dimecres, 26 de desembre del 2007

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTS!!!!!

HOLA A TOTHOM!!! EL SOL D'AQUÍ ENS HA TRANSFORMAT, SOM LES MARES NOELS D'ARGENTINA!! ELS PARES S'HAN PERDUT POR AI!!!!!
ESPEREM QUE PASSEU BONES FESTES, MENGEU MOLT, NO PASSEU MOLT FRED I GUANYEU CALERONS I LLANGONISSES AL QUINTO!!!! MOLTS MOLTS PETONS A TOT@S!!!!

dimarts, 25 de desembre del 2007

Humahuaca, Iruya i San Isidro. Viatge amb les Cholis.


Benvolguts Siloflipes, ara feia dies que no donavem senyals de vida, molts de vosaltres pensaveu que ens havien segrestat, però No¡¡¡¡ Aquí estem de 9.


Després de passar uns dies a Paraguay, on hem visitat Ciudad de l'Este, Asunción -Capital-, i San Bernardino i veient la dificultat per arribar als llocs, ja que els transport públic "diem" que no està massa preparat per el turisme vem decidir possar punt i final de moment a aquest país que tant i tant bé ens va tractar.


De nou a Argentina, cultura Gaucha i Cholera¡¡¡¡¡¡Des de Paraguay agafant un bus vàrem anar directament cap al Nord-Oest, A la provincia de Salta i Jujuy, tot just tocant als Andes.


La nostra primera parada va ser a Humauhaca, on el senyoret Aleix estava atacat d'un virus mental-gastroentinali va haver de passar el primer dia al llitet, fent cura de salut.


A Humahuaca hem visitat el monument a la Independència, va ser el primer monument que le feia ombra al San Martín, les runes de Coctaca - montanyes de pedres i més pedres que havien estat soposem un poble indigena de feia ja uns quants anys- , el mirador de Penyes Blanques on quasi ens despenyem per els acantilats de pissarra -recomanacions, si passeu per aquí compreu-li un troç de pà al home que te l'última caseta tot just a peu de mirador-.


De Huamahuaca a 50 km. al nord tenim el petit poble d'Iruya, d'uns 600 habitants aproximadament. És un poblet de lo més acollidor, tant la Senyora Tina -encargada de la nostra alimentació- com la Senyora Palmira - encargada del nostre allotjament- ens vàren tractar de lo millor de lo millor, ens vem sentir quasi com a casa.



A Iruya la nostra primera excursió no va se una broma, sinó una ascenció a 3500 m.s.n.m -aquí li posen la N nivel-. Un cop vem arribar a dalt una Cholita ens va impressionar amb la narració de la seva historia. Vivia a 1.5 dies de camí d'Iruya i havia de baixar al poble per cobrar la seva pensió i visitar al seu pare de 100 anys¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡



El dia següent, amb els peus plens de butllofes, vam fer camí cap a San Isidro. Un poblet encara més petit (hi vivien 300 hab.) que estava a 7km d'Iruya. Quan vam arribar allà el poble estava buit perquè tots els jubilats havien baixat cap a Iruya a cobrar la pensió, total que havien deixat als seus fills (tots menors de... no sé... deu anys???) al càrrec dels negocis. Vam dinar-sopar-esmorzar a l'únic lloc que hi havia i vam dormir a casa l'Anabel. El poble tenia la instalació elèctrica tota preparada, però tenien un petit problema... no els hi arribava l'electricitat!!! Això ens va permetre fer un soparet romàntic a la llum de l'espelma....

Pujant cap a dalt del poble ens vam trobar amb un dels exemplars de burros que resulta que habiten aquests paratges.... El burro es trobava davant de la porta del cementiri, per cert, aquí els cementiris res a veure amb els catalans... els omplen de flors fetes a mà, té uns colors!!!!


Al dia següent vam conèixer la mare de l'Anabel (la nena que ens va atendre quan vam arribar a l'hostal). Us reproduirem la conversa que van tenir: - Anabel, ¿dónde están las vacas?


- Mamá, están bajando del cerro...


- Bueno. Pues vas a tener que subir al cerro a buscarlas


La veritat és que no us podeu imaginar la pujada que havia de fer l'Anabel per anar a buscar les vaques... i les vaques com boges repartides pel cerro i l'Anabel empenyent-les cap a dalt... vaya tela... aquí els nens la veritat és que molta infància no és que tinguin...

