dijous, 31 de gener del 2008

Rosa, rosae, rosa, ROSARIO


Hola a totes i tots!!!!!
I l'última part del nostre primer viatget, ens ha portat a la ciutat de Rosario, a 300 Km de Buenos Aires i a on va néixer el subcomandant Gustavo Che Guevara.
Han estat 6 dies de relaxació TOTAL - a excepció dels mosquits que han trencat l'harmonia i la paciencia a més d'un/a......
Várem arribar a les 6 de la matina a Rosario procedents de Córdoba, ben doreta per comencar a buscar cámping i uns pals per el nostre Iglú. Un cop finiquitats els nostres QueHaceres, ens várem diriguir cap al port per agafar una barqueta que ens portés cap a l'altre banda de Rosario on hi ha el delta del Paraná i unes illes entre elles l'illa Verde (sense comentaris). Allá un jovenet de nom Luka i que havia treballat al restaurant El Gaucho de BCN ens va atendre al seu petit ranchito, ens va donar instruccions on poder clavar la tenda i on ens podíem instalar. En aquell "camping" només hi havia FREEKES del Kayac, tots els coleguilles d'una escola d'aquest esport es reunien allá per la tarda per fer birretes (porrones, com es diuen les birres d'1 litre a Rosario), aventurilles del món de la Kayac i molt més.......


La primera nit va arribar la primera tempesta i amb la pluja estavem aillats de la ciutat.... la barqueta que creuava el riu només ho feia si no hi havia pluja... vam estar dos dies pensant que ja ens quedavem a viure en aquella illa!! i la veritat és que no hagués estat malament... s'hi vivia tant bé allá!! llastima que hi havia una plaga de gossos que estaven tant afamats que quasi es mengen a la marta literalment (l'Aleix diu que la veien com a un pollastre a l'ast...) a part hi havia chanchos salvatges (porcs) que es menjaven qualsevol cosa que deixessis en una bossa (la primera nit ens van netejar l'olla....). AH! i ens oblidem dels amics mosquits!!! la primera nit vam estar cuinant amb dos rosarinos sota el xirimiri i els mosquits ens van aniquilar....vam fer un "intercanvi gastronomic": ells ens van donar asado i nosaltres pasta fresca a la catalana!! jejejejeje.....

Una nit vam haver de refugiar-nos dins el rancho del Lucas amb els seus colegues (el Ruy-l'artista humorista-, el Guido - que ens va retornar l'últim dia en la barqueta rollo desembarco de Normandia-, la pastanaga -és com anomenen aquí als pel-rojos-, el Gabi -del qual no sabíem molt bé que feia en la seva vida- un que només reia i la seva novia que no parlava) perqué va fer una ventada com mai a la vida havíem vist cap dels dos, fins i tot pensavem que venia un huraca... imagineu, dins d'una casa de fusta el que haguéssim aguantat... ens vam tranquilitzar quan un d'ells (l'humorista Ruy que, per cert, creu que el seu nom és catala...) ens va dir que havia estat l'única casa que havia aguantat un huraca anterior... per sort no va passar res. El Gabi i la pastanaga ens van fer un arrosset i una amanideta i vam sopar en germanor.


A la ciutat només hi vam anar un parell de dies. Hi havien moltes coses relacionades amb Catalunya: la Rambla Catalunya, un casal catala, un monument a Pau Casals, molta gent amb cognoms catalans (Rabassa, Berenguer...), gent amb avis catalans, gent que havia viscut a Barcelona o que hi anava a viure en breu... vaja, que entre rosarinos i catalans hi ha un bon feeling!!
A part de descobrir la bona relació que tenim amb els rosarinos, per comencar-nos a familiaritzar amb el sud d'Argentina, vam anar a veure la pel.lícula "Gigantes de Valdés", que ens va encantar i va caure alguna que altra llagrimeta... snif...
Avui hem retornat a la capital... Buenos Aires!!! a esperar als Vila-Pueyo per iniciar el viatge patagonic!!!!!!!!!!!!
Un petonet per tot@s....Tindreu proximes notícies nostres.
Recordeu, mai pixeu cara al vent quan hi ha tormenta¡¡¡¡¡¡¡¡


dijous, 24 de gener del 2008

Festival de música folklòrica de Cosquín

Hola a tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Hem estat dos dies al festival de música folklòrica de Cosquín!!!!!! us ensenyarem algunes fotillos i vídeos interessants.......

ABANS DEL FESTIVAL




















DURANT EL FESTIVAL









































I DESPRÉS....






















