 del matí del dia següent: mentrestant, la resta de la tripulació esperant a que el senyor es dignés a deixar el got i embarqués per marxar.

SENSE COMENTARIS.......
bueno guapos, tornem a estar a la Paz, aquesta nit anem a Tiwanaku a celebrar l'any nou Aymará, després visitarem el Titicaca i.... cap a Perú!!!!
molts petons per tots i esperem notícies vostres!!!!!

esperant i esperant....

2008-06-08T10:54:00.000-07:00

Hola a tothom!!!

Portem una setmana i un dia a Trinidad i ... SEGUIM ESPERANT! Cada dia ens llevem pensant: "Avui sortim segur!", pero el capita del vaixell ens va donant llargues... La nostra paciencia esta arribant al limit, pero tenim tantes ganes de viatjar amb vaixell pel riu Mamore que l'unic que podem fer es esperar...

Aixi que, de moment us diem que dema marxem, pero realment no ho podem assegurar....

De moment seguim esperant, aixi estan alguns per aqui....

aquesta foto es pels que no es creuen que la Marta matina mes... (eh Sara?, familia Vila, ...)

2008-06-04T11:59:00.000-07:00

TRINIDAD

Un Martini

por favor¡¡¡¡

Benvolguts siloflipes, per aquí ja estem de nou. L'altre dia nomès vàrem penjar les fotos del Parc ja que la velocitat de l'internet era una mica fluixa¡¡¡¡¡¡¡Donc ara ja estem a Trinidad, no Tobago eh....Sinó Trinidad del Beni¡¡¡¡¡¡Estem esperant el "vaixell" que ens portarà durant una setmana aproximadament pel Riu Mamorè - afluent del Riu Amozones - fins a la frontera a Guayà-Guayamerín a Brasil. D'allà volem anar a fer un petit Tour per la selva i retornar a la Paz per recollir les nostres coses i despedir-nos de Bolivia per entrar al misteriós Perú. Però bueno, poc a poc, tot arribarà, ara estem concentrats per poder sortir per fi divendres amb el vaixell, ja fa molts dies que ens eperem, però la experiència valdrà la pena, de ben segur¡¡¡¡

Com veu veure ja hem tornat del Parc, aquella comunitat hippy-"religiosa"-voluntaria, amiga dels animalets. Doncs tot perfecte, hem complert la nostra missio i durant 14 dies vem cuidar uns micos, unes tingues i la Marta es va atrevir fins i tot amb una Jaguar, la Keity.

Us deixem algunes fotos d'aquests dies per Trinidad, són molt del relax¡¡¡¡Jejejejeje. Ah¡¡¡¡¡¡ abans que ens despedim, avui em trobat un animal bastant curiós, no ha estat un tal Aleix, sinò un animalet al mig de la plaça de Trinidad, Ver para Creeer....

Una abella

salvàtica negre

ha picat

a la Marta.

Anem a la piscina,

on anem?????

A la piscina¡¡¡¡¡¡

oso perezoso

Parc Ambue Ari

2008-06-01T15:57:00.000-07:00

Algunes fotos del Parc

VACANCES

2008-05-16T14:38:00.000-07:00

HOLA!!!!
us hem de dir que estarem uns 20 dies sense donar senyals de vida perquè ens anem a cuidar uns animalets al mig de la selva, en un parc on no hi ha electricitat, per tant haureu de passar sense les nostres històries...
Per si voleu tafanejar, la pàgina del parc és la següent: www.intiwarayassi.org
Molts petonets per tots i per totes i fins aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tarija

2008-05-11T06:43:00.000-07:00

Hola a tothom! Portàvem bastants dies desapareguts, però és que hem estat voltant per uns pobles que no tenien ni electricitat... Després de passar uns dies per la ciutat de Tarija, vam decidir fer una excursioneta per uns poblets propers. Primer vam anar a les llacunes de Tazjará: paisatges desèrtics plens de llames i aus, amb tres llacunes precioses. D'allà vam fer un tros del camí inca cap a Calderilla, un poblet on no hi arriba cap tipus de transport. Tots viuen del camp i d'algun animalet. Si volen anar a la ciutat han de caminar 4 hores pel camí de l'inca fins a Pinos Sud: el camí preciós, encara està bastant decent des que el van construir fa més de 500 anys; ara si l'han de fer cada vegada per anar a la ciutat... Des de Pinos Sud surt una movilitat cap a Tarija, a les 5.30 del matí... és a dir, que avui hem matinat mooooolt. Ja hem comprat bitllets cap a Santa Cruz i ara anem fent temps fins a les 18.30 que és quan surt el bus. A Santa Cruz fa poc hi van fer un referèndum d'Autonomia, vam veure que al Periódico va sortir una notícia i tot, però la veritat és que està tot molt calmat, no patiu!!!!!!!
us enviem molts petonets per tots!!!!

Cerro Rico de Potosí (4000 msnm)

2008-04-29T08:52:00.000-07:00

Ahir vem fer una visita al Cerro Rico de Potosí. És una mina que els Espanyolets van saquejar de mala manera des del 1500 i pico. Avui dia encara l'estan explotant, així que us podeu imaginar la quantitat de forats que hi ha. La visita va ser impresisonant, vàrem començar anant al mercat minero, on es poden comprar regalets que després seran entregats al m¡ners, res del altre món, dinamita, TNT, detonadors, i uns químics per augmentar les voladures dins de la mina.

dinamita a 0.40 € (qualsevol pot comprar-la)

Després de vestir-nos amb el tratge de "seguretat", lots, casc, cinturó de seguretat i unes botes aillants de les descarges elèctriques dels cables d'alta tensió de dins de la mina, amb el nostre guia Don Marcos, ens vem ficar dins de la mina. primer de tot vem fer una "Challada" al Tío. El tio és el diable, personatge que ajuda als miners en la seva tasca quotidiana. És un personatge amb un gran membre fàlic, on se li donen regalets perquè tot vagi bé, fulles de coca, alcohol i tabac. Després de fer-ho vem realitzar la visita, els pèls se'ns van posar de punta. La nostre aventureta va durar unes dos horetes, però ens va permetre imaginar-nos com deu ser la feina al dia a dia. DURÍSSIMA. La vida a la mina, es totalment masclista, només els homes hi poden entrar, les dones dels miners es queden fora seleccionant i picant les pedres que més valor tenen. Només entren dos dies l'any per decorar la mina. Aquesta norma, però, ha canviat amb el turisme: tant hi poden entrar dones com homes a fer la visita. Tot i això, el Marcos va portar a la Marta com si fos una princeseta durant tota la visita!

La mina és un laberint completament fosc: durant uns segons tots vam apagar les llums i la foscor era tant tant intensa que l'ull no se t'hi acostumava. Com va dir el Marcos no és com estar en una habitació fosca, allà a la mina la llum no hi arriba de cap manera. Ens va explicar que un dels accidents més comuns (a part dels enderrocs provocats per les explosions de la dinamita) és que els miners es queden sense llum: a alguns els hi agafen atacs de cor i tot de la impotència de no poder veure res de res i d'estar hores esperant a que algú passi per allà...

El personatge de la foto és el Don Julián. Aquest home treballa sol i fent la feina totalment a mà: amb el pic i la pala. Quan el vam veure portava ja unes set hores treballant i quasi no tenia ni força per trencar la pedra. Els miners tenen una esperança de vida fins als 40-45 anys...

La visita a la mina va ser impressionant, a més a més el guia que ens va tocar ens la va fer molt molt amena. També els dos argentins que també van venir, que tenien una xerrera....

Avui hem decidit fer visita sota el sol... i hem visitat un convent, el seu mirador i les catacumbes i tot!!!!! Aquesta tarda marxem ja de la ciutat i anem direcció Tarija, pararem segurament en un poblet per no haver de fer més de quinze hores seguides de bus (aquí els busos agafen la velocitat punta de 50km/h).

petons gegants per tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sucre-Chataquila-Chaunaca-Maragua

2008-04-27T09:27:00.000-07:00

La nostre excursió des de Sucre fins a Maragua, la vàrem plantejar des de Chataquila fins a Chaunaca per l'antic camí pre-inca, d'una duració aproximada de 4 km....Vam sortir des de Sucre amb un camió, que més que portar persones, semblava que portès bestiar. Amb una hora ja teniem que estar a la noster destinació. Tot semblava anar molt bé, fins que el Pedro un Bolivià de la cultura dels Jalq'a va dir, "¿pero vosotros no vais a Chataquila?", i nosaltres, esclar, "pues ya podeis ir bajando", haviem passat aquesta població feia una estona.

El conductor ens va dir que pugéssim una mica i ja trobaríem el poble; però el Sherpa, tot nerviós, va veure un cartell i va dir "cap aquí és seguríssim, que el conductor ens ha dit que era al cartell!", total que vam seguir l'instint de l'Aleix i enlloc de fer el camí de 4 km vam fer-ne un de... unes 6 hores... podeu imaginar l'humor de la Marta al llarg de l'excursió i lo cansats que estaven a l'arribar a Chaunaca... Tot i això pel camí ens vam trobar uns personatges bastant curiosos: cholitas que només parlaven Quechua, unes pintures rupestres custodiades per un home que estava una mica sonat, nens que ens deien "Dame pan, dame pan!", o "pastillas regálame, bolígrafos regálame" i clar, només ens faltaven nens demanant-nos coses....

