Baixant pel Mamoré...

Hola!!!!!!!
ja pensàveu que ens havíem perdut per sempre... doncs no! El que passa és que la nostra travessia pel riu al final ha durat 10 dies!!!! Ha estat una molt bona experiència, tot i que hi havia des que ens volíem pujar per les parets...

Hem estat amb el Norberto (el capità), la Naïr (la seva dona, la cuinera), l'Aldo (nosaltres li dèiem el salvatge...), el Mata, els dos que no parlaven i el jefe (es feia dir "Don Rey", imagineu...). La veritat és que a part de la monotonia del paisatge ens hem distret molt. El riu impressionant: ple de piranyes, dofins de riu, lagartos, tortugues... una fauna... que sort que l'aigua és marró i no es veia res... Ens vam banyar un parell de dies, entre piranyes!!!!!!

ens van dir que les piranyes només ataquen quan hi ha sang o quan estan en llacs; tot i això no estàvem molt confiats i els nostres banys duraven uns 30 segons... sobretot quan una sardineta li va fer un petó a la Marta, que va saltar al vaixell amb una rapidesa increïble....
Dormíem en una hamaca, ens donaven menjar fins a cansar-nos-en i durant el dia llegíem i llegíem mirant les vistes del riu. Han estat 10 dies molt molt tranquils i molt interessants.
Perquè veieu com funciona la tranquilitat boliviana, hi va haver un dia que vam estar descarregant en un port (nosaltres no, els mariners.. jejeje) i a la nit el jefe va estar bevent i bevent i bevent. fins a les 12 del matí del dia següent: mentrestant, la resta de la tripulació esperant a que el senyor es dignés a deixar el got i embarqués per marxar.

SENSE COMENTARIS.......
bueno guapos, tornem a estar a la Paz, aquesta nit anem a Tiwanaku a celebrar l'any nou Aymará, després visitarem el Titicaca i.... cap a Perú!!!!
molts petons per tots i esperem notícies vostres!!!!!

esperant i esperant....

Hola a tothom!!!

Portem una setmana i un dia a Trinidad i ... SEGUIM ESPERANT! Cada dia ens llevem pensant: "Avui sortim segur!", pero el capita del vaixell ens va donant llargues... La nostra paciencia esta arribant al limit, pero tenim tantes ganes de viatjar amb vaixell pel riu Mamore que l'unic que podem fer es esperar...

Aixi que, de moment us diem que dema marxem, pero realment no ho podem assegurar....

De moment seguim esperant, aixi estan alguns per aqui....

aquesta foto es pels que no es creuen que la Marta matina mes... (eh Sara?, familia Vila, ...)

TRINIDAD

Un Martini

por favor¡¡¡¡

Benvolguts siloflipes, per aquí ja estem de nou. L'altre dia nomès vàrem penjar les fotos del Parc ja que la velocitat de l'internet era una mica fluixa¡¡¡¡¡¡¡Donc ara ja estem a Trinidad, no Tobago eh....Sinó Trinidad del Beni¡¡¡¡¡¡Estem esperant el "vaixell" que ens portarà durant una setmana aproximadament pel Riu Mamorè - afluent del Riu Amozones - fins a la frontera a Guayà-Guayamerín a Brasil. D'allà volem anar a fer un petit Tour per la selva i retornar a la Paz per recollir les nostres coses i despedir-nos de Bolivia per entrar al misteriós Perú. Però bueno, poc a poc, tot arribarà, ara estem concentrats per poder sortir per fi divendres amb el vaixell, ja fa molts dies que ens eperem, però la experiència valdrà la pena, de ben segur¡¡¡¡

Com veu veure ja hem tornat del Parc, aquella comunitat hippy-"religiosa"-voluntaria, amiga dels animalets. Doncs tot perfecte, hem complert la nostra missio i durant 14 dies vem cuidar uns micos, unes tingues i la Marta es va atrevir fins i tot amb una Jaguar, la Keity.

Us deixem algunes fotos d'aquests dies per Trinidad, són molt del relax¡¡¡¡Jejejejeje. Ah¡¡¡¡¡¡ abans que ens despedim, avui em trobat un animal bastant curiós, no ha estat un tal Aleix, sinò un animalet al mig de la plaça de Trinidad, Ver para Creeer....

Una abella

salvàtica negre

ha picat

a la Marta.

Anem a la piscina,

on anem?????

