ja som aquí.....
ja hem arribat....
ja som aquí, ja hem arribat....
ja som aquí, ja hem arribaaaaaaaaaaaaaaat.......
ELS COLLONUTS DE SANT CUGAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Galàpagos II

Us hem penjat alguna foto a l'àlbum i de regalet (pels més vagos...) també alguna més aquí. Seguim disfrutant de les illes, aprofitant els últims dos dies que ens queden aquí! snif...

GALÀPAGOS

tots els animals són de veritat, en serio!!!

Finalment, hem arribat a ses illes i després de vuit dies en un veler amunt i avall, de illa a illa, us passem algunes fotos perquè aneu fent boca (al picasa les penjarem més endavant, que ara no tenim molt temps, agafarem un vaixell de dues hores fins a una illa que no hem visitat).

La veritat és que tenim molt per explicar-vos, però lo més important: això és increïble. Mai havíem vist tants animals, vivint tant tranquils. Us ho recomanem a tots!!!!!

apa, petons i us enviem més notícies ben aviat!!!!

Guayaquil, a un pas de les illes!!!!

Estem a Guayaquil, us hem intentat penjar un vídeo de la ciutat però portem més d'una hora i no hi ha manera, així que ja ho provarem un altre dia... Fot una calda que no parem de suar en tot el dia, sort que tenim aire acondicionat fins i tot a l'habitació.... esperem que la calor ens segueixi fins a les Galàpagos (perdoneu, però estem tant nerviosos i ansiosos per anar-hi que no podem parlar d'un altre tema...). Per cert, demà ja marxem cap allà i no tornem fins el 22, estarem bastant desconnectats d'internet, però no patiu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Esperem que estigueu tots bé i us deixem unes quantes fotillos al picasa...

ciao ciao!

Tren Riobamba - Nariz del Diablo

Doncs si, per fi hem trobat un tren per les amèriques, avui hem agafat el tren conegut "mundialment" com a Tren de la Nariz del Diablo, la veritat es que no l'hem vist molt el nas, però ha tingut una essencia mística que Deu ni Dó, la menera de realitzar-lo es pujant-se ni més ni menys que a dalt del convoy. Al principi ens feia una mica de por, però de bon matí - ales 6:30 - no hi havia manera de pensar-ho....

Aquesta linea unia antigament el pais de nord a sud, des de Quito fins a Guayaquil, pe`ro avui en dia només es pot realitzar uns 150 km. de via ferrea.... Va des de els 2700 msnm aprox. fins els 3350 msnm. i per a construir-la van morir molts obrers i segons es diu es una de les líneas que a portat més de cul a Arquitectes i enginiers de Ports i Camins...Com diu el Cartell " la Linea mas dificil del mundo".

Ha estat força bé, encara que em tingut alguna que altre complicació, el tren s'ha descarrilat dos cops, això si, al tren hi viatge un "Desencarrilador", després ha començat a ploure a gots i barrals i per acabar la boira "Garua" com es coneix aquí, ha fer acte de presencia i no deixava veure quasi res de res...pe`ro igualment per aquells Freeke's dels trens - Joan i Medir -, s'ha de fer. a¡¡¡¡enrecordeu-vos de llogar un coixinet pel cul....

I res més siloflipencs, d'aquí 3 dies ens anem cap a les G A L A P A G O S a fer un creuer....hem avançat els billets dos dies i al final ens enlairem el dia 8. tindrem quemenjar arròs bullit l'últim mes de viatge??????jejeejejej. Petons per tots i totes.

Entrada a Ecuador

Welcome to Ecuador

I que millor que canalla alegre al entrar a un pais?????

Catarata Gocta

Catarates de Gocta

Aquí va algun que altre video de la 3º catarates amb més alçada del món, ha estat increïble¡¡¡¡¡

a¡¡¡¡¡i també us deixem una curiositat que em trobat al hospedaje on estem ara....No us perdeu el punt número 8.....esto que es lo que és???????

Chachapoyas

Hola siloflipencs!!!!

Estem una altra vegada al Nord del Perú, però aquest cop a la ciutat de Chachapoyas. Després de deixar a la Sara a Lima, vam agafar un d'aquests busos que tant ens agraden de...... 22 hores! sí sí...... Vam arribar ahir al vespre i avui al matí ja ens hem llevat a les cinc! per poder fer unes visitetes...... Hem anat a veure els Sarcòfags de Karajía i la Caverna de Koicta.