Bé, quasi amb l'Anabel dins la motxilla, vam desfer el camí cap a Iruya. A mig camí vam conèixer a un pagès que vivia mig perdut amb un montón de camps, cabres, un cocker, vaques... el tio amb 60 anys i encara volia montar un hospedaje, portar els turistes a fer excursions...

Finalment vam tornar a Iruya i, tot i que l'Aleix quasi s'hi queda atrapat del tot, vam marxar de nou cap a Humahuaca. El Nadal l'hem passat a Humahuaca: ens vam fotre un sopar!!!! Carn de llama!! (fins i tot la Marta, que mai menja animalets macos...) i un flam amb dulce de leche... Després del soparet vam fer una visita a la Missa del Gall: la feien al pavelló, un mínim de 600-700 persones... tothom portava el nen Jesús del seu pessebre per beneïr-lo!!!! a més a més, feien representacions teatrals, cantaven... després vam anar a un bareto d'un paio argentí que al principi ens queia molt bé... però vam tenir una petita xerradeta amb ell sobre la gent de la zona, els europeus, l'economia... la veritat és que va ser un monòleg perquè cada cop que l'Aleix li intentava dir alguna opinió l'home es posava com una moto... a part era bastant ranci, per servir els cubates agafava com una espècie "d'apaga-espelmes" súper petit, l'omplia del licor i t'ho posava al got (no vagi a ser que et posi una gota de més....). Bé, la Marta no va aguantar gaire, perquè el cos no el tenim acostumat a anar a dormir més tard de les dotze... som rotllo la Cenicienta...

I avui... hem agafat el colectivo cap a Tilcara ( a mitja hora d'Humahuaca, cap al Sud). A veure què ens espera en aquesta ciutat!!!!!!!

dilluns, 17 de desembre del 2007

Paraguay i Jujuy

Hola a tots!!
ja hem deixat paraguay i ara estem una altra vegada per Argentina, al nord oest, a Jujuy!!!
en breu us explicarem més cosetes, només era per donar senyals de vida!!
petons!

divendres, 7 de desembre del 2007

Grans Catarates d'Iguazu







Hola hola!!!!!! ja hem vist les impressionants catarates del Iguazu!!!!!! hem fet uns quants videos i tot de lo flipats que ens vam quedar... ja ho veureu... Hem tingut la sort i el privilegi de veure les catarates des del costat argent'i i des del brasileny, el primer dia vam anar al costat argenti. El parc argenti es una passada, no te l-acabes amb un dia... estas super en contacte amb l-aigua, veus mil salts d-aigua, pots anar a una illeta, vas amb un trenet ecologic, veus coaties... precios... la putada es que ens va fer mal temps... nomes deurien caure 5.000 millons de metres c'ubics daigua per segon sobre els nostres caps... al final no sabies si l-aigua et venia de la pluja, de la cascada o de l-ocellet que es pixava.... vam acabar xops xops! pero ens va encantar... QUANTA AIGUA TENEN!!!!! parlarem amb la presidenta a veure si pot fer un transvassament cap a CAT!!!!! JE JE doncs ens vam quedar amb les ganes de veure/ho sota el sol... i tarari que te vi! cap a BRASIL!!! a Brasil el parc es mes petito (nomes una passarela de 1200m) pero les vistes son increibles, veus tota la panoramica de les catarates davant teu, i la garganta del diablo.... vaya passada... et penses que ja ho has vist tot i quan hi arribes alucines... ANEU/HI TOTS! a brasil tamb'e vam veure bastanta fauna com llangardaixos mitjanets i grans, INSECTO PALO!!! com mola! (lucci i barbara, linsecto palo es mou a la mateixa velocitat i amb la mateixa parsimonia que un oso perezoso!!! je je...), papallones DOMESTICABLES!!!! les vam poder tocar, ens les passavem de ma en ma... no ho hav'iem vist mai!!, uns cucs que semblaven pulseres i eren bastant fastigosos i n-hi havia per tot arreu!!!!, i tamb'e els tipics animalets que et trobes per tot el mon (catalans, espanyols, japonesos un monton!!!! ... fauna humana, diuen...) tot i que ens haguessim quedat acampats alla uns quants dies (al igual et deixen acampar...) vam agafar un bus cap a PARAGUAY!!!!! perque ens segellessin el passaport vaya merder, pont amunt pont avall... ara som a Ciudad del Este, la porta per on hem entrat a Paraguay! a veure que ens espera en les terres inexplorades paraguayenses!! de moment, busquem informacio turistica i... NINGU SAP RES!!! el pais es divideix en la zona oriental i l-occidental<> el primer hostal on vam preguntar per dormir, el primer que ens van dir va ser> para cuantas horas? (EING??? eh fideuet!!) i al segon, on ens vam quedar, lamo li va fotre un soponcio d-hosties al seu fill davant nostre que quasi ens cau la llagrimeta... vajatela.blogspot.com (propaganda subliminal... je je ). Amb el vostre permis anirem al bar del costat a decidir cap a on segueix la nostra ruta!!! intringulis... ON SEREM DEMA???? qui lo sa... je je... paraguay?brasil?argentina?rusia?india? continuara.... AH!!!! quan trobem una connexio a internet que funcioni millor us passarem un parell de videos mes que tenim i m'es fotos... un petonas a totes i tots, esperem que el fred no sigui mortal per catalunya... CIAO pescaos!!!!