Després de les 6 hores de caminata i quant ja estavem arribant, ens vem trobar al camí 3 impressionants toros que ens miraven aconsellant-nos que aquell camí només era per ells, així que els Sherpa i la Marta van fer precipici avall. Creuant el riu i preguntant una mica més, per fi quan estava apunt de fer-se fosc vàrem arribar a Chaunaca. El nostre primer contacte amb el Chaunaquencs, va ser d'espant, una gos una mica més se'ns menja als dos quan intentàvem trobar un lloc per dormir, però al final vem trobar una cabanyeta molt maca on poder fer nit. Tenia llum, aigua calenta, i la parella que la custiodava ens va fer un sopar per xupar-se els dits, papa, arròs, tomàquet i un ou fregit que li donava el nom de plat regional.

A l'endemà vam anar xino-xano cap a Maragua, va ser un camí de tres horetes, però gairebé tot de pujada. Ah! i lo més important, seguíem estant a 3000 metres d'alçada que aquí les pujades no són com a sant cugat!!!!!! Al llarg del camí vam veure moltíssima gent que viu desperdigada en mig del no-res, tots amb els seus animalets i els seus cultius. Rius sense ponts, movilitats que surten quan els hi ve de gust.... vaya, que la gent està penjadíssima. A l'arribar a Maragua la gent, tot i que no va ser molt hospitalària, ens va indicar unes cabanyetes que havien fet per turistes. Vaya cabanyes! un poble de malamort i súper perdut, però no sabem qui els hi va construir tres cabanyes de la hòstia: dues habitacions, menjador, "cuina", lavabo, dutxa... i a més a més el menjar inclòs en el preu! impressionant... ens va costar que ens donessin la clau perquè la dona que la tenia només parlava quechua i no hi havia manera... però uns noiets finalment ens van ajudar (per sort!).

Al dia següent vam tornar pel mateix camí cap a Chaunaca i vam fer nit al mateix lloc. Avui ja ens hem llevat i hem agafat un bus (quasi ens morim de la pols que entrava i també perquè s'ha petat una roda, per sort ja estàvem al costadet de Sucre...), la dona que cobrava al bus ens ha preguntat quant valia el bitllet, perquè deia que era la primera vegada que feien el trajecte... i clar, li hem fet una cara (eing?!)... d'aquí una estoneta ja agafem un autobús cap a Potosí- antigament el melic del món, ja que estava el "cerro" més productiu de plata del món....diu la llegenda que Potosí tenia els carrer empedrats en plata.....serà veritat? Avui ho veurem...., que Sucre ja ens la coneixem d'adalt a baix!!!!!!!

FAMÍLIA VILA-PUEYO

2008-04-23T16:24:00.000-07:00

Coroico

2008-04-17T12:33:00.000-07:00

Hola a tot@s¡¡¡¡ ahir va`rem realitzar un descens molt tècnic des de 4300 m.sm fins als 1300 ms.m o seasé des de la Cumbre a dalt de la Paz fins al Yungas Coroico, per la famosa CARRETERA DE LA MUERTE. Venen a ser uns 80 km, la Marta s'ho va passar tant bé que quasi arribant al final va dir en paraules textuals: "Mama, vine'm a buscar en helicòpter, siusplau¡¡¡", això abans de remollar-se una mica al riu Coroico després d'una relliscada. Això si, va salvar la bici de mullar-se ni una gota també al crit de: "Esta bici no se moja".

Hem tingut uns dies de descans després del descens, encara que el clima no ens ha acompanyat massa pel tema de la boira com podreu veure a les fotos i les nostres mans i la nostre esquena estaven força devilitades.

Allà també vem anar amb unes cholis a matar a un chanchito, però com que estava una mica raquitic van decidir deixar-ho per més endevant. Tot just arribant a Cruziloma hem visitat unes cascades, bastant maques, plantacions de café, platans i cocoa.

Avui hem tornat cap a la Paz per poder demà anar ja cap a Sucre o Tarija, ja veurem.

Bueno records a tots i totes.

La Paz

2008-04-14T09:46:00.000-07:00

Museu d'Instruments de la Paz.

Corneta de Guerra.

Pal de Pluja extra sonor.

No sabem què és, però pesava molt.

Ding dong deng ding

El museu d'instruments de la Paz és una passada! a tots els músics se us cauria la baba si hi anéssiu....

petons.

2008-04-09T13:51:00.000-07:00

Festival Ecoturisme II part

"Rave" a la Boliviana. Chivo, festival d'Ecoturisme

2008-04-07T10:58:00.000-07:00

"Rave" a la Boliviana. Chivo, festival d'Ecoturisme

Hola a tothom! us passem un vídeo d'una espècie de festival folklòric on vam estar dissabte, al costat del llac Poopó, enmig del no res... Va ser impressionant: vam veure indígenes que viuen en poblets de 4 cases, totes fetes d'adob, tots ells vestits de gala tocant música i ballant... una passada... nosaltres dos érem els únics extrangers i clar.... a part de tenir 200 ulls sobre nostre constantment, venien un rere l'altre a fer-nos interrogatoris...

Per arribar-hi vam sofrir bastant... els de turisme d'Oruro (els organitzadors de l'activitat) ens van dir que estéssim a les 5.30 del matí preparats... no vam sortir fins a les 8.30! Després: 3 hores i pico de bus (un bus... que déu n'hi do!), vam veure la casa on va néixer l'Evo Morales (el president), una casa també d'adob perduda vés a saber on... finalment vam arribar: nosaltres ens esperàvem un poblet amb algun tipus d'infrastructura. Doncs no! la festa es feia en un descampat al costat del llac. La retirada també va ser moooolt pesada: 5 hores de bus, amb una rasca que fotia!!!!!!!! però per sort a Oruro ens esperava un llitet calentet..... i a l'endemà: DIRECTES CAP A LA PAZ! hauríeu d'haver vist com se li van iluminar els ulls a l'Aleix!!!!!!! impressionant!!!! ara estem dormint a la Fundació i fent vida de ciutat!!!

petons per tot@s!!!!!!

maya, paya, kinza... entrada a BOLIVIA

2008-04-01T11:12:00.000-07:00

Mmmmmm......Chaocito Chile i hola Bolivia. Acabem de fer el nostre últim tour per Xile - SanPedro d'Atacama - a una altitud d'uns 3000 metres m.s.n.m, per entrar en terres de Bolivia, així ho vem decidir i així ho hem fet.

Per començar la nostre aventureta, hem decidit fer la visita per la província de Potosí, per creuar tot l'altiplà fent un tour de 3 dies. Ens venen que veurem Llames que llaman, llacunes, volcans, salars i fins i tot Geiser.........Arribem ben d'hora per creuar la frontera Xile-Bolivia, segellar-nos els passaports i fer un bon esmorzar abans de començar. El nostre venedor de tours es menja un entrepà de dolç de llet amb poroto, un vegetal que pot arribar a produïr cremades de 3º grau a la boca........

També coneixem els nostre companys, en Taka, Kivo i la Emy, 3 japonesos de Tokio que diuen que treballen 12 hores al dia i necessiten unes vacancetes, semblen molt tranquilets....i d'aquesta manera fem la primera visita a la llacuna blanca, la verda on veiem un canvi de color degu al fort vent que fa i la colorada. Desprès d'aquesta visita anem a veure els geiser amb una podor a sofre que tirava cap enrera, estavem a ni mes ni menys que 5000 metres, l'alçada feia que fos difícil fins i tot baixar-se del Jeep. Semblava que la terra estigués viva sota les nostres cames. També vam banyar-nos a unes termes de 30ºC amb els andes nevadets de teló de fons! Aquell dia vam acabar morts, a més a més vam dormir en un hostalet al mig del desert on el Taka ens va dir que a les 5 del matí estàvem a 3ºC dins l'habitació... Dormint a 4200 m el mal d'altura no ens va deixar descansar gaire: el mal de cap de l'Aleix i l'insomni de la Marta van ser una gran putada, però realment el paisatge s'ho valia. Gràcies a la visita astronòmica que vam fer a La Serena (Xile) vam poder trobar la creu del sud en un cel espectacular.

Al dia següent, llevats ja a les 7 (anàvem a ritme del viatge amb els Vila) vam començar de nou amb el Jeep. Vam veure les pedres de Dalí, l'arbre de pedra, la llacuna Honda, un petit salar, les fumaroles del volcà Ollawe (el més gran de Bolívia), el poble de San Juan, vizcachas, llames, flamencs, vicunyes, desert, desert, desert... Finalment vam arribar a l'hotel de Sal on teòricament ens esperava carn de llama amb quinua (menjar purament altiplànic: la quinua creix només a grans alçades, és un súper cereal), però els de l'agència boliviana s'havien oblidat d'enviar-nos-ho i vam haver de menjar arròs amb tonyina (els japos no estaven molt contents...) però per sort anava tot acompanyat amb una bona sopa d'espàrrecs amb trossets de verdures...