Els Sarcòfags eren interessants, però es veien des de molt lluny. I hem hagut de fer unes quantes peripècies per arribar-hi... Us posem una foto, no és de la nostra càmera però és perquè els veieu d'aprop.

La Caverna ens ha agradat molt: ens ha fet de guia un noiet d'uns divuit anys (l'Édgar); hem estat una hora dins i hem vist estalactites i estalagmites (de gegants i de súper fines), hem vist ratpenats, calaveres, ossos, una mòmia, sales gegants... ha estat molt molt interessant! sobretot quan la Marta ha relliscat i quasi acaba amb la boca plena de fang (o de caca de ratpenat....). Encara no ha anat cap arqueòlag a estudiar les restes, però creiem que quan hi vagin fliparan bastant... Ens estem trobant que en aquests països tenen moltíssims jaciments arqueològics però ningú hi inverteix ni un sol, per tant està súper mal conservat, no saben de quan és ni qui ho ha fet, cap turista ho coneix per tant ningú ho visita... vaja, que quan comencin a invertir-hi es descobriran moltes moltes coses. Però bueno, primer esperem que inverteixin amb altres coses perquè els hi cal molt molt!

Bueno guapos, us pengem un parell de fotos de la caverna de Kiocta i us enviem petons gegants! demà anem a veure una súper cascada i demà passat anem a veure una fortificació.

ciao ciao!

pel nord del Perú...

Hola hola!!!!!!
fa dies que no sabem res de vosaltres, esteu tots de vacances, oi??? per això tampoc donem moltes senyals de vida!!!!!!!
hem estat a les platges del nord, ara estem visitant ruïnes, molt més tranquil que a Cusco. I ara aprofitant els últims dies que ens queden amb la Sara, què ràpid passa el temps!!!!!
Us enviem molts petons a tots.
bones vacances!!!!!

Costa Nord Peruana

Una visita a la costa Nord Peruana, barques de Totora, Banys en aigues càlides i ostres del tamany d'una bimbe de Rugby.

Ciutat inka de Machu picchu

4 AM: Amigos!! despierten!!!!! inundació a l'habitació

4.30 AM: esmorzaret

5 AM: pujada de les 1729 escales mentre el sol començava a iluminar-nos

6 AM: MACHU PICCHU EN DIRECTE!!!!!!!!!!!!!!

Hem visitat avui el Machu picchu... INCREÏBLE!!!!! hem estat unes 7 hores caminant per la ciutat: les runes impressionants, temples al sol, al cóndor... Observatori astronòmic... Els inkes tenien una civilització molt molt interessant, llàstima dels espanyols que ens els vam carregar a tots....

Us hem penjat les fotos, ens hagués encantat que ho poguéssiu veure tots en directe...

petons gegants

Camí de Salkantay a Machu Pichu

SALKANTAY

Amb el "cupo" complert per al camí inka tradicional, hem hagut de fer el Camí Alternatiu per arribar al Machu Pichu. És un camí de 5 dies i quatre nits.

El primer dia, ben d'hora vàrem agafar el bus fins el poble de Mollepata, on ens esperaven el "arrieros", el cuiner i el assistent juntament amb el guia de l'expedició. Erem un grup de 10 aventurers, Londinencs, Txecs, Yueseis i es clar, Catalans.

Així és com vàrem començar a caminar el primer dia, fent un ascens de 2500 metres fins a quasi 4000, fent nit al camp base del Salkantay 6200 i pico metres, amb unes vistes espectaculars i un fred que quasi no vem ni notar, ¡Quins màkines que estem fets! i quin canvi, sopar a taula calentet, no teniem que portar ni tenda ni fogonet, res de res....Anàvem sobrats de forçes jejejeje.

Arribada al punt màxim i celebració massiva

Al dia següent ven d'hora ens vàrem alçar, a les 6 del matí. Un bon esmorzar i camí cap amunt fins al pas del Salkantay a 4800 metres, estavem tant a munt que ni els GPS dels Txecs trobava un satelit per calcular l'alçada.Un bon dinar i cap avall que tenim pressa. Al arribar al campament de la segona nit, després de caminar durant 8 hores, ens varem fer un bany a les termes per relaxar el cos, però nosaltres no podiem ni moure un dit, així que ho vàrem deixar per el matí següent.

