SUDAMÈRICA: Províncies de Salta i Tucumán

Hola a tots i totes!!!! fa dies que no us expliquem res... ens hem trobat amb unes velocitats d'internet tant vertiginoses que no podíem ni accedir al blog... hem passat per Cachi, Molinos, Angastaco, Cafayate, Amaicha del Valle, Tafí del Valle i ara som de passada a la ciutat de Tucumán, esperant un colectivo que d'aquí unes hores ens durà cap a Córdoba, l'última parada abans del retorn a Buenos Aires on esperarem el Joan i la Conxi and company.

A Cachi estàvem a 2600 metres d'altura, per això hi havia unes instalacions esportives per esportistes d'èlit per entrenar-se i adaptar-se a les condicions d'elevada altura (Clara, podries portar a l'INEFC aquí, no???), és tant heavy aquest centre que tenen una piscina coberta semiolímpica on tothom es pot banyar però necessites un certificat del metge per fer-ho (eing???), el metge què deu certificar, que estàs bé o que saps nedar?? ens vam quedar amb l'intringulis.... Aquí a Cachi a part de molts turistes argentins (sobretot bonairenses) no hi havia molta cosa a fer. El primer dia tot emocionats i amb les ganes de caminar aleixianes, vam anar direcció al Yacimiento Arqueológico "El Tero" (hi anàvem recomanats per l'oficina de turisme): quan hi vam arribar vam començar a buscar el jaciment.... vinga buscar, vinga buscar... vam pujar a una pedra a veure si vèiem millor on era... i sorpresa!! estàvem a sobre el jaciment!! només eren dos forats a terra envoltats de pedra... vaya tela... Al dia següent vam llogar unes bicis per anar cap a Cachi Adentro (un poblet que també ens van recomanar) i a Las Pailas (un altre jaciment arqueològic al peu del Nevado de Cachi, un sismil que està sempre nevat). Feia un sol que et mories i a 2600 metres l'oxigen no arriba als pobres glòbuls vermells... i a més a més tot pujada!!!!! Cachi Adentro va resultar un altre engany (no hi havia res, ni tan sols el cartell que t'indicava que hi havies arribat...) i a les Pailas no hi vam poder arribar, ens vam morir i vam anar a sucar els peus al riu. La tornada va estar súper bé: TOT BAIXADA! la cara de felicitat que fèiem era impressionant!!!! A Cachi vam començar a cuinar a l'estil argentí: enlloc d'usar el fogonet, usem la barbacoa (són tan adictes a l'asado que n'hi ha per donar i vendre!!!!): bullim l'aigua en cinc minuts! L'últim dia vam poder veure el Nevado de Cachi (per primera vegada s'havia despejat!): impressionant... un pedazo de massís tot nevat en ple estiu... molt molt guai....

De Cachi volíem baixar cap a Cafayate. Però no hi havia cap tipus de movilitat que et fes el trajecte, a no ser que paguessis uns 100€ per anar-hi en taxi, però el recorregut eren uns 70km i no sortia gens a compte. Vam haver d'anar de Cachi a Molinos en colectivo. Allà vam dinar i al cap d'un parell d'hores vam agafar una espècie de taxi compartit direcció Angastaco. Des d'Angastaco podíem agafar un altre colectivo que ja ens portava a Cafayate: però hi havien dos inconvenients, només sortien a les 6 del matí i a més a més el conductor estava de vaga perquè els de la companyia no li pagaven el sou... no teníem cap inconvenient en quedar-nos uns dies a Angastaco, fins que vam veure com era el poble. Semblava un poble fantasma, no tenia res: quatre cases i la resta desert... no sé si haureu vist les fotos, però mai ens havíem sentit tant penjats com en aquell lloc. Allà vam provar per primera vegada el "vino patero": vam anar a sopar a un dels 2 comedores del poble i ens hi vam trobar un espectacle una mica penós; el jefe (un home d'uns 60 anys) portava una pedrada de vino patero impressionant: tenia els braços plens de sang d'alguna caiguda a terra, s'adormia sobre la taula, cantava, cridava, s'intentava aixecar i es mig-queia... a més a més, et deia que bebessis vino patero vino patero.... el vino patero era vi dolç i a més a més calent... sort que només ens van portar una ampolleta petita.... Finalment només ens hi vam haver de quedar un parell de nits i ja vam agafar el bus cap a Cafayate.

