BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTS!!!!!

HOLA A TOTHOM!!! EL SOL D'AQUÍ ENS HA TRANSFORMAT, SOM LES MARES NOELS D'ARGENTINA!! ELS PARES S'HAN PERDUT POR AI!!!!!

ESPEREM QUE PASSEU BONES FESTES, MENGEU MOLT, NO PASSEU MOLT FRED I GUANYEU CALERONS I LLANGONISSES AL QUINTO!!!! MOLTS MOLTS PETONS A TOT@S!!!!

Humahuaca, Iruya i San Isidro. Viatge amb les Cholis.

Benvolguts Siloflipes, ara feia dies que no donavem senyals de vida, molts de vosaltres pensaveu que ens havien segrestat, però No¡¡¡¡ Aquí estem de 9.


Després de passar uns dies a Paraguay, on hem visitat Ciudad de l'Este, Asunción -Capital-, i San Bernardino i veient la dificultat per arribar als llocs, ja que els transport públic "diem" que no està massa preparat per el turisme vem decidir possar punt i final de moment a aquest país que tant i tant bé ens va tractar.


De nou a Argentina, cultura Gaucha i Cholera¡¡¡¡¡¡Des de Paraguay agafant un bus vàrem anar directament cap al Nord-Oest, A la provincia de Salta i Jujuy, tot just tocant als Andes.


La nostra primera parada va ser a Humauhaca, on el senyoret Aleix estava atacat d'un virus mental-gastroentinali va haver de passar el primer dia al llitet, fent cura de salut.


A Humahuaca hem visitat el monument a la Independència, va ser el primer monument que le feia ombra al San Martín, les runes de Coctaca - montanyes de pedres i més pedres que havien estat soposem un poble indigena de feia ja uns quants anys- , el mirador de Penyes Blanques on quasi ens despenyem per els acantilats de pissarra -recomanacions, si passeu per aquí compreu-li un troç de pà al home que te l'última caseta tot just a peu de mirador-.


De Huamahuaca a 50 km. al nord tenim el petit poble d'Iruya, d'uns 600 habitants aproximadament. És un poblet de lo més acollidor, tant la Senyora Tina -encargada de la nostra alimentació- com la Senyora Palmira - encargada del nostre allotjament- ens vàren tractar de lo millor de lo millor, ens vem sentir quasi com a casa.



A Iruya la nostra primera excursió no va se una broma, sinó una ascenció a 3500 m.s.n.m -aquí li posen la N nivel-. Un cop vem arribar a dalt una Cholita ens va impressionar amb la narració de la seva historia. Vivia a 1.5 dies de camí d'Iruya i havia de baixar al poble per cobrar la seva pensió i visitar al seu pare de 100 anys¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡



El dia següent, amb els peus plens de butllofes, vam fer camí cap a San Isidro. Un poblet encara més petit (hi vivien 300 hab.) que estava a 7km d'Iruya. Quan vam arribar allà el poble estava buit perquè tots els jubilats havien baixat cap a Iruya a cobrar la pensió, total que havien deixat als seus fills (tots menors de... no sé... deu anys???) al càrrec dels negocis. Vam dinar-sopar-esmorzar a l'únic lloc que hi havia i vam dormir a casa l'Anabel. El poble tenia la instalació elèctrica tota preparada, però tenien un petit problema... no els hi arribava l'electricitat!!! Això ens va permetre fer un soparet romàntic a la llum de l'espelma....

Pujant cap a dalt del poble ens vam trobar amb un dels exemplars de burros que resulta que habiten aquests paratges.... El burro es trobava davant de la porta del cementiri, per cert, aquí els cementiris res a veure amb els catalans... els omplen de flors fetes a mà, té uns colors!!!!

Al dia següent vam conèixer la mare de l'Anabel (la nena que ens va atendre quan vam arribar a l'hostal). Us reproduirem la conversa que van tenir: - Anabel, ¿dónde están las vacas?

- Mamá, están bajando del cerro...

- Bueno. Pues vas a tener que subir al cerro a buscarlas

La veritat és que no us podeu imaginar la pujada que havia de fer l'Anabel per anar a buscar les vaques... i les vaques com boges repartides pel cerro i l'Anabel empenyent-les cap a dalt... vaya tela... aquí els nens la veritat és que molta infància no és que tinguin...