Avui ens hem llevat a les 5 del matí per veure la sortida del sol des de l'illa del Pescado, al bell mig del Salar d'Uyuni. Hem pujat a l'illa traient el fetge per la boca i amb els llençols encara marcats a la cara, però a dalt ens esperava una magnífica vista del salar (si veieu les fotos sembla el mar, però no! és impressionant...) i una magnífica sortida del sol. I abaix ens esperaven el Richard i la Rosa (els guies del tour, de 22 anys, casats, paceños) amb l'esmorzar preparat: ou remenat, dolç de llet, mermelada, pà congelat, cafè, te... semblàvem reis. I els japos no paraven de fer-se fotos, s'han fet un mega book només del salar. Nosaltres també ens hem flipat una mica fent-nos fotos amb la sal, sobretot quan hem parat al mig del desert de sal on no hi ha profunditat de camp i pots fer fotos molt curioses.

El salar d'Uyuni (Medir, ens hem fet unes fotos per competir amb les teves del Photo shop) és el més gran del món (12500 km2), té una profunditat de 25 metres de sal i sota hi ha aigua que surt per alguns dels ulls del salar on el japo Taka ha posat el peu i s'ha enfonsat... eren trampes mortals!! Després hem visitat el museu de sal (hi havia figures de llames, de cholis, cóndors, taules, cadires, rellotges.... tot tot de sal), després hem visitat un altre "museu" que en realitat era una botiga vigilada per la vicunya Salituki que ha escupit a més d'un estranger (la Marta s'ha emportat una bona salivada a la cara, jejeje). També hem vist els "currantes de la sal": extreuen la sal amb una pala, van fent pilones i de cada pilona (un cop ja l'han carregat al camió, els hi donen 5 bolivians (menys de mig euro), tot això a 3600 metres i amb sol i vent a saco. La sal només la usen a Bolívia, ja que com que no tenen mar no la poden extreure d'allà.

Per acabar amb el mega tour hem anat a Uyuni. Primer hem anat al cementiri de trens. Després sí hem pogut dinar la carn de llama (Conxi, sí sí, els dos hem menjat carn de llama! i mira que són maques...) i quínua amb pedretes de regal; el japo ha fet una cullerada i ho ha deixat estar... sort que porten el seu menjar liofilitzat japonès.

Demà volem anar cap a Oruro i després a La Paz a deixar els nostres trastos per poder viatjar més còmodes per Bolívia, sense tenda, fogonet, màrfegues, anoraks...

Un petonet per tots i totes, esperem notícies vostres!!!!!!!!! (Pedro, Helena, Sara, Xavis i els que us pogueu sentir per aludits, mail ja!)

San Pedro d'Atacama

2008-03-29T16:48:00.000-07:00

Desert d'Atacama

Viña del Mar

2008-03-24T07:55:00.000-07:00

Mar Pacífic a Viña del Mar.

Vàrem estar aquests ultims dies en aquesta ciutat a la espera de si podiem viatjar a l'illa de Pascua amb la Navy Xilena....però de moment res de res, així que seguirem a l'espera sucant-nos a aquestes platges.

Molts de records per tots i totes.

2008-03-19T21:23:00.000-07:00

Plaza de Armas

Hostel

Ascens al Volcà Villarrica

2008-03-13T07:51:00.000-07:00

Volcà Villarrica

2848 m.s.m
(Més info)

Material:
Piolet
Granpons
Casc
2 litre d'H2o
Anorak
Pantalons termics
Material per fer el descens per tubs de gel.

Aquesta és la magnífica vista que teniem des de la part alta del volcà, però amb les emanacions de sofre que hi havia ens era quasi bé impossible poder respirar bé. El sofre es ficava per dins les foses nasals i picava tot el cos.
Vàrem trigar unes 6 hores en fer la cima, primer una pujada fins al final del telesilla que ens va consumir una hora i ens va deixar les cames fetes sopeta.Desrprès mitjançcant grampons - ja teniem l'experiència del perit moré- una pingüinera - o gelera- desprès roca viva i al final una pujada inhumana- sortint a les 9 del matí i arribant a les 14 del migdia fent cim.

Una breu explicació: NOMÉS SO

Com baixar per un volcà nevat?????

Sushi i Suecs

2008-03-11T14:54:00.000-07:00

Sushi i Suecs

Aqui us penjem unes fotos de l'ultima trobada catalans-sushians-suecs que hem tingut. Ahir al camping várem fer uns amiguets molt especials, ells eren un grup de suecs que anaven per america llatina amb 3 busos de color rosa. Va ser un gran impacte trobar-nos-els, mentre la Marta i l'Aleix es menjaven uns suculents sushis maquis.

Van algunes fotos, no tenen desperdici, eren una colla de hippys.

BIENVENUTTI A XILE

2008-03-07T13:32:00.000-08:00

Aquests són alguns del lleons marins que en vàrem trobar només entrar a Xile al poble de Valdivia. Són de veritat i estan fent la seva al port.

I aquí va el primer banyet al Pacífic. No només ens hem mullat els peus, sinó que hem fet una bona sucadeta¡¡¡¡

II Ruta per Bariloche

2008-03-04T11:08:00.000-08:00

II ruta per la majestuosa Barilox¡¡¡¡¡

Pampa Linda-Cerro Tronador-refugi Otto Meiling.

Benvolguts amiguets i amiguetes, un cop més hem fet ús del nostre habitual mitjà de transport - -my feed is my only carriage-, oaseasé els nostres estimats peus, pert a realitzar una nova ruta.

ha estat increïble, tot va començar una mika del revés, només arribar va ploure ....mmmm...24 hores seguides i l'única opció va ser estar recollits a la tenda cantant Do, RE, Mi........i esperant que el temps amoinés....Al dia següent un regueram de sol va sortir cap a les 10 del matí i la Marta i l'Aleix montanya amunt.

El nom d'aquest cerro, és per la quantitat de desprendiments que a les seves glaceres s'hi donen, el primer dia des del camp base semblava que el món s'acabava, en dos paraules, im-pressionant.

Vam estar un parell de dies per la muntanyeta, vam acampar al Refugi Otto i a la nit fotia un vent... semblava que veníem directes cap a CAT!!!!! però bueno, les estrelles que es veien des d'allà no tenien preu!!!!!!!!!!!!!!

Hem passat un parell de dies més per Bariloche per descansar les cames i arreglar dents i demà ja marxem cap a XILE!!!!!!! (Isidre: PISCO SOUR A LA TEVA SALUT!!!), directes cap a Valdivia, a banyar-nos a l'Oceà Pacífic!!!

Us deixem uns vídeos de regal amb les vistes que hi havien al refugi Otto, també vam poder grabar un fantàstic exemplar de pingüí....

Bariloche: la ciutat dels llacs, les muntanyes i les vistes increïbles!

2008-02-26T16:16:00.000-08:00

Hola a tots i a totes!! com esteu?????? Nosaltres coneixent Bariloche de Nord a Sud i d'est a oest!! Hem tornat a la nostra estimada tenda i a les màrfegues i fent ruta per les muntanyes barilochenes! Hem estat veient uns paisatges increïbles i caminant i caminant i caminant......

hem arribat a refugis , llacs, tarteres inmenses....

Hem fet aquesta rutilla, per si algú la vol fer:

Disfrutant com sempre dels paisatges increïbles i, com diuen molt per aquí, ESPECTACULARS que ens ofereix aquest continent, així que, per si estàveu dubtosos, esperem que les noves fotos us animin a viatjar per aquestes terres!!!!!!!!! Trobareu especímens de tot arreu: catalans escaladors, espanyols que no poden treure diners del caixer, holandesos excursionistes, canadencs de 60 anys que caminen 300.000km al dia i moltes moltes més coses!!! jejeje

Us enviem molts petons a tots, d'aquí poc seran petons xilens!!!

ciao

Regals i mes regals per a tots els/les que seguiu als siloflipes¡¡¡¡¡¡

2008-02-17T13:48:00.001-08:00

Ja que feia molts que no penjavem noticies ara ho farem a saco de paco, amb alguns videos d'aquests que tant us agraden i amb algunes de les fotos que mes han triunfat del viatget amb els Vila-Pueyo-Sardeny ;) d'Argentina i de Chile.

TORRES DEL PAINE

Si, si,si, si, si, si, varem aconseguir el cim com autentics escaladors, les vistes que ens van oferir les torres com podeu veure no tenen desperdici.

I, una altre prespectiva de les Torres de fons¡¡¡¡¡

Aleix, not flipis amb l'alcada..jejejeje

Regalo ICE, en comptes de pescar foques, la Marta es dedica a pescar trocets d'iceberg.....

Penguins, Penguins,penguins..

A mi me gusta la Centollaaaaaaaa.....
Centolla.....

I tots cap a la fi del mon¡¡¡¡¡¡

Barcelona????Onde está Barcelona????

Illa Magdalena

2008-02-15T13:36:00.000-08:00

Aquests son alguns dels pinguinets de les 170.000 parelles de pinguins que ens várem trobar a l'illa. Passaven pel cami com si res.

I aquest es un dels glaciars amagats per mig del cap de Hornos i l'estret de Magallanes. Ens va fascinar.

Patagonia - El Calafate -.

