Colonia Pellegrini i Parc Esteros del Iberá

Hola a tots i totes!!!!

Què tal tot? nosaltres aquí, anem aguantant com podem les insolacions...

Hem estat uns dies a Colonia Pellegrini, un mini poblet (uns diuen que són 1000 habitants, els altres 500.... creiem que es conten a ells i tots els llocs que tenen en els hospedajes....). L'objectiu era el Parque Nacional Esteros del Iberá, el qual està tocant a Colonia pellegrini. El poblet està bé, és curiós: carrers de terra, nens que passen amb un cavall trotant, gauchos per aquí i per allà (els gauchos són argentins que cuiden del bestiar i van amb el seu uniforme: barret d'ala, cinturó prominent, botes de cowboy... i bigoti la majoria; segons l'aleix molt elegants tots!!!!)... fins aquí tot bé; però a la que hi portes un parell d'hores ja veus de què va l'asunto... és un poble de mafiosos on tots t'intenten vendre la moto perquè facis una excursió i una altra i perquè viatgis amb busos cars... però nosaltres els hem pillat i no ens hem deixat enganyar!!!!! je je... estic exagerant una mica per donar més vidilla.... ara, si us diem que hi havien 159875264000000 trillons de mosquits això sí que no és una exageració... tenim el cos inflat i vermell!!!!Creïem que els antimosquits, són com una llaminadura per aquests insectes¡¡¡

Saber que per arribar a la Colonia, vàrem haver de ser observadors de la "moguda" que és duia a cap a la Terminal de autobusos, des de les 2 del matí fins les 12 del migdia. "Gautxitos" vestits amb l'uniforme per excelència i unes olleres de mosca de tipus Batman&Robin, increïble.

Vem fer bones miges amb un tal Sergio, que venia des de Bs As - Buenos Aires - fins a la Colonia, uns 500km per donar gràcies al Gautxito Gil per haver-se recuperat d'una operació a panxa oberta¡¡¡¡Molt simpàtic el tal home...

Venint del tema dels mosquits un comunista en "Wilson" ens va convidar mentre es ponia el sol a la colónia a un mate ben i ben bo mentre els mosquits feien les seves delícies amb nosaltres.

**Acte del dia a la Colonia:**

Ens havien de despertar a les 7:30 per emorzar i agafar una barqueta per veure la fauna de la colonia. Como no, a les 8:30 apareixia el guia de l'expedicio, dient: Gallegos, va despertar, que nos vamos.

Total vem pillar la lanxa i el primer amiguet que ens vem trobar va ser un petit llangardaix de mes o menys uns 2.5 metres, que mirava el braç de la Marta com a un pernil de 5 jotes¡¡¡

Després moltes aus, libel.lules, carpinxos, cigonyes, gondoleros, irlandesos, i bla bla...

Tornant a l'allotjament i havent dinat vem anar a fer dos rutilles que ens les havien venut força bé,,,,el cas es que ens va suposar 5 minuts de camí ,uns 400 metres....Però vem veure 3 monos aullladors - com els de Costa Rica - 1 cervol i milions d'aus¡¡¡

Buenos tindreu més noticies nostres en breu. Ara ens endinsem des de Posadas cap a les Misones Jesuítiques - tant apreciades per la Marta - a San Ignacio Miní¡¡¡

A veure que ens depara aquest petit però intringulitzant localitat.

P.D: per fí hem obert el Blog per a què tot@s podeu fer els vostres comentaris saense registrar-vos. El Srt Xavi V. i la Srta. Nuria M. van al capdevant.

Molts petons, Marta i Aleix.