Bé, quasi amb l'Anabel dins la motxilla, vam desfer el camí cap a Iruya. A mig camí vam conèixer a un pagès que vivia mig perdut amb un montón de camps, cabres, un cocker, vaques... el tio amb 60 anys i encara volia montar un hospedaje, portar els turistes a fer excursions...

Finalment vam tornar a Iruya i, tot i que l'Aleix quasi s'hi queda atrapat del tot, vam marxar de nou cap a Humahuaca. El Nadal l'hem passat a Humahuaca: ens vam fotre un sopar!!!! Carn de llama!! (fins i tot la Marta, que mai menja animalets macos...) i un flam amb dulce de leche... Després del soparet vam fer una visita a la Missa del Gall: la feien al pavelló, un mínim de 600-700 persones... tothom portava el nen Jesús del seu pessebre per beneïr-lo!!!! a més a més, feien representacions teatrals, cantaven... després vam anar a un bareto d'un paio argentí que al principi ens queia molt bé... però vam tenir una petita xerradeta amb ell sobre la gent de la zona, els europeus, l'economia... la veritat és que va ser un monòleg perquè cada cop que l'Aleix li intentava dir alguna opinió l'home es posava com una moto... a part era bastant ranci, per servir els cubates agafava com una espècie "d'apaga-espelmes" súper petit, l'omplia del licor i t'ho posava al got (no vagi a ser que et posi una gota de més....). Bé, la Marta no va aguantar gaire, perquè el cos no el tenim acostumat a anar a dormir més tard de les dotze... som rotllo la Cenicienta...

I avui... hem agafat el colectivo cap a Tilcara ( a mitja hora d'Humahuaca, cap al Sud). A veure què ens espera en aquesta ciutat!!!!!!!

Paraguay i Jujuy

Hola a tots!!
ja hem deixat paraguay i ara estem una altra vegada per Argentina, al nord oest, a Jujuy!!!
en breu us explicarem més cosetes, només era per donar senyals de vida!!
petons!

Grans Catarates d'Iguazu

Hola hola!!!!!! ja hem vist les impressionants catarates del Iguazu!!!!!! hem fet uns quants videos i tot de lo flipats que ens vam quedar... ja ho veureu... Hem tingut la sort i el privilegi de veure les catarates des del costat argent'i i des del brasileny, el primer dia vam anar al costat argenti. El parc argenti es una passada, no te l-acabes amb un dia... estas super en contacte amb l-aigua, veus mil salts d-aigua, pots anar a una illeta, vas amb un trenet ecologic, veus coaties... precios... la putada es que ens va fer mal temps... nomes deurien caure 5.000 millons de metres c'ubics daigua per segon sobre els nostres caps... al final no sabies si l-aigua et venia de la pluja, de la cascada o de l-ocellet que es pixava.... vam acabar xops xops! pero ens va encantar... QUANTA AIGUA TENEN!!!!! parlarem amb la presidenta a veure si pot fer un transvassament cap a CAT!!!!! JE JE doncs ens vam quedar amb les ganes de veure/ho sota el sol... i tarari que te vi! cap a BRASIL!!! a Brasil el parc es mes petito (nomes una passarela de 1200m) pero les vistes son increibles, veus tota la panoramica de les catarates davant teu, i la garganta del diablo.... vaya passada... et penses que ja ho has vist tot i quan hi arribes alucines... ANEU/HI TOTS! a brasil tamb'e vam veure bastanta fauna com llangardaixos mitjanets i grans, INSECTO PALO!!! com mola! (lucci i barbara, linsecto palo es mou a la mateixa velocitat i amb la mateixa parsimonia que un oso perezoso!!! je je...), papallones DOMESTICABLES!!!! les vam poder tocar, ens les passavem de ma en ma... no ho hav'iem vist mai!!, uns cucs que semblaven pulseres i eren bastant fastigosos i n-hi havia per tot arreu!!!!, i tamb'e els tipics animalets que et trobes per tot el mon (catalans, espanyols, japonesos un monton!!!! ... fauna humana, diuen...) tot i que ens haguessim quedat acampats alla uns quants dies (al igual et deixen acampar...) vam agafar un bus cap a PARAGUAY!!!!! perque ens segellessin el passaport vaya merder, pont amunt pont avall... ara som a Ciudad del Este, la porta per on hem entrat a Paraguay! a veure que ens espera en les terres inexplorades paraguayenses!! de moment, busquem informacio turistica i... NINGU SAP RES!!! el pais es divideix en la zona oriental i l-occidental<> el primer hostal on vam preguntar per dormir, el primer que ens van dir va ser> para cuantas horas? (EING??? eh fideuet!!) i al segon, on ens vam quedar, lamo li va fotre un soponcio d-hosties al seu fill davant nostre que quasi ens cau la llagrimeta... vajatela.blogspot.com (propaganda subliminal... je je ). Amb el vostre permis anirem al bar del costat a decidir cap a on segueix la nostra ruta!!! intringulis... ON SEREM DEMA???? qui lo sa... je je... paraguay?brasil?argentina?rusia?india? continuara.... AH!!!! quan trobem una connexio a internet que funcioni millor us passarem un parell de videos mes que tenim i m'es fotos... un petonas a totes i tots, esperem que el fred no sigui mortal per catalunya... CIAO pescaos!!!!