dimarts, 4 de desembre del 2007

Playa Sol, prenent el solet, un descanset.



Aquí tenim dos vídeos- El primer és del riu que separa Argentina de Paraguay i el segon és 1 historia narrada per un guaraní, tribu autoctona d'America Llatina de fa mils i milions d'anys.

Pujant i pujant vem arribar a Posadas, capital de Misiones, la provincia més al nordest d'Argentina, on la calor comença a ser mortal de necessitat¡¡¡¡

Després de voltar per la ciutat un dia, després d'una jornada dura de transport en col.lectiu, vem anar cap a Sant Ignacio de Miní, famós per les multiples misons jesuítiques que s'hi van establir. A Sant Ignacio ens vàrem hospedar a un "camping" que no tenia ni una ombra degut al huracà que habia passat fa unes setmanes per allà. El "camping" el El Descanso ens tenia preparada una sorpreseta: El exterminador-mazingerZ i la seva dona, Doña Rosa també coneguda com la hiperactiva, eren dos alemanys que sospitosament feia anys habien emmigrant cap aquí. Justament la nit passada vàrem llegir al diari que un dels metges més cruels de la dictadura Nazi, conegut com Doctor Muerte, possiblement estava amagat en algun lloc d'Argentina als seus 93 anys d'edat......

A sant Ignacio hem trobat una bona platja - aquí li diuen platja a 10metres quadrats de sorra marronosa que dona a un Riu....i unes runes jesuítiques més que impressionants, ens han encantat. Un dels guies nocturns de la visita ens va recomanar anar a visitar una aldea de aborigens Guaranies a 5 km- del poble i així ho vam fer. Vam carregar-nos d'aigua i a caminar cap als guaranís!!!!!! quan vam arribar a la comunitat, ens van rebre molt bé. Una dona ens va fer seure al seu "porxo" i allà vam conèixer l'Inocencio (el podeu veure a les fotos, val la pena..., les ulleres de sol són per amagar l'ull que li faltava, la qual cosa li provocava mitja-ceguera: a la marta també li volia provocar ceguera, li va posar tot el dit dins l'ull dret mentres ens explicava amb què fabricava les seves pulseres....). L'Inocencio ens va dir que el cacique no hi era, havia marxat el dia abans al poble i encara no havia tornat (ehem.... ens imaginem que s'havia quedat enganxat en un dels bars...); mentre esperàvem que el Javier s'aixequés de la seva comunal ressaca, vam veure el gos més escanyolit del món: feia tanta pena que no el podies ni tocar... a part, nens i nenes a dojo corrent amunt i avall, mig despullats, descalços.... quan el javier es va aixecar ens va explicar alguna coseta de la comunitat entre bafarades d'alcohol...

Abans d'arribar a Iguazú vam decidir fer una paradeta a Jardín América: al Salto de Tabay. Un lloc preciós, llàstima que hi vam arribar un diumenge i estava plagat de mil argentins... vam fer-hi nit i al matí següent estàvem pràcticament sols. Allà vam provar un pa amb formatge recent fet extra bo!!!!!!!! vam conèixer el Pablo (un home sesentero que portava tota la vida viatjant, amb fills repartits per tot el món.... era escriptor però li encantava xerrar!!) i al Joaquín (un músic argentí, no vam poder parlar-hi molt pq el Pablo no callava...).

total que hem resistit a l'atac de l'exterminador mazinger Z, a l'atac guaraní, a la plaga d'argentins... seguim endavant!!!! ara ja som a Puerto Iguazú!!! demà anem a visitar les famoses Cascades d'Iguazú!!!!!!!!!! i després... PARAGUAY!!!