Doncs si, per fi hem trobat un tren per les amèriques, avui hem agafat el tren conegut "mundialment" com a Tren de la Nariz del Diablo, la veritat es que no l'hem vist molt el nas, però ha tingut una essencia mística que Deu ni Dó, la menera de realitzar-lo es pujant-se ni més ni menys que a dalt del convoy. Al principi ens feia una mica de por, però de bon matí - ales 6:30 - no hi havia manera de pensar-ho....
Aquesta linea unia antigament el pais de nord a sud, des de Quito fins a Guayaquil, pe`ro avui en dia només es pot realitzar uns 150 km. de via ferrea.... Va des de els 2700 msnm aprox. fins els 3350 msnm. i per a construir-la van morir molts obrers i segons es diu es una de les líneas que a portat més de cul a Arquitectes i enginiers de Ports i Camins...Com diu el Cartell " la Linea mas dificil del mundo".
Ha estat força bé, encara que em tingut alguna que altre complicació, el tren s'ha descarrilat dos cops, això si, al tren hi viatge un "Desencarrilador", després ha començat a ploure a gots i barrals i per acabar la boira "Garua" com es coneix aquí, ha fer acte de presencia i no deixava veure quasi res de res...pe`ro igualment per aquells Freeke's dels trens - Joan i Medir -, s'ha de fer. a¡¡¡¡enrecordeu-vos de llogar un coixinet pel cul....
I res més siloflipencs, d'aquí 3 dies ens anem cap a les G A L A P A G O S a fer un creuer....hem avançat els billets dos dies i al final ens enlairem el dia 8. tindrem quemenjar arròs bullit l'últim mes de viatge??????jejeejejej. Petons per tots i totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada