Festival Ecoturisme II part

"Rave" a la Boliviana. Chivo, festival d'Ecoturisme

"Rave" a la Boliviana. Chivo, festival d'Ecoturisme

Hola a tothom! us passem un vídeo d'una espècie de festival folklòric on vam estar dissabte, al costat del llac Poopó, enmig del no res... Va ser impressionant: vam veure indígenes que viuen en poblets de 4 cases, totes fetes d'adob, tots ells vestits de gala tocant música i ballant... una passada... nosaltres dos érem els únics extrangers i clar.... a part de tenir 200 ulls sobre nostre constantment, venien un rere l'altre a fer-nos interrogatoris...

Per arribar-hi vam sofrir bastant... els de turisme d'Oruro (els organitzadors de l'activitat) ens van dir que estéssim a les 5.30 del matí preparats... no vam sortir fins a les 8.30! Després: 3 hores i pico de bus (un bus... que déu n'hi do!), vam veure la casa on va néixer l'Evo Morales (el president), una casa també d'adob perduda vés a saber on... finalment vam arribar: nosaltres ens esperàvem un poblet amb algun tipus d'infrastructura. Doncs no! la festa es feia en un descampat al costat del llac. La retirada també va ser moooolt pesada: 5 hores de bus, amb una rasca que fotia!!!!!!!! però per sort a Oruro ens esperava un llitet calentet..... i a l'endemà: DIRECTES CAP A LA PAZ! hauríeu d'haver vist com se li van iluminar els ulls a l'Aleix!!!!!!! impressionant!!!! ara estem dormint a la Fundació i fent vida de ciutat!!!

petons per tot@s!!!!!!

maya, paya, kinza... entrada a BOLIVIA

Mmmmmm......Chaocito Chile i hola Bolivia. Acabem de fer el nostre últim tour per Xile - SanPedro d'Atacama - a una altitud d'uns 3000 metres m.s.n.m, per entrar en terres de Bolivia, així ho vem decidir i així ho hem fet.

Per començar la nostre aventureta, hem decidit fer la visita per la província de Potosí, per creuar tot l'altiplà fent un tour de 3 dies. Ens venen que veurem Llames que llaman, llacunes, volcans, salars i fins i tot Geiser.........Arribem ben d'hora per creuar la frontera Xile-Bolivia, segellar-nos els passaports i fer un bon esmorzar abans de començar. El nostre venedor de tours es menja un entrepà de dolç de llet amb poroto, un vegetal que pot arribar a produïr cremades de 3º grau a la boca........

També coneixem els nostre companys, en Taka, Kivo i la Emy, 3 japonesos de Tokio que diuen que treballen 12 hores al dia i necessiten unes vacancetes, semblen molt tranquilets....i d'aquesta manera fem la primera visita a la llacuna blanca, la verda on veiem un canvi de color degu al fort vent que fa i la colorada. Desprès d'aquesta visita anem a veure els geiser amb una podor a sofre que tirava cap enrera, estavem a ni mes ni menys que 5000 metres, l'alçada feia que fos difícil fins i tot baixar-se del Jeep. Semblava que la terra estigués viva sota les nostres cames. També vam banyar-nos a unes termes de 30ºC amb els andes nevadets de teló de fons! Aquell dia vam acabar morts, a més a més vam dormir en un hostalet al mig del desert on el Taka ens va dir que a les 5 del matí estàvem a 3ºC dins l'habitació... Dormint a 4200 m el mal d'altura no ens va deixar descansar gaire: el mal de cap de l'Aleix i l'insomni de la Marta van ser una gran putada, però realment el paisatge s'ho valia. Gràcies a la visita astronòmica que vam fer a La Serena (Xile) vam poder trobar la creu del sud en un cel espectacular.

Al dia següent, llevats ja a les 7 (anàvem a ritme del viatge amb els Vila) vam començar de nou amb el Jeep. Vam veure les pedres de Dalí, l'arbre de pedra, la llacuna Honda, un petit salar, les fumaroles del volcà Ollawe (el més gran de Bolívia), el poble de San Juan, vizcachas, llames, flamencs, vicunyes, desert, desert, desert... Finalment vam arribar a l'hotel de Sal on teòricament ens esperava carn de llama amb quinua (menjar purament altiplànic: la quinua creix només a grans alçades, és un súper cereal), però els de l'agència boliviana s'havien oblidat d'enviar-nos-ho i vam haver de menjar arròs amb tonyina (els japos no estaven molt contents...) però per sort anava tot acompanyat amb una bona sopa d'espàrrecs amb trossets de verdures...