Playa Sol, prenent el solet, un descanset.

Aquí tenim dos vídeos- El primer és del riu que separa Argentina de Paraguay i el segon és 1 historia narrada per un guaraní, tribu autoctona d'America Llatina de fa mils i milions d'anys.

Pujant i pujant vem arribar a Posadas, capital de Misiones, la provincia més al nordest d'Argentina, on la calor comença a ser mortal de necessitat¡¡¡¡

Després de voltar per la ciutat un dia, després d'una jornada dura de transport en col.lectiu, vem anar cap a Sant Ignacio de Miní, famós per les multiples misons jesuítiques que s'hi van establir. A Sant Ignacio ens vàrem hospedar a un "camping" que no tenia ni una ombra degut al huracà que habia passat fa unes setmanes per allà. El "camping" el El Descanso ens tenia preparada una sorpreseta: El exterminador-mazingerZ i la seva dona, Doña Rosa també coneguda com la hiperactiva, eren dos alemanys que sospitosament feia anys habien emmigrant cap aquí. Justament la nit passada vàrem llegir al diari que un dels metges més cruels de la dictadura Nazi, conegut com Doctor Muerte, possiblement estava amagat en algun lloc d'Argentina als seus 93 anys d'edat......

A sant Ignacio hem trobat una bona platja - aquí li diuen platja a 10metres quadrats de sorra marronosa que dona a un Riu....i unes runes jesuítiques més que impressionants, ens han encantat. Un dels guies nocturns de la visita ens va recomanar anar a visitar una aldea de aborigens Guaranies a 5 km- del poble i així ho vam fer. Vam carregar-nos d'aigua i a caminar cap als guaranís!!!!!! quan vam arribar a la comunitat, ens van rebre molt bé. Una dona ens va fer seure al seu "porxo" i allà vam conèixer l'Inocencio (el podeu veure a les fotos, val la pena..., les ulleres de sol són per amagar l'ull que li faltava, la qual cosa li provocava mitja-ceguera: a la marta també li volia provocar ceguera, li va posar tot el dit dins l'ull dret mentres ens explicava amb què fabricava les seves pulseres....). L'Inocencio ens va dir que el cacique no hi era, havia marxat el dia abans al poble i encara no havia tornat (ehem.... ens imaginem que s'havia quedat enganxat en un dels bars...); mentre esperàvem que el Javier s'aixequés de la seva comunal ressaca, vam veure el gos més escanyolit del món: feia tanta pena que no el podies ni tocar... a part, nens i nenes a dojo corrent amunt i avall, mig despullats, descalços.... quan el javier es va aixecar ens va explicar alguna coseta de la comunitat entre bafarades d'alcohol...