Tercer dia i cap avall que fa baixada¡¡¡¡¡¡¡ i a 2000 metres, selva a tuti pleni¡¡¡¡No va ser un dia molt durillo, i al arribar al poble Santa Teresa unes birretes i relax total.

L'últim dia va ser una mica lleig, ja que vàrem tindre que caminar per la via del tren que va fins a Aguas Calientes, però al arribar, ja sabiem que al endemà ens esperava el imponent Machupichu.

En fi, l'excursió ha estat una pasada, la Sara ho ha donat tot i més i ens ha demostrat que els Sant Cugatencs al 100 % de forma, ni malt d'altura ni res de res, La Marta d'aquí poc ja intentarà convèncer a l'Aleix de fer algun 7000 metres i l'Aleix com a peix a l'aigua, pujant i baixant el que li venguin.

En fi, aquest camí ha estat espectacular i ens ha deixat molts i molts bons moments, així com també bons amics. Roger, ets un màquina, ha estat un plaer fer el trek amb Tú, ens veiem a BCN i arrassem a Gràcia.

PABLO: Hello, you have the photos in the link FOTOS PERU.

Cuzco

Aquest gos te gana....

La Marta i la Sara al Crist Blanc de Cuzco.

Plaça D'armes de Cuzco a la nit.

El Crsit Blanc.

El "trio" meravella.

I demà a les 4 de´l matí anem a fer el camí del Salakantay, 5 dies i 4 nits, per arribar al Melic del món, el "Machu Pichu", esperem disfrutar molt i que no sigui massa cansat.....Bueno xiquets estarem de 9 amb vosaltres d'aqui poc.

Per Lima i Cuzco

Hola a Tothom de 9....feia dies que no deiem res, però amb la nova incorporació tot a anat volant, visita per Lima, actuació de circ, amiguet "gabaxet", paella per celebrar el sant de la Marta....ufffff tot un estres.

Avui hem arribat ja a Cuzco, després d'agafar el bus més luxos en 9 mesos, TV, Sopar i esmorzar, Bingo amb regalets a bord.....dos paraules im_pressionant¡¡¡¡¡¡¡¡Al arribar al Cuzco, conegut també com el melic del món, ens hem dispossat a agafar el trekking per anar a veure el Machupichu a través de 5 die i 4 nits per els famosos camís inques.....en trobarem algun?????

Nova incorporació

Ben aviat la trobareu entre nosaltres¡¡¡¡¡¡¡¡
SAbeu el seu nom?Sabeu la seva edat?
No patiu, dintre de pocs dies sabreu tota la seva informació.
Serà una nova siloflipes??????????

Cordillera Blanca. Trekking Santa Cruz - Vaqueria.

Aquí algunes imatges del nostre trekking per aquesta espectacular vall.







Aclimatació i pà arriba¡¡¡¡I tot va començar des de 2850 m.sm al poblet de Cashapamapa.

La cordillera Blanca "Huaraz"

Hola¡¡Com anem???Nosaltres fa uns dies hem arribat a la Cordilelra Blanca, segons diuen una de les maques de tot el món i on es pot realitzar sense cap mena de dificultat una caminata de 4 dies per aquesta, considerada el segons camí mes preciós del món, Serà així com diuen???Bueno bueno, estem de moment aclimatat-nos a la alçada per si de cas, avui em realitzat una petita incursió a la cordillera i en el video teniu el resultat......Sense comentaris, l'Aleix quasi acaba al riu...

Per aquestes terres Peruanes de moment tot bé, alguns cops ens han intentat timà i ho han coneguit i altres ha estat al revés, fent-nos passar per Argentins, Xilens, o Vascos per aconseguir algun tipus de descompte, tant per ser americans o per fer veure que el tema dels tiquets que es treuen de la maniga i que et fan pagar no van amb nosaltres....Bueno .....así es la vida papitus...

I que més explicar-vos...bueno doncs us farem una petita introducció al que és la gastronomia Peruana, com poden ser les Patates a la Huancaina, papaes bollides amb una cremeta i formatge molt i molt bones, també trobem l'arrós Xaufa mundialment conegut com arrós 3 delicies i el Ceviche, pexi cru amb llimoneta que està per llepar-se els dits ;). Aquests dies per aquí també hem tingut el gust de porvar Iogurt artesanal i demà esperem que ja comprarem el famós Jamón y Queso de la Región per a emportar-nos a fer el Trek. Doncs de moment res mésk, us enviem petons gegants i bon profit i bona cuina jejejeje.