Llangardaix Hueveru¡¡¡¡

Aquest és el video del llangardaix Hueveru¡¡¡¡¡

Parque Nacional El Palmar + Concordia

Bones a tothom!!! feia dies que no passàvem per aquí... és que hem estat en un parc on no teníem internet... vam agafar un bus a colón i... cap al parque nacional el palmar!!! una mica decepcionant... només per arribar a dins el parc des de l'entrada ens esperaven 12 km de camí desèrtic amb motxilles incloses sota el sol!!! horrorós... pensàvem que moríem allà... però... un cotxe ens va salvar! ens va recollir quan ja vèiem cocacoles voladores i ens va acostar quasi fins al càmping que hi havia dins el parc... uf!! però només arribar-hi: vam veure un mega-llangardaix overo que primer ens va cagar una miqueta, però si el perseguies marxava corrents (per sort...), també hem descobert les vizcachas que són una espècie de rata-conill-esquirol-chinchilla gegant... estan a les fotos, ja les veureu. Surten de nit i criden com unes locas, semblen porcs senglars i remenen els caxarros de la penya. També hi ha pájaros locos que et roben el jalo i els hi has de tirar aigua perquè pirin... vaja, tota la fauna que encara no havíem vist concentrada junta a la zona d'acampada pq el que és la resta del parc... quatre palmeres repartides en noséquantes hectàrees i una calor que et mories! Després de banyar-nos una altra vegada en el riu Uruguai, fer el pajaro en el parc, fer una excursioneta sufocant i poca cosa més, vam tornar a fer el camí de 12km amb les motxillotes (que per cert, cada dia pesen més...); el video que hem penjat és d'aquest moment, podeu comprovar vosaltres mateixos l'estat de deshidratació i paranoia en el que estàvem (sin comentarios...)... i vam pillar el bus cap a Concordia. Encara estem a Concordia, fins ara hem estat en un càmping fantasma (per variar...) on de cop i volta apareixien pescadors, xavalins de 18 anys celebrant fins les 6 o 7 del matí la festa de final de curs, colegues del jefe fent un asado amb un cabrit sencer i peixos recent pescats... vaja, un camping especial on ens ha vingut una tempesta que... vaya tela... i res, ara anem cap al llac d'aquí on també hi ha una presa i no sabem el que ens espera!!!!! un petonàs a tots!!!!!!!

DEl tigre cap al Nord!!!!!!!!!!!!!!!

Un cop vam deixar buenos aires vam pillar un bus (mon dieu! un super bus on et pots estirar i fins i tot et donen de jalar! hauríeu d'haver vist les nostres cares quan el del bus va començar a repartir entrepans!! je je...). Un bus direcció GUALEGUAYCHÚ, us hem de confessar que per aprendre'ns el nom ens va costar uns dies... l'aleix es va aprendre mig nom i jo l'altre mig: i a la terminal vam fer un recital entre els dos... je je...
Gualeguaychú va ser una mica... no sé... podem dir que lo milloret que tenia era un parc gegant al costat del riu... A part d'això un taxista que ens va timar i no ens va portar al càmping que estava obert, però vam dormir en un hostalet molt maco! No hi vam passar ni 24h: vam pillar el bus cap a Colón, amb la intenció d'estar-hi de passada per anar cap a un parc natural... PERÒ AQUEST POBLE ENS HA ATRAPAT!!! hi viuen unes 20.000 persones, és súper tranqui i té un riu preciós... a més a més veiem Uruguay a l'altre cantó del riuet!!! Ah! i mola perquè hi ha tants gossos al carrer que anem tenint mascotes tot el dia: el dia que vam arribar ens van vigilar la tenda dos gossets mentres dormíem (l'aleix els hi va donar jalo i quasi s'hòstien entre ells...), avui hem anat d'excursió i un gos ens volia acompanyar (quan ha vist que fèiem més de 10 quadres ha pirat... pobre, estava cascadet...).
I res, anem pujant... i els argentins flipen de que estiguem per aquí. Les mítiques preguntes: de donde sois? qué hacéis por aquí? i tenim les respostes ja més que sobades... però bueno, els hi mola xerrar!!!!! je je!
un petonet i suerte!!!!
ciao
aleix i marta

Hola a tots i totes¡¡¡Com anem? Ens sap molt però que molt greu no haver-vos escrit abans, però ja sabeu, amb el ritme que porten per aquí, bueno que portem...es difícil trobar un cyber per connectar-se.....