Abans d'arribar a Iguazú vam decidir fer una paradeta a Jardín América: al Salto de Tabay. Un lloc preciós, llàstima que hi vam arribar un diumenge i estava plagat de mil argentins... vam fer-hi nit i al matí següent estàvem pràcticament sols. Allà vam provar un pa amb formatge recent fet extra bo!!!!!!!! vam conèixer el Pablo (un home sesentero que portava tota la vida viatjant, amb fills repartits per tot el món.... era escriptor però li encantava xerrar!!) i al Joaquín (un músic argentí, no vam poder parlar-hi molt pq el Pablo no callava...).

total que hem resistit a l'atac de l'exterminador mazinger Z, a l'atac guaraní, a la plaga d'argentins... seguim endavant!!!! ara ja som a Puerto Iguazú!!! demà anem a visitar les famoses Cascades d'Iguazú!!!!!!!!!! i després... PARAGUAY!!!

Colonia Pellegrini i Parc Esteros del Iberá

Hola a tots i totes!!!!

Què tal tot? nosaltres aquí, anem aguantant com podem les insolacions...

Hem estat uns dies a Colonia Pellegrini, un mini poblet (uns diuen que són 1000 habitants, els altres 500.... creiem que es conten a ells i tots els llocs que tenen en els hospedajes....). L'objectiu era el Parque Nacional Esteros del Iberá, el qual està tocant a Colonia pellegrini. El poblet està bé, és curiós: carrers de terra, nens que passen amb un cavall trotant, gauchos per aquí i per allà (els gauchos són argentins que cuiden del bestiar i van amb el seu uniforme: barret d'ala, cinturó prominent, botes de cowboy... i bigoti la majoria; segons l'aleix molt elegants tots!!!!)... fins aquí tot bé; però a la que hi portes un parell d'hores ja veus de què va l'asunto... és un poble de mafiosos on tots t'intenten vendre la moto perquè facis una excursió i una altra i perquè viatgis amb busos cars... però nosaltres els hem pillat i no ens hem deixat enganyar!!!!! je je... estic exagerant una mica per donar més vidilla.... ara, si us diem que hi havien 159875264000000 trillons de mosquits això sí que no és una exageració... tenim el cos inflat i vermell!!!!Creïem que els antimosquits, són com una llaminadura per aquests insectes¡¡¡

Saber que per arribar a la Colonia, vàrem haver de ser observadors de la "moguda" que és duia a cap a la Terminal de autobusos, des de les 2 del matí fins les 12 del migdia. "Gautxitos" vestits amb l'uniforme per excelència i unes olleres de mosca de tipus Batman&Robin, increïble.

Vem fer bones miges amb un tal Sergio, que venia des de Bs As - Buenos Aires - fins a la Colonia, uns 500km per donar gràcies al Gautxito Gil per haver-se recuperat d'una operació a panxa oberta¡¡¡¡Molt simpàtic el tal home...

Venint del tema dels mosquits un comunista en "Wilson" ens va convidar mentre es ponia el sol a la colónia a un mate ben i ben bo mentre els mosquits feien les seves delícies amb nosaltres.

**Acte del dia a la Colonia:**

Ens havien de despertar a les 7:30 per emorzar i agafar una barqueta per veure la fauna de la colonia. Como no, a les 8:30 apareixia el guia de l'expedicio, dient: Gallegos, va despertar, que nos vamos.

Total vem pillar la lanxa i el primer amiguet que ens vem trobar va ser un petit llangardaix de mes o menys uns 2.5 metres, que mirava el braç de la Marta com a un pernil de 5 jotes¡¡¡

Després moltes aus, libel.lules, carpinxos, cigonyes, gondoleros, irlandesos, i bla bla...

Tornant a l'allotjament i havent dinat vem anar a fer dos rutilles que ens les havien venut força bé,,,,el cas es que ens va suposar 5 minuts de camí ,uns 400 metres....Però vem veure 3 monos aullladors - com els de Costa Rica - 1 cervol i milions d'aus¡¡¡

Buenos tindreu més noticies nostres en breu. Ara ens endinsem des de Posadas cap a les Misones Jesuítiques - tant apreciades per la Marta - a San Ignacio Miní¡¡¡

A veure que ens depara aquest petit però intringulitzant localitat.

P.D: per fí hem obert el Blog per a què tot@s podeu fer els vostres comentaris saense registrar-vos. El Srt Xavi V. i la Srta. Nuria M. van al capdevant.

Molts petons, Marta i Aleix.

