Hola!! com esteu???? recuperats de les ressaques de les festes?
Mentres vosaltres passàveu sant joan, nosaltres ens pelàvem de fred al solstici d'hivern a Tiwanaku celebrant l'any 5516 aymará. I mentres començàveu amb la Festa Major, nosaltres passejàvem per l'illa del Sol, al llac Titicaca. No ens podem queixar gens, però ens agradaria donar una volteta aquesta nit per barraques!!!!!
Els tiwanacotes van ser una civilització molt desenvolupada, fins que van venir els inques i els van conquerir. Tot i això, queden les restes de Tiwanaku on cada any celebren l'any nou aymará. La festa comença a la nit, amb concerts, fogueres per passar el fred i traguets de "te con te" (és una beguda calenta que porta alcohol purito amb te, canyella i un toc màgic); quan s'acosten les 4 del matí, la gent comença a fer cua a les runes de Tiwanaku fins que s'obren les portes i entren corrents per agafar el millor lloc i rebre els primers rajos de sol. Al concert vam conèixer un grup de bolivians jovenets molt simpàtics que ens van donar la beguda calenteta i ens van anar guiant pels llocs. Quan vam entrar a les runes ens vam posar el més a prop que vam poder de la porta del Sol; davant, les autoritats andines van començar a fer el ritual per rebre l'any nou. Vam quedar molt sorpresos de l'arribada d'un helicòpter que portava al president, l'Evo Morales, el qual va celebrar l'any nou junt amb les autoritats. Després de moltes hores d'espera sota el fred congelat de l'altiplà (4000 metres) finalment van sortir els primers rajos de sol, els quals vam rebre amb les mans alçades. Any nou, 5516, més avançats que nosaltres, no??? Quan va acabar vam sortir pitant i vam agafar el primer bus cap a la Paz.
Uns dies després, després de la despedida final de la tant estimada ciutat de l'Aleix, vam anar cap a Copacabana amb l'Alice (una amiga del parc on vam estar amb els animalets) i més tard amb el Marco, a tocar del llac sagrat dels inques: el famós Titicaca, el llac navegable més alt del món. Allà vam agafar una barqueta i cap a l'Illa del Sol! La llegenda inca diu que en aquesta illa es va crear el primer inca, Manco Kopac, i a l'illa del costat (l'illa de la Lluna) la primera inca: Manco Kopac va fer un túnel per sota l'aigua per arribar a l'illa de la seva estimada, però en arribar-hi la noia estava a dalt de tot de la muntanya i no hi podia arribar. La noia es va posar a plorar durant tres dies fins que les seves llàgrimes van arribar a baix com una corda i Manco va pujar. Així va començar la civilització inca.
L'illa ens ha encantat, però el turisme en massa que hi ha ara és horrorós... ha provocat una capitalització dels habitants increïble. Medir i Teresa fliparíeu si ho veiéssiu... res a veure amb quan hi vau estar -encara que a la tornada no ens hem quedat sense benzina, jejejjjejje. Hostals i restaurants per tot arreu, et cobren per accedir a qualsevol punt de l'illa...
Avui farem nit a Copacabana i ja tenim els bitllets per demà passar la frontera PERUANA!!!!! Farem parada a Puno, també al costat del Titicaca.
Petons per totes i tots i molt bones festes majors!!!!!!!