Us expliquem noticies fresquíssimes, aquest dos catalans es van jinyar de Buenos Aires i em decidit anar-nos-en cap al nord-est d’Argentina.
La primera cosa que vàrem fer es anar a comprar a una tenda de segona mà una “carpa”, oaseasé un tenda de campanya per anar fent als càmpings que ens trobem per el camí. Un cop decidida la tenda que volíem, per no se menys hippis, de segona mà, vàrem anar cap al Delta de Tigre, que bé a ser com el mateix nom diu, el Delta de l’Ebre. És un paratge molt i molt bonic, la única cosa que s’ha de tenir en compte és la de no acampar a prop del riu ja que sinó pot, en una pujada del cabdal d’aquest inundar-te tot el que trobi per el camí. Bueno bueno, vàrem plantar la tenda i quina va ser la nostra sorpresa quant la tenda era ni més ni menys que 3 cops més gran que el sobretoldo, ens va caure l’ànima al terra, i la mirada al cel amenaçador del Tigre. Varem juntar unes quantes herbes seques i realitzar un ritus ala Pachamama perquè no caigués ni una sola gota, la cosa no comportava massa vergonya, ja que al càmping estàvem completament sols.

Van ser dos dies molt i molt guais, molt tranquils i amb alguna altre passejada que va valer la pena. Els mosquits.....sense comentaris....
Al cap de dos dies decidim tornar a Buenos Aires abans de seguir pujant cap al nord, a reclamar el toldo de la nostra tenda, la cara amb la qual varem entrar a la tenda o deia tot, o ens canvieu la tenda o aquí correrà sang...el tema del “horno no està para bollos” va ser una de les magnífiques frases que els hi varem deixar caure.....Sense cap tipus de problema i pensant que si ens demanaven la factura diríem que s’havia mullat dins de la tenda, no ens van posar cap impediment en canviar-la i abonant la diferència.....Atenció els Argentins són lo pitjor.....a tot el món es lo pitjor..però aquest et cobraran si poden fins i tot a l’hora d’expedir-te el tiquet de compra....

De nou amb vosaltres¡¡¡¡

Ja tenim algunes fotografies noves¡¡¡¡¡¡I demà dimarts ens ananem cap a el Tigre¡¡¡¡¡
Tindreu noticies nostres molt molt molt molt i molt aviat¡¡¡¡¡

PRIMERA SETMANETA!!!

HOLA!!!
ja hem aterrat, tenim piset,... i fem vidilla bonaerense!! per aquí s'està molt bé, esperant l'estiuet que no acaba d'arribar!
us hem penjat algunes fotillos que hem fet, però la càmera no acaba de funcionar per això hem tardat en donar notícies!!!!
el viatge va ser un momentet (ehem...) i quan vam aterrar a montevideo vam flipar de lo verd que era tot!!! després vam sobrevolar el río de la plata i... vaya pedazo de ciutat que ens esperava! mon dieu! vam flipar una mica, però ara que hi hem estat passejant la veritat eés que no sembla tant. Te moltes zones residencials, però així per visitar tampoc hi ha molt. avui hem esta a la boca ,el barri de colorins (la veritat és que la zona de colorins és la que enesenyen a tot arreu, només hi ha un parell de carrerons, la resta és una mescla entre barri industrial i zona residencial, tot semiabandonat i moooolt descuidat)
és una ciutat plena de contrastos, tant socials com arquitectònics... però bueno, això la fa ser interessant. Ja us anirem passant fotillos pq aneu veient.
Nosaltres ens cuidem molt, ja tenim uns quants kilos de més, entre la carn i la pasta rellena, nem fent!! ah! i la quilmes de litre!! mare meva, vas a un bar, et demanes una birra i te la porten de litre!! quina perdició...
bueno guapos, un petonàs!!!!!!!
marta