Llangardaix Hueveru¡¡¡¡

Aquest és el video del llangardaix Hueveru¡¡¡¡¡

Parque Nacional El Palmar + Concordia

Bones a tothom!!! feia dies que no passàvem per aquí... és que hem estat en un parc on no teníem internet... vam agafar un bus a colón i... cap al parque nacional el palmar!!! una mica decepcionant... només per arribar a dins el parc des de l'entrada ens esperaven 12 km de camí desèrtic amb motxilles incloses sota el sol!!! horrorós... pensàvem que moríem allà... però... un cotxe ens va salvar! ens va recollir quan ja vèiem cocacoles voladores i ens va acostar quasi fins al càmping que hi havia dins el parc... uf!! però només arribar-hi: vam veure un mega-llangardaix overo que primer ens va cagar una miqueta, però si el perseguies marxava corrents (per sort...), també hem descobert les vizcachas que són una espècie de rata-conill-esquirol-chinchilla gegant... estan a les fotos, ja les veureu. Surten de nit i criden com unes locas, semblen porcs senglars i remenen els caxarros de la penya. També hi ha pájaros locos que et roben el jalo i els hi has de tirar aigua perquè pirin... vaja, tota la fauna que encara no havíem vist concentrada junta a la zona d'acampada pq el que és la resta del parc... quatre palmeres repartides en noséquantes hectàrees i una calor que et mories! Després de banyar-nos una altra vegada en el riu Uruguai, fer el pajaro en el parc, fer una excursioneta sufocant i poca cosa més, vam tornar a fer el camí de 12km amb les motxillotes (que per cert, cada dia pesen més...); el video que hem penjat és d'aquest moment, podeu comprovar vosaltres mateixos l'estat de deshidratació i paranoia en el que estàvem (sin comentarios...)... i vam pillar el bus cap a Concordia. Encara estem a Concordia, fins ara hem estat en un càmping fantasma (per variar...) on de cop i volta apareixien pescadors, xavalins de 18 anys celebrant fins les 6 o 7 del matí la festa de final de curs, colegues del jefe fent un asado amb un cabrit sencer i peixos recent pescats... vaja, un camping especial on ens ha vingut una tempesta que... vaya tela... i res, ara anem cap al llac d'aquí on també hi ha una presa i no sabem el que ens espera!!!!! un petonàs a tots!!!!!!!

DEl tigre cap al Nord!!!!!!!!!!!!!!!

Un cop vam deixar buenos aires vam pillar un bus (mon dieu! un super bus on et pots estirar i fins i tot et donen de jalar! hauríeu d'haver vist les nostres cares quan el del bus va començar a repartir entrepans!! je je...). Un bus direcció GUALEGUAYCHÚ, us hem de confessar que per aprendre'ns el nom ens va costar uns dies... l'aleix es va aprendre mig nom i jo l'altre mig: i a la terminal vam fer un recital entre els dos... je je...
Gualeguaychú va ser una mica... no sé... podem dir que lo milloret que tenia era un parc gegant al costat del riu... A part d'això un taxista que ens va timar i no ens va portar al càmping que estava obert, però vam dormir en un hostalet molt maco! No hi vam passar ni 24h: vam pillar el bus cap a Colón, amb la intenció d'estar-hi de passada per anar cap a un parc natural... PERÒ AQUEST POBLE ENS HA ATRAPAT!!! hi viuen unes 20.000 persones, és súper tranqui i té un riu preciós... a més a més veiem Uruguay a l'altre cantó del riuet!!! Ah! i mola perquè hi ha tants gossos al carrer que anem tenint mascotes tot el dia: el dia que vam arribar ens van vigilar la tenda dos gossets mentres dormíem (l'aleix els hi va donar jalo i quasi s'hòstien entre ells...), avui hem anat d'excursió i un gos ens volia acompanyar (quan ha vist que fèiem més de 10 quadres ha pirat... pobre, estava cascadet...).
I res, anem pujant... i els argentins flipen de que estiguem per aquí. Les mítiques preguntes: de donde sois? qué hacéis por aquí? i tenim les respostes ja més que sobades... però bueno, els hi mola xerrar!!!!! je je!
un petonet i suerte!!!!
ciao
aleix i marta

Hola a tots i totes¡¡¡Com anem? Ens sap molt però que molt greu no haver-vos escrit abans, però ja sabeu, amb el ritme que porten per aquí, bueno que portem...es difícil trobar un cyber per connectar-se.....