Avui ens hem llevat a les 5 del matí per veure la sortida del sol des de l'illa del Pescado, al bell mig del Salar d'Uyuni. Hem pujat a l'illa traient el fetge per la boca i amb els llençols encara marcats a la cara, però a dalt ens esperava una magnífica vista del salar (si veieu les fotos sembla el mar, però no! és impressionant...) i una magnífica sortida del sol. I abaix ens esperaven el Richard i la Rosa (els guies del tour, de 22 anys, casats, paceños) amb l'esmorzar preparat: ou remenat, dolç de llet, mermelada, pà congelat, cafè, te... semblàvem reis. I els japos no paraven de fer-se fotos, s'han fet un mega book només del salar. Nosaltres també ens hem flipat una mica fent-nos fotos amb la sal, sobretot quan hem parat al mig del desert de sal on no hi ha profunditat de camp i pots fer fotos molt curioses.

El salar d'Uyuni (Medir, ens hem fet unes fotos per competir amb les teves del Photo shop) és el més gran del món (12500 km2), té una profunditat de 25 metres de sal i sota hi ha aigua que surt per alguns dels ulls del salar on el japo Taka ha posat el peu i s'ha enfonsat... eren trampes mortals!! Després hem visitat el museu de sal (hi havia figures de llames, de cholis, cóndors, taules, cadires, rellotges.... tot tot de sal), després hem visitat un altre "museu" que en realitat era una botiga vigilada per la vicunya Salituki que ha escupit a més d'un estranger (la Marta s'ha emportat una bona salivada a la cara, jejeje). També hem vist els "currantes de la sal": extreuen la sal amb una pala, van fent pilones i de cada pilona (un cop ja l'han carregat al camió, els hi donen 5 bolivians (menys de mig euro), tot això a 3600 metres i amb sol i vent a saco. La sal només la usen a Bolívia, ja que com que no tenen mar no la poden extreure d'allà.

Per acabar amb el mega tour hem anat a Uyuni. Primer hem anat al cementiri de trens. Després sí hem pogut dinar la carn de llama (Conxi, sí sí, els dos hem menjat carn de llama! i mira que són maques...) i quínua amb pedretes de regal; el japo ha fet una cullerada i ho ha deixat estar... sort que porten el seu menjar liofilitzat japonès.

Demà volem anar cap a Oruro i després a La Paz a deixar els nostres trastos per poder viatjar més còmodes per Bolívia, sense tenda, fogonet, màrfegues, anoraks...

Un petonet per tots i totes, esperem notícies vostres!!!!!!!!! (Pedro, Helena, Sara, Xavis i els que us pogueu sentir per aludits, mail ja!)

San Pedro d'Atacama

Desert d'Atacama

Viña del Mar

Mar Pacífic a Viña del Mar.

Vàrem estar aquests ultims dies en aquesta ciutat a la espera de si podiem viatjar a l'illa de Pascua amb la Navy Xilena....però de moment res de res, així que seguirem a l'espera sucant-nos a aquestes platges.

Molts de records per tots i totes.

Plaza de Armas



Hostel

Ascens al Volcà Villarrica

Volcà Villarrica

2848 m.s.m
(Més info)

Material:
Piolet
Granpons
Casc
2 litre d'H2o
Anorak
Pantalons termics
Material per fer el descens per tubs de gel.

Aquesta és la magnífica vista que teniem des de la part alta del volcà, però amb les emanacions de sofre que hi havia ens era quasi bé impossible poder respirar bé. El sofre es ficava per dins les foses nasals i picava tot el cos.
Vàrem trigar unes 6 hores en fer la cima, primer una pujada fins al final del telesilla que ens va consumir una hora i ens va deixar les cames fetes sopeta.Desrprès mitjançcant grampons - ja teniem l'experiència del perit moré- una pingüinera - o gelera- desprès roca viva i al final una pujada inhumana- sortint a les 9 del matí i arribant a les 14 del migdia fent cim.

Una breu explicació: NOMÉS SO

Com baixar per un volcà nevat?????