Conclusió: si aneu a Cosquín vigileu amb el Fernet.........

ah!!!! i vigileu amb els veïns del càmping, que n'hi ha que a les 10 ja t'enxufen la música a tope (tot i que alguns segueixin dormint.... jejejjejeje).

divendres, 18 de gener del 2008

Una mica de Folklore

Una mica de Folklore a la
I FIESTA DEL VINO ARTESANAL
VINO PATERO POR FAVORRRR¡¡¡¡
Tot un recital¡¡¡¡¡¡

Províncies de Salta i Tucumán


Hola a tots i totes!!!! fa dies que no us expliquem res... ens hem trobat amb unes velocitats d'internet tant vertiginoses que no podíem ni accedir al blog... hem passat per Cachi, Molinos, Angastaco, Cafayate, Amaicha del Valle, Tafí del Valle i ara som de passada a la ciutat de Tucumán, esperant un colectivo que d'aquí unes hores ens durà cap a Córdoba, l'última parada abans del retorn a Buenos Aires on esperarem el Joan i la Conxi and company.




A Cachi estàvem a 2600 metres d'altura, per això hi havia unes instalacions esportives per esportistes d'èlit per entrenar-se i adaptar-se a les condicions d'elevada altura (Clara, podries portar a l'INEFC aquí, no???), és tant heavy aquest centre que tenen una piscina coberta semiolímpica on tothom es pot banyar però necessites un certificat del metge per fer-ho (eing???), el metge què deu certificar, que estàs bé o que saps nedar?? ens vam quedar amb l'intringulis.... Aquí a Cachi a part de molts turistes argentins (sobretot bonairenses) no hi havia molta cosa a fer. El primer dia tot emocionats i amb les ganes de caminar aleixianes, vam anar direcció al Yacimiento Arqueológico "El Tero" (hi anàvem recomanats per l'oficina de turisme): quan hi vam arribar vam començar a buscar el jaciment.... vinga buscar, vinga buscar... vam pujar a una pedra a veure si vèiem millor on era... i sorpresa!! estàvem a sobre el jaciment!! només eren dos forats a terra envoltats de pedra... vaya tela... Al dia següent vam llogar unes bicis per anar cap a Cachi Adentro (un poblet que també ens van recomanar) i a Las Pailas (un altre jaciment arqueològic al peu del Nevado de Cachi, un sismil que està sempre nevat). Feia un sol que et mories i a 2600 metres l'oxigen no arriba als pobres glòbuls vermells... i a més a més tot pujada!!!!! Cachi Adentro va resultar un altre engany (no hi havia res, ni tan sols el cartell que t'indicava que hi havies arribat...) i a les Pailas no hi vam poder arribar, ens vam morir i vam anar a sucar els peus al riu. La tornada va estar súper bé: TOT BAIXADA! la cara de felicitat que fèiem era impressionant!!!! A Cachi vam començar a cuinar a l'estil argentí: enlloc d'usar el fogonet, usem la barbacoa (són tan adictes a l'asado que n'hi ha per donar i vendre!!!!): bullim l'aigua en cinc minuts! L'últim dia vam poder veure el Nevado de Cachi (per primera vegada s'havia despejat!): impressionant... un pedazo de massís tot nevat en ple estiu... molt molt guai....

De Cachi volíem baixar cap a Cafayate. Però no hi havia cap tipus de movilitat que et fes el trajecte, a no ser que paguessis uns 100€ per anar-hi en taxi, però el recorregut eren uns 70km i no sortia gens a compte. Vam haver d'anar de Cachi a Molinos en colectivo. Allà vam dinar i al cap d'un parell d'hores vam agafar una espècie de taxi compartit direcció Angastaco. Des d'Angastaco podíem agafar un altre colectivo que ja ens portava a Cafayate: però hi havien dos inconvenients, només sortien a les 6 del matí i a més a més el conductor estava de vaga perquè els de la companyia no li pagaven el sou... no teníem cap inconvenient en quedar-nos uns dies a Angastaco, fins que vam veure com era el poble. Semblava un poble fantasma, no tenia res: quatre cases i la resta desert... no sé si haureu vist les fotos, però mai ens havíem sentit tant penjats com en aquell lloc. Allà vam provar per primera vegada el "vino patero": vam anar a sopar a un dels 2 comedores del poble i ens hi vam trobar un espectacle una mica penós; el jefe (un home d'uns 60 anys) portava una pedrada de vino patero impressionant: tenia els braços plens de sang d'alguna caiguda a terra, s'adormia sobre la taula, cantava, cridava, s'intentava aixecar i es mig-queia... a més a més, et deia que bebessis vino patero vino patero.... el vino patero era vi dolç i a més a més calent... sort que només ens van portar una ampolleta petita.... Finalment només ens hi vam haver de quedar un parell de nits i ja vam agafar el bus cap a Cafayate.