2008-02-10T05:48:00.000-08:00

El viatge a la Patagònia comença pel....... Parc els Glaciars¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Aquí va un video¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Increiblement impressionant¡¡¡¡¡¡

Com i què són els glaciars???Aquí en teniu una bona mostra..

I els especímens més i més guapos del llac Argentino (per cert, el més gran del país) els teniu aquí mateix........

Ara fa dies que no escribim!! és que el nostre ritme de viatge ha canviat des que la família Vila and company ens acompanyen!!!! no hi ha dia que no matinem i que no anem a un lloc rere l'altre!!!!! a més a més ara estem a la FI DEL MÓN!!! i ja se sap, aquí les coses van a un altre ritme. Però bé, us hem deixat fotos per donar i per vendre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Hem estat a Calafate, des d'on vam anar a visitar els glaciars.... ENS VAM QUEDAR FLIPANT!!! el Perito Moreno... ens va encantar... també vam fer una volteta en barco pel lago Argentino i vam visitar uns quants glaciars més... una passada!!!!!! A més a més davant del glaciar Upsala vam veure un iceberg gegant donant la volta!!! va ser impressionant...........

Després de Calafate vam baixar cap a Ushuaia en AVIÓ!!! 1000km en 1 hora!"!!!!!!!!! a Ushuaia hem visitat el Parc Nacional Tierra del Fuego.... uns paisatges preciosos, llacs, els andes tot nevats, lobos marinos... a part d'això.... La ciutat de Ushuaia té unes quantes casetes i... un carreró extra-mega-hiper turístic ple de botigues... a més a més ple de catalans! no n'havíem trobat en tot el viatge i ara sents més català que argentí... che boludo, vaya kilombo....

I res, ara fent temps per agafar un vaixellet amb el que voltarem per les illetes de Terra del Foc!!!!!!!!!!!

Us enviem molts molts petonets!!!!!!!!!!!

Rosa, rosae, rosa, ROSARIO

2008-01-31T14:11:00.000-08:00

Hola a totes i tots!!!!!

I l'última part del nostre primer viatget, ens ha portat a la ciutat de Rosario, a 300 Km de Buenos Aires i a on va néixer el subcomandant Gustavo Che Guevara.

Han estat 6 dies de relaxació TOTAL - a excepció dels mosquits que han trencat l'harmonia i la paciencia a més d'un/a......

Várem arribar a les 6 de la matina a Rosario procedents de Córdoba, ben doreta per comencar a buscar cámping i uns pals per el nostre Iglú. Un cop finiquitats els nostres QueHaceres, ens várem diriguir cap al port per agafar una barqueta que ens portés cap a l'altre banda de Rosario on hi ha el delta del Paraná i unes illes entre elles l'illa Verde (sense comentaris). Allá un jovenet de nom Luka i que havia treballat al restaurant El Gaucho de BCN ens va atendre al seu petit ranchito, ens va donar instruccions on poder clavar la tenda i on ens podíem instalar. En aquell "camping" només hi havia FREEKES del Kayac, tots els coleguilles d'una escola d'aquest esport es reunien allá per la tarda per fer birretes (porrones, com es diuen les birres d'1 litre a Rosario), aventurilles del món de la Kayac i molt més.......

La primera nit va arribar la primera tempesta i amb la pluja estavem aillats de la ciutat.... la barqueta que creuava el riu només ho feia si no hi havia pluja... vam estar dos dies pensant que ja ens quedavem a viure en aquella illa!! i la veritat és que no hagués estat malament... s'hi vivia tant bé allá!! llastima que hi havia una plaga de gossos que estaven tant afamats que quasi es mengen a la marta literalment (l'Aleix diu que la veien com a un pollastre a l'ast...) a part hi havia chanchos salvatges (porcs) que es menjaven qualsevol cosa que deixessis en una bossa (la primera nit ens van netejar l'olla....). AH! i ens oblidem dels amics mosquits!!! la primera nit vam estar cuinant amb dos rosarinos sota el xirimiri i els mosquits ens van aniquilar....vam fer un "intercanvi gastronomic": ells ens van donar asado i nosaltres pasta fresca a la catalana!! jejejejeje.....

Una nit vam haver de refugiar-nos dins el rancho del Lucas amb els seus colegues (el Ruy-l'artista humorista-, el Guido - que ens va retornar l'últim dia en la barqueta rollo desembarco de Normandia-, la pastanaga -és com anomenen aquí als pel-rojos-, el Gabi -del qual no sabíem molt bé que feia en la seva vida- un que només reia i la seva novia que no parlava) perqué va fer una ventada com mai a la vida havíem vist cap dels dos, fins i tot pensavem que venia un huraca... imagineu, dins d'una casa de fusta el que haguéssim aguantat... ens vam tranquilitzar quan un d'ells (l'humorista Ruy que, per cert, creu que el seu nom és catala...) ens va dir que havia estat l'única casa que havia aguantat un huraca anterior... per sort no va passar res. El Gabi i la pastanaga ens van fer un arrosset i una amanideta i vam sopar en germanor.

A la ciutat només hi vam anar un parell de dies. Hi havien moltes coses relacionades amb Catalunya: la Rambla Catalunya, un casal catala, un monument a Pau Casals, molta gent amb cognoms catalans (Rabassa, Berenguer...), gent amb avis catalans, gent que havia viscut a Barcelona o que hi anava a viure en breu... vaja, que entre rosarinos i catalans hi ha un bon feeling!!

A part de descobrir la bona relació que tenim amb els rosarinos, per comencar-nos a familiaritzar amb el sud d'Argentina, vam anar a veure la pel.lícula "Gigantes de Valdés", que ens va encantar i va caure alguna que altra llagrimeta... snif...

Avui hem retornat a la capital... Buenos Aires!!! a esperar als Vila-Pueyo per iniciar el viatge patagonic!!!!!!!!!!!!

Un petonet per tot@s....Tindreu proximes notícies nostres.

Recordeu, mai pixeu cara al vent quan hi ha tormenta¡¡¡¡¡¡¡¡

Festival de música folklòrica de Cosquín

2008-01-24T12:44:00.000-08:00

Hola a tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Hem estat dos dies al festival de música folklòrica de Cosquín!!!!!! us ensenyarem algunes fotillos i vídeos interessants.......

ABANS DEL FESTIVAL

DURANT EL FESTIVAL

I DESPRÉS....

Conclusió: si aneu a Cosquín vigileu amb el Fernet.........

ah!!!! i vigileu amb els veïns del càmping, que n'hi ha que a les 10 ja t'enxufen la música a tope (tot i que alguns segueixin dormint.... jejejjejeje).

Una mica de Folklore

2008-01-18T12:25:00.000-08:00

Una mica de Folklore a la

I FIESTA DEL VINO ARTESANAL

VINO PATERO POR FAVORRRR¡¡¡¡

Tot un recital¡¡¡¡¡¡

Províncies de Salta i Tucumán

2008-01-18T11:56:00.000-08:00

Hola a tots i totes!!!! fa dies que no us expliquem res... ens hem trobat amb unes velocitats d'internet tant vertiginoses que no podíem ni accedir al blog... hem passat per Cachi, Molinos, Angastaco, Cafayate, Amaicha del Valle, Tafí del Valle i ara som de passada a la ciutat de Tucumán, esperant un colectivo que d'aquí unes hores ens durà cap a Córdoba, l'última parada abans del retorn a Buenos Aires on esperarem el Joan i la Conxi and company.

A Cachi estàvem a 2600 metres d'altura, per això hi havia unes instalacions esportives per esportistes d'èlit per entrenar-se i adaptar-se a les condicions d'elevada altura (Clara, podries portar a l'INEFC aquí, no???), és tant heavy aquest centre que tenen una piscina coberta semiolímpica on tothom es pot banyar però necessites un certificat del metge per fer-ho (eing???), el metge què deu certificar, que estàs bé o que saps nedar?? ens vam quedar amb l'intringulis.... Aquí a Cachi a part de molts turistes argentins (sobretot bonairenses) no hi havia molta cosa a fer. El primer dia tot emocionats i amb les ganes de caminar aleixianes, vam anar direcció al Yacimiento Arqueológico "El Tero" (hi anàvem recomanats per l'oficina de turisme): quan hi vam arribar vam començar a buscar el jaciment.... vinga buscar, vinga buscar... vam pujar a una pedra a veure si vèiem millor on era... i sorpresa!! estàvem a sobre el jaciment!! només eren dos forats a terra envoltats de pedra... vaya tela... Al dia següent vam llogar unes bicis per anar cap a Cachi Adentro (un poblet que també ens van recomanar) i a Las Pailas (un altre jaciment arqueològic al peu del Nevado de Cachi, un sismil que està sempre nevat). Feia un sol que et mories i a 2600 metres l'oxigen no arriba als pobres glòbuls vermells... i a més a més tot pujada!!!!! Cachi Adentro va resultar un altre engany (no hi havia res, ni tan sols el cartell que t'indicava que hi havies arribat...) i a les Pailas no hi vam poder arribar, ens vam morir i vam anar a sucar els peus al riu. La tornada va estar súper bé: TOT BAIXADA! la cara de felicitat que fèiem era impressionant!!!! A Cachi vam començar a cuinar a l'estil argentí: enlloc d'usar el fogonet, usem la barbacoa (són tan adictes a l'asado que n'hi ha per donar i vendre!!!!): bullim l'aigua en cinc minuts! L'últim dia vam poder veure el Nevado de Cachi (per primera vegada s'havia despejat!): impressionant... un pedazo de massís tot nevat en ple estiu... molt molt guai....