Les línies de Nazca

Després de 3 dies amunt i avall per la lletja ciutat de Nazca, finalment hem aconseguit pujar a una avioneta que ens fes una volteta de 30 minuts per sobre les línees de Nazca. L'aeroport estava a rebentar d'extrangers, esperant durant hores i hores ja que els peruans són bastant manguis i et prometen tot el que no poden complir. Així que hem tingut sort i hem pogut veure les figures i línees, increïble!! a més a més des d'una avioneta que semblava de joguina... una molt bona experiència!!!

figura: alcatraz

a la foto d'adalt l'alcatraz

i a baix l'arbre i les mans

el vol dels cóndors al cañón del Colca

Estem passejant pel Cañón del Colca. Avui hem anat a la Cruz del cóndor, on hem pogut veure cóndors impressionants, alguns ens han volat a un metre de distància!!!!




















Aquí teniu les fotos que hem fet:
http://picasaweb.google.es/aleixmarta/CanyDeColca

I un parell de vídeos:

petons per tothom!!!!

Sant Joan i Barraques

Hola!! com esteu???? recuperats de les ressaques de les festes?

Mentres vosaltres passàveu sant joan, nosaltres ens pelàvem de fred al solstici d'hivern a Tiwanaku celebrant l'any 5516 aymará. I mentres començàveu amb la Festa Major, nosaltres passejàvem per l'illa del Sol, al llac Titicaca. No ens podem queixar gens, però ens agradaria donar una volteta aquesta nit per barraques!!!!!

Els tiwanacotes van ser una civilització molt desenvolupada, fins que van venir els inques i els van conquerir. Tot i això, queden les restes de Tiwanaku on cada any celebren l'any nou aymará. La festa comença a la nit, amb concerts, fogueres per passar el fred i traguets de "te con te" (és una beguda calenta que porta alcohol purito amb te, canyella i un toc màgic); quan s'acosten les 4 del matí, la gent comença a fer cua a les runes de Tiwanaku fins que s'obren les portes i entren corrents per agafar el millor lloc i rebre els primers rajos de sol. Al concert vam conèixer un grup de bolivians jovenets molt simpàtics que ens van donar la beguda calenteta i ens van anar guiant pels llocs. Quan vam entrar a les runes ens vam posar el més a prop que vam poder de la porta del Sol; davant, les autoritats andines van començar a fer el ritual per rebre l'any nou. Vam quedar molt sorpresos de l'arribada d'un helicòpter que portava al president, l'Evo Morales, el qual va celebrar l'any nou junt amb les autoritats. Després de moltes hores d'espera sota el fred congelat de l'altiplà (4000 metres) finalment van sortir els primers rajos de sol, els quals vam rebre amb les mans alçades. Any nou, 5516, més avançats que nosaltres, no??? Quan va acabar vam sortir pitant i vam agafar el primer bus cap a la Paz.

Uns dies després, després de la despedida final de la tant estimada ciutat de l'Aleix, vam anar cap a Copacabana amb l'Alice (una amiga del parc on vam estar amb els animalets) i més tard amb el Marco, a tocar del llac sagrat dels inques: el famós Titicaca, el llac navegable més alt del món. Allà vam agafar una barqueta i cap a l'Illa del Sol! La llegenda inca diu que en aquesta illa es va crear el primer inca, Manco Kopac, i a l'illa del costat (l'illa de la Lluna) la primera inca: Manco Kopac va fer un túnel per sota l'aigua per arribar a l'illa de la seva estimada, però en arribar-hi la noia estava a dalt de tot de la muntanya i no hi podia arribar. La noia es va posar a plorar durant tres dies fins que les seves llàgrimes van arribar a baix com una corda i Manco va pujar. Així va començar la civilització inca.

L'illa ens ha encantat, però el turisme en massa que hi ha ara és horrorós... ha provocat una capitalització dels habitants increïble. Medir i Teresa fliparíeu si ho veiéssiu... res a veure amb quan hi vau estar -encara que a la tornada no ens hem quedat sense benzina, jejejjjejje. Hostals i restaurants per tot arreu, et cobren per accedir a qualsevol punt de l'illa...

Avui farem nit a Copacabana i ja tenim els bitllets per demà passar la frontera PERUANA!!!!! Farem parada a Puno, també al costat del Titicaca.

Petons per totes i tots i molt bones festes majors!!!!!!!