A Cafayate va ser ja la massificació d'argentins a lo grande. Hotels, hostals, casas de familia, 4 càmpings... tot a rebentar!!! Cafayate està ple de vinyes i de bodegues. És un poble bastant maco, però massa turístic. Allà vam fer una excursioneta fins a unes cascades: havies d'anar pujant la muntanya durant unes 2-3 hores. Els argentins hi anaven en xancletes, descalços, amb nens de 2 anys... arribaven a la cascada principal, entraven una mica a l'aigua (que estava geladíssima), es feien una foto i marxaven... a més a més, per arribar a la cascada no hi havia cap indicació: a l'entrada del bosquet hi havien uns homes que deien que eren d'una comunitat diaguita que vivia allà, et donaven la benvinguda i, si no contractaves un dels seus guies, t'havies d'espavilar per trobar el camí... A part d'aquesta excursioneta vam anar a la 1ª Fiesta del vino artesanal. La primera nit vam fer una cata de vins artesanals (vinos pateros) de 4 o 5 bodegues i vam escoltar els recitals folclòrics.


Vam sentir "yacareras" i coples. Les coples les tocaven dones que sortien soles a l'escenari amb un tambor: deien una copla (una frase una mica graciosa) i llavors la repetien fent un montón de galls... ho volíem grabar per ensenyar-vos-ho, però no dúiem la càmera.... llàstima. El següent dia vam escoltar el Bruno Arias, us hem penjat uns segons d'una cançoneta tradicional d'Humahuaca.




Per despedir-nos de Cafayate vam anar a visitar una bodega. (PERE: vaya xascu... pensava que seria a l'estil de la rioja... 3 minuts ensenyant-te les instalacions i per catar et donaven 3 gotetes sense res de jalo!!!) No ens hi van mimar gaire, però tot i això els hi vam comprar un vinet.


De Cafayate vam anar cap a Amaicha del Valle. Tots els argentins ens ho havien recomanat, però nosaltres no li vam trobar res d'especial. T'oferien anar a visitar unes runes (el poblat de Quilmes), però amb les experiències anteriors vam decidir no anar-hi. Hi vam passar una nit i vam marxar cap a Tafí del Valle.








Tafí del Valle va ser el primer poble amb muntanyes verdes que vèiem des de feia més o menys un mes! També era molt turístic, però a part d'uns quants moxileros com nosaltres, estava ple pleníssim de pijos argentins. Nens pijos amb cavall amunt i avall, terrasses de bars cars plens de famílies pijes.... i una pluja que ens ha matat: la motxilla de l'Aleix va quedar totalment inundada d'aigua i fang, tota l'aigua del càmping feia un riu que passava per la nostra tenda i avui quan ja marxàvem un altre xàfec!!!!! A Tafí vam fer una excursió a ple sol i extra llarga, però molt maca. Anàvem passant entre ramats de vaques, cavalls, burros... vam veure un esquelet de cavall, una llebre saltant por ai, dos ous d'alguna au que els havia deixat al terra, i unes vistes del llac i del poble impressionants! llàstima que ens perseguien unes abelles súper pesades i la boira també... i la Marta ja no tenia aire seguir caminant....

Avui hem deixat Tafí en mig de la pluja i hem baixat cap a Tucumán per una carretera entre les Yungas, una vista molt maca. Hem penjat algunes fotos però com plovia no es veuen massa bé. A Tucumán només hi passarem unes hores, tots diuen que és una ciutat molt lletja, fins i tot els tucumans!!! Avui a la nit agafem un colectivo cap a la ciutat de Córdoba i des d'allà ja anirem cap a Capital.




Bé, avui el relat ha estat mooooooooolt llarg, així en teniu per uns dies!!!!!



us enviem molts molts petonets a tots i esperem rebre notícies vostres, que ens fan moltíssima il·lusió!!!!





ciao

dimarts, 8 de gener del 2008

Cachi

Alguns vídeos per fer boca, ja que alguns ens els demanàveu, aquí van....

Xavitu.......Ja no fa falta que et posis a la moda no????Bon inici de currete....

Des de Cachi records per tothom¡¡¡¡¡¡¡¡

dissabte, 5 de gener del 2008

Salta, la Linda


Bon any i bons reis a tot@s¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡


Us volem explicar el nostre viatget des de Tilcara - cel.lebració de cap d'any 2007 a 2008- els nostres amiguets l'Eduardo i la Gabi, l'estada a Salta "la Linda" i el tour per els yungues fins a Cachi. Han estat uns dies molt moguts, transport amunt, transport avall.


Començarem per la cel.lebració de cap d'any on ens vàrem fer un soparet a la Penya de Carlos, on vàrem sopar uns "exquisits" choclos sequets amb salsa d'api i ají, unes fabetes amb formatge de cabra que pà qué, arròs amb Llama en escabetx, sopeta de quinua i uns postres que ja no vàrem poder ni tastar de l'empaxada general que portàvem.