De Cachi volíem baixar cap a Cafayate. Però no hi havia cap tipus de movilitat que et fes el trajecte, a no ser que paguessis uns 100€ per anar-hi en taxi, però el recorregut eren uns 70km i no sortia gens a compte. Vam haver d'anar de Cachi a Molinos en colectivo. Allà vam dinar i al cap d'un parell d'hores vam agafar una espècie de taxi compartit direcció Angastaco. Des d'Angastaco podíem agafar un altre colectivo que ja ens portava a Cafayate: però hi havien dos inconvenients, només sortien a les 6 del matí i a més a més el conductor estava de vaga perquè els de la companyia no li pagaven el sou... no teníem cap inconvenient en quedar-nos uns dies a Angastaco, fins que vam veure com era el poble. Semblava un poble fantasma, no tenia res: quatre cases i la resta desert... no sé si haureu vist les fotos, però mai ens havíem sentit tant penjats com en aquell lloc. Allà vam provar per primera vegada el "vino patero": vam anar a sopar a un dels 2 comedores del poble i ens hi vam trobar un espectacle una mica penós; el jefe (un home d'uns 60 anys) portava una pedrada de vino patero impressionant: tenia els braços plens de sang d'alguna caiguda a terra, s'adormia sobre la taula, cantava, cridava, s'intentava aixecar i es mig-queia... a més a més, et deia que bebessis vino patero vino patero.... el vino patero era vi dolç i a més a més calent... sort que només ens van portar una ampolleta petita.... Finalment només ens hi vam haver de quedar un parell de nits i ja vam agafar el bus cap a Cafayate.

A Cafayate va ser ja la massificació d'argentins a lo grande. Hotels, hostals, casas de familia, 4 càmpings... tot a rebentar!!! Cafayate està ple de vinyes i de bodegues. És un poble bastant maco, però massa turístic. Allà vam fer una excursioneta fins a unes cascades: havies d'anar pujant la muntanya durant unes 2-3 hores. Els argentins hi anaven en xancletes, descalços, amb nens de 2 anys... arribaven a la cascada principal, entraven una mica a l'aigua (que estava geladíssima), es feien una foto i marxaven... a més a més, per arribar a la cascada no hi havia cap indicació: a l'entrada del bosquet hi havien uns homes que deien que eren d'una comunitat diaguita que vivia allà, et donaven la benvinguda i, si no contractaves un dels seus guies, t'havies d'espavilar per trobar el camí... A part d'aquesta excursioneta vam anar a la 1ª Fiesta del vino artesanal. La primera nit vam fer una cata de vins artesanals (vinos pateros) de 4 o 5 bodegues i vam escoltar els recitals folclòrics.

Vam sentir "yacareras" i coples. Les coples les tocaven dones que sortien soles a l'escenari amb un tambor: deien una copla (una frase una mica graciosa) i llavors la repetien fent un montón de galls... ho volíem grabar per ensenyar-vos-ho, però no dúiem la càmera.... llàstima. El següent dia vam escoltar el Bruno Arias, us hem penjat uns segons d'una cançoneta tradicional d'Humahuaca.

Per despedir-nos de Cafayate vam anar a visitar una bodega. (PERE: vaya xascu... pensava que seria a l'estil de la rioja... 3 minuts ensenyant-te les instalacions i per catar et donaven 3 gotetes sense res de jalo!!!) No ens hi van mimar gaire, però tot i això els hi vam comprar un vinet.

De Cafayate vam anar cap a Amaicha del Valle. Tots els argentins ens ho havien recomanat, però nosaltres no li vam trobar res d'especial. T'oferien anar a visitar unes runes (el poblat de Quilmes), però amb les experiències anteriors vam decidir no anar-hi. Hi vam passar una nit i vam marxar cap a Tafí del Valle.

Tafí del Valle va ser el primer poble amb muntanyes verdes que vèiem des de feia més o menys un mes! També era molt turístic, però a part d'uns quants moxileros com nosaltres, estava ple pleníssim de pijos argentins. Nens pijos amb cavall amunt i avall, terrasses de bars cars plens de famílies pijes.... i una pluja que ens ha matat: la motxilla de l'Aleix va quedar totalment inundada d'aigua i fang, tota l'aigua del càmping feia un riu que passava per la nostra tenda i avui quan ja marxàvem un altre xàfec!!!!! A Tafí vam fer una excursió a ple sol i extra llarga, però molt maca. Anàvem passant entre ramats de vaques, cavalls, burros... vam veure un esquelet de cavall, una llebre saltant por ai, dos ous d'alguna au que els havia deixat al terra, i unes vistes del llac i del poble impressionants! llàstima que ens perseguien unes abelles súper pesades i la boira també... i la Marta ja no tenia aire seguir caminant....

Avui hem deixat Tafí en mig de la pluja i hem baixat cap a Tucumán per una carretera entre les Yungas, una vista molt maca. Hem penjat algunes fotos però com plovia no es veuen massa bé. A Tucumán només hi passarem unes hores, tots diuen que és una ciutat molt lletja, fins i tot els tucumans!!! Avui a la nit agafem un colectivo cap a la ciutat de Córdoba i des d'allà ja anirem cap a Capital.

Bé, avui el relat ha estat mooooooooolt llarg, així en teniu per uns dies!!!!!

us enviem molts molts petonets a tots i esperem rebre notícies vostres, que ens fan moltíssima il·lusió!!!!

ciao

Cachi

2008-01-08T13:07:00.000-08:00

Alguns vídeos per fer boca, ja que alguns ens els demanàveu, aquí van....

Xavitu.......Ja no fa falta que et posis a la moda no????Bon inici de currete....

Des de Cachi records per tothom¡¡¡¡¡¡¡¡

Salta, la Linda

2008-01-05T14:47:00.000-08:00

Bon any i bons reis a tot@s¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Us volem explicar el nostre viatget des de Tilcara - cel.lebració de cap d'any 2007 a 2008- els nostres amiguets l'Eduardo i la Gabi, l'estada a Salta "la Linda" i el tour per els yungues fins a Cachi. Han estat uns dies molt moguts, transport amunt, transport avall.

Començarem per la cel.lebració de cap d'any on ens vàrem fer un soparet a la Penya de Carlos, on vàrem sopar uns "exquisits" choclos sequets amb salsa d'api i ají, unes fabetes amb formatge de cabra que pà qué, arròs amb Llama en escabetx, sopeta de quinua i uns postres que ja no vàrem poder ni tastar de l'empaxada general que portàvem.

Per païr tot això de festeta al poliesportiu del poble amb botellón inclós esclar, una mica de Cumbia per fer moure el cos. Vàrem trobar Malagenys, Madrilenya, inclós una Gavatxa que recorria Argentina amb un Cavall....Vaya tela amb els gavatxos.....Per si no ho sabieu els Argentins fan classes de ball abans de sortir de festeta. Ens vàrem trobar amb jovenets i jovenetes que feien anar el cos que no veas....Nosaltres vem respondre amb una increïble sardana.....

Al mateix càmping de Tilcara un Argentí ens va escoltar i es va a possar a parlar Català amb nosaltres, la veritat es que parlava molt bé, es va explicar que vivia a BCN i estava de vacances, la seva xicota de Vilanova li havia fotut una menjada d'olla que era una ceba amb vida, de la ceba-ceba....Tot un personatge.....En el càmping vàrem fer bons i curisos amiguets, hi havia personatges epr a tots els gustos, un titiriter, un Argentí que deia que volia estudiar Anglés per anar a Espanya, un pesao que parlava 24 hores al dia, les dones llames o també exibicionistes argentines.....etc......Uns d'ells van ser l'Eduard i la Gabi que molt amablement ens van dur en el seu cotxe fins a Salta. Era una parella de BS As que ens va caure molt bé. Vem fer uns 300 Km. amb furgo i al arribar a Salta amb un bon dinar ens vàrem despedir.

Al deixar-nos al Càmping de Salta la ficció es va convertir en realitat, tenen una piscina que tarda una setmana en omplir-se, ja feia dos que havien començat i mireu encara com anava¡¡¡¡¡Dos palabras Im_Presionante¡¡¡¡¡¡

A la ciutat de Salta l'anomenen "Salta la linda". La veritat és que és una ciutat força maca: té bastants edificis antics molt ben conservats, té una plaça central a la europea i està en una vall envoltada completament de muntanyes verdes que li donen un color preciós!!!!! A part es nota que tenen pasta, està tot súper cuidat, net... molt preparat pel turisme, hi vénen molts molts argentins!! i ara que tenen vacances... són una plaga!! A Salta vam pujar al cerro San Bernardo en funicular des d'on es veuen molt bones vistes a la ciutat. També vam anar a un poblet del costat que es diu San Lorenzo; és un poble completament residencial (passejant per allà semblava que estiguéssim a Valldoreix, vaya mansionetes que hi ha!!!!) i té un parc natural (que, per cert, és privat i si vols passejar-hi has de pagar...) on la vegetació son Yungas. Vam fer-hi un bon passeig i, per variar, ens van acompanyar 3 gossos!!!!! Aquí si vols un gos en pots tenir un de diferent a cada ciutat on vas!!