Us expliquem noticies fresquíssimes, aquest dos catalans es van jinyar de Buenos Aires i em decidit anar-nos-en cap al nord-est d’Argentina.
La primera cosa que vàrem fer es anar a comprar a una tenda de segona mà una “carpa”, oaseasé un tenda de campanya per anar fent als càmpings que ens trobem per el camí. Un cop decidida la tenda que volíem, per no se menys hippis, de segona mà, vàrem anar cap al Delta de Tigre, que bé a ser com el mateix nom diu, el Delta de l’Ebre. És un paratge molt i molt bonic, la única cosa que s’ha de tenir en compte és la de no acampar a prop del riu ja que sinó pot, en una pujada del cabdal d’aquest inundar-te tot el que trobi per el camí. Bueno bueno, vàrem plantar la tenda i quina va ser la nostra sorpresa quant la tenda era ni més ni menys que 3 cops més gran que el sobretoldo, ens va caure l’ànima al terra, i la mirada al cel amenaçador del Tigre. Varem juntar unes quantes herbes seques i realitzar un ritus ala Pachamama perquè no caigués ni una sola gota, la cosa no comportava massa vergonya, ja que al càmping estàvem completament sols.

Van ser dos dies molt i molt guais, molt tranquils i amb alguna altre passejada que va valer la pena. Els mosquits.....sense comentaris....
Al cap de dos dies decidim tornar a Buenos Aires abans de seguir pujant cap al nord, a reclamar el toldo de la nostra tenda, la cara amb la qual varem entrar a la tenda o deia tot, o ens canvieu la tenda o aquí correrà sang...el tema del “horno no està para bollos” va ser una de les magnífiques frases que els hi varem deixar caure.....Sense cap tipus de problema i pensant que si ens demanaven la factura diríem que s’havia mullat dins de la tenda, no ens van posar cap impediment en canviar-la i abonant la diferència.....Atenció els Argentins són lo pitjor.....a tot el món es lo pitjor..però aquest et cobraran si poden fins i tot a l’hora d’expedir-te el tiquet de compra....

De nou amb vosaltres¡¡¡¡

Ja tenim algunes fotografies noves¡¡¡¡¡¡I demà dimarts ens ananem cap a el Tigre¡¡¡¡¡
Tindreu noticies nostres molt molt molt molt i molt aviat¡¡¡¡¡

PRIMERA SETMANETA!!!

HOLA!!!
ja hem aterrat, tenim piset,... i fem vidilla bonaerense!! per aquí s'està molt bé, esperant l'estiuet que no acaba d'arribar!
us hem penjat algunes fotillos que hem fet, però la càmera no acaba de funcionar per això hem tardat en donar notícies!!!!
el viatge va ser un momentet (ehem...) i quan vam aterrar a montevideo vam flipar de lo verd que era tot!!! després vam sobrevolar el río de la plata i... vaya pedazo de ciutat que ens esperava! mon dieu! vam flipar una mica, però ara que hi hem estat passejant la veritat eés que no sembla tant. Te moltes zones residencials, però així per visitar tampoc hi ha molt. avui hem esta a la boca ,el barri de colorins (la veritat és que la zona de colorins és la que enesenyen a tot arreu, només hi ha un parell de carrerons, la resta és una mescla entre barri industrial i zona residencial, tot semiabandonat i moooolt descuidat)
és una ciutat plena de contrastos, tant socials com arquitectònics... però bueno, això la fa ser interessant. Ja us anirem passant fotillos pq aneu veient.
Nosaltres ens cuidem molt, ja tenim uns quants kilos de més, entre la carn i la pasta rellena, nem fent!! ah! i la quilmes de litre!! mare meva, vas a un bar, et demanes una birra i te la porten de litre!! quina perdició...
bueno guapos, un petonàs!!!!!!!
marta

Per anar fent boca, aquí teniu una cançoneta¡¡¡¡¡¡¡

el nostre amiguet siloflipes ja està amb nosaltres!!!!!