Per païr tot això de festeta al poliesportiu del poble amb botellón inclós esclar, una mica de Cumbia per fer moure el cos. Vàrem trobar Malagenys, Madrilenya, inclós una Gavatxa que recorria Argentina amb un Cavall....Vaya tela amb els gavatxos.....Per si no ho sabieu els Argentins fan classes de ball abans de sortir de festeta. Ens vàrem trobar amb jovenets i jovenetes que feien anar el cos que no veas....Nosaltres vem respondre amb una increïble sardana.....


Al mateix càmping de Tilcara un Argentí ens va escoltar i es va a possar a parlar Català amb nosaltres, la veritat es que parlava molt bé, es va explicar que vivia a BCN i estava de vacances, la seva xicota de Vilanova li havia fotut una menjada d'olla que era una ceba amb vida, de la ceba-ceba....Tot un personatge.....En el càmping vàrem fer bons i curisos amiguets, hi havia personatges epr a tots els gustos, un titiriter, un Argentí que deia que volia estudiar Anglés per anar a Espanya, un pesao que parlava 24 hores al dia, les dones llames o també exibicionistes argentines.....etc......Uns d'ells van ser l'Eduard i la Gabi que molt amablement ens van dur en el seu cotxe fins a Salta. Era una parella de BS As que ens va caure molt bé. Vem fer uns 300 Km. amb furgo i al arribar a Salta amb un bon dinar ens vàrem despedir.



Al deixar-nos al Càmping de Salta la ficció es va convertir en realitat, tenen una piscina que tarda una setmana en omplir-se, ja feia dos que havien començat i mireu encara com anava¡¡¡¡¡Dos palabras Im_Presionante¡¡¡¡¡¡







A la ciutat de Salta l'anomenen "Salta la linda". La veritat és que és una ciutat força maca: té bastants edificis antics molt ben conservats, té una plaça central a la europea i està en una vall envoltada completament de muntanyes verdes que li donen un color preciós!!!!! A part es nota que tenen pasta, està tot súper cuidat, net... molt preparat pel turisme, hi vénen molts molts argentins!! i ara que tenen vacances... són una plaga!! A Salta vam pujar al cerro San Bernardo en funicular des d'on es veuen molt bones vistes a la ciutat. També vam anar a un poblet del costat que es diu San Lorenzo; és un poble completament residencial (passejant per allà semblava que estiguéssim a Valldoreix, vaya mansionetes que hi ha!!!!) i té un parc natural (que, per cert, és privat i si vols passejar-hi has de pagar...) on la vegetació son Yungas. Vam fer-hi un bon passeig i, per variar, ens van acompanyar 3 gossos!!!!! Aquí si vols un gos en pots tenir un de diferent a cada ciutat on vas!!



En aquesta ciutat també ens hem adonat de la poca educació d'alguns argentins... els matins (ben d'horeta!!!) als càmpings t'hi pots trobar de tot: gent tocant la guitarra-la trompeta-o l'instrument que sigui, penya amb el cotxe enganxat a la teva tenda amb les portes obertes i la música a TOPE, cridant... potser un dia d'aquests ens comprarem un tiraxines per llançar ous a la gent!!! je je jej....



Avui ens hem despedit de Salta i del càmping amb un bon banyet a la mega-piscina (són tan flipats els argentins....) i.... cap a Cachi falta gent!!!! hem pillat un bus a l'estil bolivià i hem fet un camí molt molt lindo a través de montanyetes verdes, el "Parque Nacional los Cardones", un altiplà semi-desèrtic... finalment hem arribat a Cachi, "hemos armado la carpa" i al costat del càmping estaven fent una festa pels nens, per celebrar els reis, on la intendente (l'alcaldessa) repartia xocolata calenta per tots els nens del poble!!!! vaya festival s'estaven muntant!!!!!

Recordem-nos-en, podem veure totes les fotos clikant al link de picassa.



Per cert, esperem que no hagueu d'anar mai a un banc argentí... sembla que hi regalin alguna cosa, hem fet un parell de fotos per ensenyar-vos-ho i tot... hi ha cues per tot: per pagar, per treure diners, per canvi de moneda (per cert, per poder-ho fer t'has de registrar i tot!!!), pel caixer.... una bogeria... a més a més els caixers només deixen treure 100€!!!! tot i això s'acaben els diners súper ràpid...


Foto cedida per la Marta i l'Aleix; Banc de Salta, 600.000 habitants.




Bé, us enviem molts petonets per tots i esperem rebre notícies vostres!!!!!!!!!