En aquesta ciutat també ens hem adonat de la poca educació d'alguns argentins... els matins (ben d'horeta!!!) als càmpings t'hi pots trobar de tot: gent tocant la guitarra-la trompeta-o l'instrument que sigui, penya amb el cotxe enganxat a la teva tenda amb les portes obertes i la música a TOPE, cridant... potser un dia d'aquests ens comprarem un tiraxines per llançar ous a la gent!!! je je jej....

Avui ens hem despedit de Salta i del càmping amb un bon banyet a la mega-piscina (són tan flipats els argentins....) i.... cap a Cachi falta gent!!!! hem pillat un bus a l'estil bolivià i hem fet un camí molt molt lindo a través de montanyetes verdes, el "Parque Nacional los Cardones", un altiplà semi-desèrtic... finalment hem arribat a Cachi, "hemos armado la carpa" i al costat del càmping estaven fent una festa pels nens, per celebrar els reis, on la intendente (l'alcaldessa) repartia xocolata calenta per tots els nens del poble!!!! vaya festival s'estaven muntant!!!!!

Recordem-nos-en, podem veure totes les fotos clikant al link de picassa.

Per cert, esperem que no hagueu d'anar mai a un banc argentí... sembla que hi regalin alguna cosa, hem fet un parell de fotos per ensenyar-vos-ho i tot... hi ha cues per tot: per pagar, per treure diners, per canvi de moneda (per cert, per poder-ho fer t'has de registrar i tot!!!), pel caixer.... una bogeria... a més a més els caixers només deixen treure 100€!!!! tot i això s'acaben els diners súper ràpid...

Foto cedida per la Marta i l'Aleix; Banc de Salta, 600.000 habitants.

Bé, us enviem molts petonets per tots i esperem rebre notícies vostres!!!!!!!!!

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTS!!!!!

2007-12-26T15:18:00.000-08:00

HOLA A TOTHOM!!! EL SOL D'AQUÍ ENS HA TRANSFORMAT, SOM LES MARES NOELS D'ARGENTINA!! ELS PARES S'HAN PERDUT POR AI!!!!!

ESPEREM QUE PASSEU BONES FESTES, MENGEU MOLT, NO PASSEU MOLT FRED I GUANYEU CALERONS I LLANGONISSES AL QUINTO!!!! MOLTS MOLTS PETONS A TOT@S!!!!

Humahuaca, Iruya i San Isidro. Viatge amb les Cholis.

2007-12-25T11:48:00.000-08:00

Benvolguts Siloflipes, ara feia dies que no donavem senyals de vida, molts de vosaltres pensaveu que ens havien segrestat, però No¡¡¡¡ Aquí estem de 9.

Després de passar uns dies a Paraguay, on hem visitat Ciudad de l'Este, Asunción -Capital-, i San Bernardino i veient la dificultat per arribar als llocs, ja que els transport públic "diem" que no està massa preparat per el turisme vem decidir possar punt i final de moment a aquest país que tant i tant bé ens va tractar.

De nou a Argentina, cultura Gaucha i Cholera¡¡¡¡¡¡Des de Paraguay agafant un bus vàrem anar directament cap al Nord-Oest, A la provincia de Salta i Jujuy, tot just tocant als Andes.

La nostra primera parada va ser a Humauhaca, on el senyoret Aleix estava atacat d'un virus mental-gastroentinali va haver de passar el primer dia al llitet, fent cura de salut.

A Humahuaca hem visitat el monument a la Independència, va ser el primer monument que le feia ombra al San Martín, les runes de Coctaca - montanyes de pedres i més pedres que havien estat soposem un poble indigena de feia ja uns quants anys- , el mirador de Penyes Blanques on quasi ens despenyem per els acantilats de pissarra -recomanacions, si passeu per aquí compreu-li un troç de pà al home que te l'última caseta tot just a peu de mirador-.

De Huamahuaca a 50 km. al nord tenim el petit poble d'Iruya, d'uns 600 habitants aproximadament. És un poblet de lo més acollidor, tant la Senyora Tina -encargada de la nostra alimentació- com la Senyora Palmira - encargada del nostre allotjament- ens vàren tractar de lo millor de lo millor, ens vem sentir quasi com a casa.

A Iruya la nostra primera excursió no va se una broma, sinó una ascenció a 3500 m.s.n.m -aquí li posen la N nivel-. Un cop vem arribar a dalt una Cholita ens va impressionar amb la narració de la seva historia. Vivia a 1.5 dies de camí d'Iruya i havia de baixar al poble per cobrar la seva pensió i visitar al seu pare de 100 anys¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

El dia següent, amb els peus plens de butllofes, vam fer camí cap a San Isidro. Un poblet encara més petit (hi vivien 300 hab.) que estava a 7km d'Iruya. Quan vam arribar allà el poble estava buit perquè tots els jubilats havien baixat cap a Iruya a cobrar la pensió, total que havien deixat als seus fills (tots menors de... no sé... deu anys???) al càrrec dels negocis. Vam dinar-sopar-esmorzar a l'únic lloc que hi havia i vam dormir a casa l'Anabel. El poble tenia la instalació elèctrica tota preparada, però tenien un petit problema... no els hi arribava l'electricitat!!! Això ens va permetre fer un soparet romàntic a la llum de l'espelma....

Pujant cap a dalt del poble ens vam trobar amb un dels exemplars de burros que resulta que habiten aquests paratges.... El burro es trobava davant de la porta del cementiri, per cert, aquí els cementiris res a veure amb els catalans... els omplen de flors fetes a mà, té uns colors!!!!

Al dia següent vam conèixer la mare de l'Anabel (la nena que ens va atendre quan vam arribar a l'hostal). Us reproduirem la conversa que van tenir: - Anabel, ¿dónde están las vacas?

- Mamá, están bajando del cerro...

- Bueno. Pues vas a tener que subir al cerro a buscarlas

La veritat és que no us podeu imaginar la pujada que havia de fer l'Anabel per anar a buscar les vaques... i les vaques com boges repartides pel cerro i l'Anabel empenyent-les cap a dalt... vaya tela... aquí els nens la veritat és que molta infància no és que tinguin...

Bé, quasi amb l'Anabel dins la motxilla, vam desfer el camí cap a Iruya. A mig camí vam conèixer a un pagès que vivia mig perdut amb un montón de camps, cabres, un cocker, vaques... el tio amb 60 anys i encara volia montar un hospedaje, portar els turistes a fer excursions...

Finalment vam tornar a Iruya i, tot i que l'Aleix quasi s'hi queda atrapat del tot, vam marxar de nou cap a Humahuaca. El Nadal l'hem passat a Humahuaca: ens vam fotre un sopar!!!! Carn de llama!! (fins i tot la Marta, que mai menja animalets macos...) i un flam amb dulce de leche... Després del soparet vam fer una visita a la Missa del Gall: la feien al pavelló, un mínim de 600-700 persones... tothom portava el nen Jesús del seu pessebre per beneïr-lo!!!! a més a més, feien representacions teatrals, cantaven... després vam anar a un bareto d'un paio argentí que al principi ens queia molt bé... però vam tenir una petita xerradeta amb ell sobre la gent de la zona, els europeus, l'economia... la veritat és que va ser un monòleg perquè cada cop que l'Aleix li intentava dir alguna opinió l'home es posava com una moto... a part era bastant ranci, per servir els cubates agafava com una espècie "d'apaga-espelmes" súper petit, l'omplia del licor i t'ho posava al got (no vagi a ser que et posi una gota de més....). Bé, la Marta no va aguantar gaire, perquè el cos no el tenim acostumat a anar a dormir més tard de les dotze... som rotllo la Cenicienta...

I avui... hem agafat el colectivo cap a Tilcara ( a mitja hora d'Humahuaca, cap al Sud). A veure què ens espera en aquesta ciutat!!!!!!!

Paraguay i Jujuy

2007-12-17T13:56:00.001-08:00

Hola a tots!!
ja hem deixat paraguay i ara estem una altra vegada per Argentina, al nord oest, a Jujuy!!!
en breu us explicarem més cosetes, només era per donar senyals de vida!!
petons!