A la piscina¡¡¡¡¡¡

oso perezoso

Parc Ambue Ari

Algunes fotos del Parc

VACANCES

HOLA!!!!
us hem de dir que estarem uns 20 dies sense donar senyals de vida perquè ens anem a cuidar uns animalets al mig de la selva, en un parc on no hi ha electricitat, per tant haureu de passar sense les nostres històries...
Per si voleu tafanejar, la pàgina del parc és la següent: www.intiwarayassi.org
Molts petonets per tots i per totes i fins aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tarija

Hola a tothom! Portàvem bastants dies desapareguts, però és que hem estat voltant per uns pobles que no tenien ni electricitat... Després de passar uns dies per la ciutat de Tarija, vam decidir fer una excursioneta per uns poblets propers. Primer vam anar a les llacunes de Tazjará: paisatges desèrtics plens de llames i aus, amb tres llacunes precioses. D'allà vam fer un tros del camí inca cap a Calderilla, un poblet on no hi arriba cap tipus de transport. Tots viuen del camp i d'algun animalet. Si volen anar a la ciutat han de caminar 4 hores pel camí de l'inca fins a Pinos Sud: el camí preciós, encara està bastant decent des que el van construir fa més de 500 anys; ara si l'han de fer cada vegada per anar a la ciutat... Des de Pinos Sud surt una movilitat cap a Tarija, a les 5.30 del matí... és a dir, que avui hem matinat mooooolt. Ja hem comprat bitllets cap a Santa Cruz i ara anem fent temps fins a les 18.30 que és quan surt el bus. A Santa Cruz fa poc hi van fer un referèndum d'Autonomia, vam veure que al Periódico va sortir una notícia i tot, però la veritat és que està tot molt calmat, no patiu!!!!!!!
us enviem molts petonets per tots!!!!

Cerro Rico de Potosí (4000 msnm)

Ahir vem fer una visita al Cerro Rico de Potosí. És una mina que els Espanyolets van saquejar de mala manera des del 1500 i pico. Avui dia encara l'estan explotant, així que us podeu imaginar la quantitat de forats que hi ha. La visita va ser impresisonant, vàrem començar anant al mercat minero, on es poden comprar regalets que després seran entregats al m¡ners, res del altre món, dinamita, TNT, detonadors, i uns químics per augmentar les voladures dins de la mina.

dinamita a 0.40 € (qualsevol pot comprar-la)

Després de vestir-nos amb el tratge de "seguretat", lots, casc, cinturó de seguretat i unes botes aillants de les descarges elèctriques dels cables d'alta tensió de dins de la mina, amb el nostre guia Don Marcos, ens vem ficar dins de la mina. primer de tot vem fer una "Challada" al Tío. El tio és el diable, personatge que ajuda als miners en la seva tasca quotidiana. És un personatge amb un gran membre fàlic, on se li donen regalets perquè tot vagi bé, fulles de coca, alcohol i tabac. Després de fer-ho vem realitzar la visita, els pèls se'ns van posar de punta. La nostre aventureta va durar unes dos horetes, però ens va permetre imaginar-nos com deu ser la feina al dia a dia. DURÍSSIMA. La vida a la mina, es totalment masclista, només els homes hi poden entrar, les dones dels miners es queden fora seleccionant i picant les pedres que més valor tenen. Només entren dos dies l'any per decorar la mina. Aquesta norma, però, ha canviat amb el turisme: tant hi poden entrar dones com homes a fer la visita. Tot i això, el Marcos va portar a la Marta com si fos una princeseta durant tota la visita!

La mina és un laberint completament fosc: durant uns segons tots vam apagar les llums i la foscor era tant tant intensa que l'ull no se t'hi acostumava. Com va dir el Marcos no és com estar en una habitació fosca, allà a la mina la llum no hi arriba de cap manera. Ens va explicar que un dels accidents més comuns (a part dels enderrocs provocats per les explosions de la dinamita) és que els miners es queden sense llum: a alguns els hi agafen atacs de cor i tot de la impotència de no poder veure res de res i d'estar hores esperant a que algú passi per allà...

El personatge de la foto és el Don Julián. Aquest home treballa sol i fent la feina totalment a mà: amb el pic i la pala. Quan el vam veure portava ja unes set hores treballant i quasi no tenia ni força per trencar la pedra. Els miners tenen una esperança de vida fins als 40-45 anys...

La visita a la mina va ser impressionant, a més a més el guia que ens va tocar ens la va fer molt molt amena. També els dos argentins que també van venir, que tenien una xerrera....

Avui hem decidit fer visita sota el sol... i hem visitat un convent, el seu mirador i les catacumbes i tot!!!!! Aquesta tarda marxem ja de la ciutat i anem direcció Tarija, pararem segurament en un poblet per no haver de fer més de quinze hores seguides de bus (aquí els busos agafen la velocitat punta de 50km/h).

petons gegants per tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!