A Cafayate va ser ja la massificació d'argentins a lo grande. Hotels, hostals, casas de familia, 4 càmpings... tot a rebentar!!! Cafayate està ple de vinyes i de bodegues. És un poble bastant maco, però massa turístic. Allà vam fer una excursioneta fins a unes cascades: havies d'anar pujant la muntanya durant unes 2-3 hores. Els argentins hi anaven en xancletes, descalços, amb nens de 2 anys... arribaven a la cascada principal, entraven una mica a l'aigua (que estava geladíssima), es feien una foto i marxaven... a més a més, per arribar a la cascada no hi havia cap indicació: a l'entrada del bosquet hi havien uns homes que deien que eren d'una comunitat diaguita que vivia allà, et donaven la benvinguda i, si no contractaves un dels seus guies, t'havies d'espavilar per trobar el camí... A part d'aquesta excursioneta vam anar a la 1ª Fiesta del vino artesanal. La primera nit vam fer una cata de vins artesanals (vinos pateros) de 4 o 5 bodegues i vam escoltar els recitals folclòrics.

Vam sentir "yacareras" i coples. Les coples les tocaven dones que sortien soles a l'escenari amb un tambor: deien una copla (una frase una mica graciosa) i llavors la repetien fent un montón de galls... ho volíem grabar per ensenyar-vos-ho, però no dúiem la càmera.... llàstima. El següent dia vam escoltar el Bruno Arias, us hem penjat uns segons d'una cançoneta tradicional d'Humahuaca.

Per despedir-nos de Cafayate vam anar a visitar una bodega. (PERE: vaya xascu... pensava que seria a l'estil de la rioja... 3 minuts ensenyant-te les instalacions i per catar et donaven 3 gotetes sense res de jalo!!!) No ens hi van mimar gaire, però tot i això els hi vam comprar un vinet.

De Cafayate vam anar cap a Amaicha del Valle. Tots els argentins ens ho havien recomanat, però

nosaltres no li vam trobar res d'especial. T'oferien anar a visitar unes runes (el poblat de Quilmes), però amb les experiències anteriors vam decidir no anar-hi. Hi vam passar una nit i vam marxar cap a Tafí del Valle.

Tafí del Valle va ser el primer poble amb muntanyes verdes que vèiem des de feia més o menys un mes! També era molt turístic, però a part d'uns quants moxileros com nosaltres, estava ple pleníssim de pijos argentins. Nens pijos amb cavall amunt i avall, terrasses de bars cars plens de famílies pijes.... i una pluja que ens ha matat: la motxilla de l'Aleix va quedar totalment inundada d'aigua i fang, tota l'aigua del càmping feia un riu que passava per la nostra tenda i avui quan ja marxàvem un altre xàfec!!!!! A Tafí vam fer una excursió a ple sol i extra llarga, però molt maca. Anàvem passant entre ramats de vaques, cavalls, burros... vam veure un esquelet de cavall, una llebre saltant por ai, dos ous d'alguna au que els havia deixat al terra, i unes vistes del llac i del poble impressionants! llàstima que ens perseguien unes abelles súper pesades i la boira també... i la Marta ja no tenia aire seguir caminant....

Avui hem deixat Tafí en mig de la pluja i hem baixat cap a Tucumán per una carretera entre les Yungas, una vista molt maca. Hem penjat algunes fotos però com plovia no es veuen massa bé. A Tucumán només hi passarem unes hores, tots diuen que és una ciutat molt lletja, fins i tot els tucumans!!! Avui a la nit agafem un colectivo cap a la ciutat de Córdoba i des d'allà ja anirem cap a Capital.