Grans Catarates d'Iguazu

2007-12-07T08:29:00.000-08:00

Hola hola!!!!!! ja hem vist les impressionants catarates del Iguazu!!!!!! hem fet uns quants videos i tot de lo flipats que ens vam quedar... ja ho veureu... Hem tingut la sort i el privilegi de veure les catarates des del costat argent'i i des del brasileny, el primer dia vam anar al costat argenti. El parc argenti es una passada, no te l-acabes amb un dia... estas super en contacte amb l-aigua, veus mil salts d-aigua, pots anar a una illeta, vas amb un trenet ecologic, veus coaties... precios... la putada es que ens va fer mal temps... nomes deurien caure 5.000 millons de metres c'ubics daigua per segon sobre els nostres caps... al final no sabies si l-aigua et venia de la pluja, de la cascada o de l-ocellet que es pixava.... vam acabar xops xops! pero ens va encantar... QUANTA AIGUA TENEN!!!!! parlarem amb la presidenta a veure si pot fer un transvassament cap a CAT!!!!! JE JE doncs ens vam quedar amb les ganes de veure/ho sota el sol... i tarari que te vi! cap a BRASIL!!! a Brasil el parc es mes petito (nomes una passarela de 1200m) pero les vistes son increibles, veus tota la panoramica de les catarates davant teu, i la garganta del diablo.... vaya passada... et penses que ja ho has vist tot i quan hi arribes alucines... ANEU/HI TOTS! a brasil tamb'e vam veure bastanta fauna com llangardaixos mitjanets i grans, INSECTO PALO!!! com mola! (lucci i barbara, linsecto palo es mou a la mateixa velocitat i amb la mateixa parsimonia que un oso perezoso!!! je je...), papallones DOMESTICABLES!!!! les vam poder tocar, ens les passavem de ma en ma... no ho hav'iem vist mai!!, uns cucs que semblaven pulseres i eren bastant fastigosos i n-hi havia per tot arreu!!!!, i tamb'e els tipics animalets que et trobes per tot el mon (catalans, espanyols, japonesos un monton!!!! ... fauna humana, diuen...) tot i que ens haguessim quedat acampats alla uns quants dies (al igual et deixen acampar...) vam agafar un bus cap a PARAGUAY!!!!! perque ens segellessin el passaport vaya merder, pont amunt pont avall... ara som a Ciudad del Este, la porta per on hem entrat a Paraguay! a veure que ens espera en les terres inexplorades paraguayenses!! de moment, busquem informacio turistica i... NINGU SAP RES!!! el pais es divideix en la zona oriental i l-occidental<> el primer hostal on vam preguntar per dormir, el primer que ens van dir va ser> para cuantas horas? (EING??? eh fideuet!!) i al segon, on ens vam quedar, lamo li va fotre un soponcio d-hosties al seu fill davant nostre que quasi ens cau la llagrimeta... vajatela.blogspot.com (propaganda subliminal... je je ). Amb el vostre permis anirem al bar del costat a decidir cap a on segueix la nostra ruta!!! intringulis... ON SEREM DEMA???? qui lo sa... je je... paraguay?brasil?argentina?rusia?india? continuara.... AH!!!! quan trobem una connexio a internet que funcioni millor us passarem un parell de videos mes que tenim i m'es fotos... un petonas a totes i tots, esperem que el fred no sigui mortal per catalunya... CIAO pescaos!!!!

Playa Sol, prenent el solet, un descanset.

2007-12-04T06:29:00.000-08:00

Aquí tenim dos vídeos- El primer és del riu que separa Argentina de Paraguay i el segon és 1 historia narrada per un guaraní, tribu autoctona d'America Llatina de fa mils i milions d'anys.

Pujant i pujant vem arribar a Posadas, capital de Misiones, la provincia més al nordest d'Argentina, on la calor comença a ser mortal de necessitat¡¡¡¡

Després de voltar per la ciutat un dia, després d'una jornada dura de transport en col.lectiu, vem anar cap a Sant Ignacio de Miní, famós per les multiples misons jesuítiques que s'hi van establir. A Sant Ignacio ens vàrem hospedar a un "camping" que no tenia ni una ombra degut al huracà que habia passat fa unes setmanes per allà. El "camping" el El Descanso ens tenia preparada una sorpreseta: El exterminador-mazingerZ i la seva dona, Doña Rosa també coneguda com la hiperactiva, eren dos alemanys que sospitosament feia anys habien emmigrant cap aquí. Justament la nit passada vàrem llegir al diari que un dels metges més cruels de la dictadura Nazi, conegut com Doctor Muerte, possiblement estava amagat en algun lloc d'Argentina als seus 93 anys d'edat......

A sant Ignacio hem trobat una bona platja - aquí li diuen platja a 10metres quadrats de sorra marronosa que dona a un Riu....i unes runes jesuítiques més que impressionants, ens han encantat. Un dels guies nocturns de la visita ens va recomanar anar a visitar una aldea de aborigens Guaranies a 5 km- del poble i així ho vam fer. Vam carregar-nos d'aigua i a caminar cap als guaranís!!!!!! quan vam arribar a la comunitat, ens van rebre molt bé. Una dona ens va fer seure al seu "porxo" i allà vam conèixer l'Inocencio (el podeu veure a les fotos, val la pena..., les ulleres de sol són per amagar l'ull que li faltava, la qual cosa li provocava mitja-ceguera: a la marta també li volia provocar ceguera, li va posar tot el dit dins l'ull dret mentres ens explicava amb què fabricava les seves pulseres....). L'Inocencio ens va dir que el cacique no hi era, havia marxat el dia abans al poble i encara no havia tornat (ehem.... ens imaginem que s'havia quedat enganxat en un dels bars...); mentre esperàvem que el Javier s'aixequés de la seva comunal ressaca, vam veure el gos més escanyolit del món: feia tanta pena que no el podies ni tocar... a part, nens i nenes a dojo corrent amunt i avall, mig despullats, descalços.... quan el javier es va aixecar ens va explicar alguna coseta de la comunitat entre bafarades d'alcohol...

Abans d'arribar a Iguazú vam decidir fer una paradeta a Jardín América: al Salto de Tabay. Un lloc preciós, llàstima que hi vam arribar un diumenge i estava plagat de mil argentins... vam fer-hi nit i al matí següent estàvem pràcticament sols. Allà vam provar un pa amb formatge recent fet extra bo!!!!!!!! vam conèixer el Pablo (un home sesentero que portava tota la vida viatjant, amb fills repartits per tot el món.... era escriptor però li encantava xerrar!!) i al Joaquín (un músic argentí, no vam poder parlar-hi molt pq el Pablo no callava...).

total que hem resistit a l'atac de l'exterminador mazinger Z, a l'atac guaraní, a la plaga d'argentins... seguim endavant!!!! ara ja som a Puerto Iguazú!!! demà anem a visitar les famoses Cascades d'Iguazú!!!!!!!!!! i després... PARAGUAY!!!

Colonia Pellegrini i Parc Esteros del Iberá

2007-11-29T12:15:00.000-08:00

Hola a tots i totes!!!!

Què tal tot? nosaltres aquí, anem aguantant com podem les insolacions...

Hem estat uns dies a Colonia Pellegrini, un mini poblet (uns diuen que són 1000 habitants, els altres 500.... creiem que es conten a ells i tots els llocs que tenen en els hospedajes....). L'objectiu era el Parque Nacional Esteros del Iberá, el qual està tocant a Colonia pellegrini. El poblet està bé, és curiós: carrers de terra, nens que passen amb un cavall trotant, gauchos per aquí i per allà (els gauchos són argentins que cuiden del bestiar i van amb el seu uniforme: barret d'ala, cinturó prominent, botes de cowboy... i bigoti la majoria; segons l'aleix molt elegants tots!!!!)... fins aquí tot bé; però a la que hi portes un parell d'hores ja veus de què va l'asunto... és un poble de mafiosos on tots t'intenten vendre la moto perquè facis una excursió i una altra i perquè viatgis amb busos cars... però nosaltres els hem pillat i no ens hem deixat enganyar!!!!! je je... estic exagerant una mica per donar més vidilla.... ara, si us diem que hi havien 159875264000000 trillons de mosquits això sí que no és una exageració... tenim el cos inflat i vermell!!!!Creïem que els antimosquits, són com una llaminadura per aquests insectes¡¡¡

Saber que per arribar a la Colonia, vàrem haver de ser observadors de la "moguda" que és duia a cap a la Terminal de autobusos, des de les 2 del matí fins les 12 del migdia. "Gautxitos" vestits amb l'uniforme per excelència i unes olleres de mosca de tipus Batman&Robin, increïble.

Vem fer bones miges amb un tal Sergio, que venia des de Bs As - Buenos Aires - fins a la Colonia, uns 500km per donar gràcies al Gautxito Gil per haver-se recuperat d'una operació a panxa oberta¡¡¡¡Molt simpàtic el tal home...

Venint del tema dels mosquits un comunista en "Wilson" ens va convidar mentre es ponia el sol a la colónia a un mate ben i ben bo mentre els mosquits feien les seves delícies amb nosaltres.

**Acte del dia a la Colonia:**

Ens havien de despertar a les 7:30 per emorzar i agafar una barqueta per veure la fauna de la colonia. Como no, a les 8:30 apareixia el guia de l'expedicio, dient: Gallegos, va despertar, que nos vamos.

Total vem pillar la lanxa i el primer amiguet que ens vem trobar va ser un petit llangardaix de mes o menys uns 2.5 metres, que mirava el braç de la Marta com a un pernil de 5 jotes¡¡¡

Després moltes aus, libel.lules, carpinxos, cigonyes, gondoleros, irlandesos, i bla bla...

Tornant a l'allotjament i havent dinat vem anar a fer dos rutilles que ens les havien venut força bé,,,,el cas es que ens va suposar 5 minuts de camí ,uns 400 metres....Però vem veure 3 monos aullladors - com els de Costa Rica - 1 cervol i milions d'aus¡¡¡

Buenos tindreu més noticies nostres en breu. Ara ens endinsem des de Posadas cap a les Misones Jesuítiques - tant apreciades per la Marta - a San Ignacio Miní¡¡¡

A veure que ens depara aquest petit però intringulitzant localitat.

P.D: per fí hem obert el Blog per a què tot@s podeu fer els vostres comentaris saense registrar-vos. El Srt Xavi V. i la Srta. Nuria M. van al capdevant.

Molts petons, Marta i Aleix.

Llangardaix Hueveru¡¡¡¡

2007-11-25T14:21:00.000-08:00

Aquest és el video del llangardaix Hueveru¡¡¡¡¡

Parque Nacional El Palmar + Concordia

2007-11-24T08:26:00.000-08:00

Bones a tothom!!! feia dies que no passàvem per aquí... és que hem estat en un parc on no teníem internet... vam agafar un bus a colón i... cap al parque nacional el palmar!!! una mica decepcionant... només per arribar a dins el parc des de l'entrada ens esperaven 12 km de camí desèrtic amb motxilles incloses sota el sol!!! horrorós... pensàvem que moríem allà... però... un cotxe ens va salvar! ens va recollir quan ja vèiem cocacoles voladores i ens va acostar quasi fins al càmping que hi havia dins el parc... uf!! però només arribar-hi: vam veure un mega-llangardaix overo que primer ens va cagar una miqueta, però si el perseguies marxava corrents (per sort...), també hem descobert les vizcachas que són una espècie de rata-conill-esquirol-chinchilla gegant... estan a les fotos, ja les veureu. Surten de nit i criden com unes locas, semblen porcs senglars i remenen els caxarros de la penya. També hi ha pájaros locos que et roben el jalo i els hi has de tirar aigua perquè pirin... vaja, tota la fauna que encara no havíem vist concentrada junta a la zona d'acampada pq el que és la resta del parc... quatre palmeres repartides en noséquantes hectàrees i una calor que et mories! Després de banyar-nos una altra vegada en el riu Uruguai, fer el pajaro en el parc, fer una excursioneta sufocant i poca cosa més, vam tornar a fer el camí de 12km amb les motxillotes (que per cert, cada dia pesen més...); el video que hem penjat és d'aquest moment, podeu comprovar vosaltres mateixos l'estat de deshidratació i paranoia en el que estàvem (sin comentarios...)... i vam pillar el bus cap a Concordia. Encara estem a Concordia, fins ara hem estat en un càmping fantasma (per variar...) on de cop i volta apareixien pescadors, xavalins de 18 anys celebrant fins les 6 o 7 del matí la festa de final de curs, colegues del jefe fent un asado amb un cabrit sencer i peixos recent pescats... vaja, un camping especial on ens ha vingut una tempesta que... vaya tela... i res, ara anem cap al llac d'aquí on també hi ha una presa i no sabem el que ens espera!!!!! un petonàs a tots!!!!!!!

DEl tigre cap al Nord!!!!!!!!!!!!!!!

2007-11-19T15:18:00.000-08:00

Un cop vam deixar buenos aires vam pillar un bus (mon dieu! un super bus on et pots estirar i fins i tot et donen de jalar! hauríeu d'haver vist les nostres cares quan el del bus va començar a repartir entrepans!! je je...). Un bus direcció GUALEGUAYCHÚ, us hem de confessar que per aprendre'ns el nom ens va costar uns dies... l'aleix es va aprendre mig nom i jo l'altre mig: i a la terminal vam fer un recital entre els dos... je je...
Gualeguaychú va ser una mica... no sé... podem dir que lo milloret que tenia era un parc gegant al costat del riu... A part d'això un taxista que ens va timar i no ens va portar al càmping que estava obert, però vam dormir en un hostalet molt maco! No hi vam passar ni 24h: vam pillar el bus cap a Colón, amb la intenció d'estar-hi de passada per anar cap a un parc natural... PERÒ AQUEST POBLE ENS HA ATRAPAT!!! hi viuen unes 20.000 persones, és súper tranqui i té un riu preciós... a més a més veiem Uruguay a l'altre cantó del riuet!!! Ah! i mola perquè hi ha tants gossos al carrer que anem tenint mascotes tot el dia: el dia que vam arribar ens van vigilar la tenda dos gossets mentres dormíem (l'aleix els hi va donar jalo i quasi s'hòstien entre ells...), avui hem anat d'excursió i un gos ens volia acompanyar (quan ha vist que fèiem més de 10 quadres ha pirat... pobre, estava cascadet...).
I res, anem pujant... i els argentins flipen de que estiguem per aquí. Les mítiques preguntes: de donde sois? qué hacéis por aquí? i tenim les respostes ja més que sobades... però bueno, els hi mola xerrar!!!!! je je!
un petonet i suerte!!!!
ciao
aleix i marta

2007-11-19T14:28:00.000-08:00

Hola a tots i totes¡¡¡Com anem? Ens sap molt però que molt greu no haver-vos escrit abans, però ja sabeu, amb el ritme que porten per aquí, bueno que portem...es difícil trobar un cyber per connectar-se.....

Us expliquem noticies fresquíssimes, aquest dos catalans es van jinyar de Buenos Aires i em decidit anar-nos-en cap al nord-est d’Argentina.
La primera cosa que vàrem fer es anar a comprar a una tenda de segona mà una “carpa”, oaseasé un tenda de campanya per anar fent als càmpings que ens trobem per el camí. Un cop decidida la tenda que volíem, per no se menys hippis, de segona mà, vàrem anar cap al Delta de Tigre, que bé a ser com el mateix nom diu, el Delta de l’Ebre. És un paratge molt i molt bonic, la única cosa que s’ha de tenir en compte és la de no acampar a prop del riu ja que sinó pot, en una pujada del cabdal d’aquest inundar-te tot el que trobi per el camí. Bueno bueno, vàrem plantar la tenda i quina va ser la nostra sorpresa quant la tenda era ni més ni menys que 3 cops més gran que el sobretoldo, ens va caure l’ànima al terra, i la mirada al cel amenaçador del Tigre. Varem juntar unes quantes herbes seques i realitzar un ritus ala Pachamama perquè no caigués ni una sola gota, la cosa no comportava massa vergonya, ja que al càmping estàvem completament sols.

Van ser dos dies molt i molt guais, molt tranquils i amb alguna altre passejada que va valer la pena. Els mosquits.....sense comentaris....
Al cap de dos dies decidim tornar a Buenos Aires abans de seguir pujant cap al nord, a reclamar el toldo de la nostra tenda, la cara amb la qual varem entrar a la tenda o deia tot, o ens canvieu la tenda o aquí correrà sang...el tema del “horno no està para bollos” va ser una de les magnífiques frases que els hi varem deixar caure.....Sense cap tipus de problema i pensant que si ens demanaven la factura diríem que s’havia mullat dins de la tenda, no ens van posar cap impediment en canviar-la i abonant la diferència.....Atenció els Argentins són lo pitjor.....a tot el món es lo pitjor..però aquest et cobraran si poden fins i tot a l’hora d’expedir-te el tiquet de compra....

De nou amb vosaltres¡¡¡¡

2007-11-12T09:52:00.000-08:00

Ja tenim algunes fotografies noves¡¡¡¡¡¡I demà dimarts ens ananem cap a el Tigre¡¡¡¡¡
Tindreu noticies nostres molt molt molt molt i molt aviat¡¡¡¡¡

PRIMERA SETMANETA!!!

2007-11-09T16:47:00.001-08:00

HOLA!!!
ja hem aterrat, tenim piset,... i fem vidilla bonaerense!! per aquí s'està molt bé, esperant l'estiuet que no acaba d'arribar!
us hem penjat algunes fotillos que hem fet, però la càmera no acaba de funcionar per això hem tardat en donar notícies!!!!
el viatge va ser un momentet (ehem...) i quan vam aterrar a montevideo vam flipar de lo verd que era tot!!! després vam sobrevolar el río de la plata i... vaya pedazo de ciutat que ens esperava! mon dieu! vam flipar una mica, però ara que hi hem estat passejant la veritat eés que no sembla tant. Te moltes zones residencials, però així per visitar tampoc hi ha molt. avui hem esta a la boca ,el barri de colorins (la veritat és que la zona de colorins és la que enesenyen a tot arreu, només hi ha un parell de carrerons, la resta és una mescla entre barri industrial i zona residencial, tot semiabandonat i moooolt descuidat)
és una ciutat plena de contrastos, tant socials com arquitectònics... però bueno, això la fa ser interessant. Ja us anirem passant fotillos pq aneu veient.
Nosaltres ens cuidem molt, ja tenim uns quants kilos de més, entre la carn i la pasta rellena, nem fent!! ah! i la quilmes de litre!! mare meva, vas a un bar, et demanes una birra i te la porten de litre!! quina perdició...
bueno guapos, un petonàs!!!!!!!
marta

2007-10-29T03:59:00.000-07:00

Per anar fent boca, aquí teniu una cançoneta¡¡¡¡¡¡¡

2007-10-29T01:08:00.000-07:00

el nostre amiguet siloflipes ja està amb nosaltres!!!!!