dijous, 29 de novembre del 2007

Colonia Pellegrini i Parc Esteros del Iberá



Hola a tots i totes!!!!


Què tal tot? nosaltres aquí, anem aguantant com podem les insolacions...

Hem estat uns dies a Colonia Pellegrini, un mini poblet (uns diuen que són 1000 habitants, els altres 500.... creiem que es conten a ells i tots els llocs que tenen en els hospedajes....). L'objectiu era el Parque Nacional Esteros del Iberá, el qual està tocant a Colonia pellegrini. El poblet està bé, és curiós: carrers de terra, nens que passen amb un cavall trotant, gauchos per aquí i per allà (els gauchos són argentins que cuiden del bestiar i van amb el seu uniforme: barret d'ala, cinturó prominent, botes de cowboy... i bigoti la majoria; segons l'aleix molt elegants tots!!!!)... fins aquí tot bé; però a la que hi portes un parell d'hores ja veus de què va l'asunto... és un poble de mafiosos on tots t'intenten vendre la moto perquè facis una excursió i una altra i perquè viatgis amb busos cars... però nosaltres els hem pillat i no ens hem deixat enganyar!!!!! je je... estic exagerant una mica per donar més vidilla.... ara, si us diem que hi havien 159875264000000 trillons de mosquits això sí que no és una exageració... tenim el cos inflat i vermell!!!!Creïem que els antimosquits, són com una llaminadura per aquests insectes¡¡¡

Saber que per arribar a la Colonia, vàrem haver de ser observadors de la "moguda" que és duia a cap a la Terminal de autobusos, des de les 2 del matí fins les 12 del migdia. "Gautxitos" vestits amb l'uniforme per excelència i unes olleres de mosca de tipus Batman&Robin, increïble.

Vem fer bones miges amb un tal Sergio, que venia des de Bs As - Buenos Aires - fins a la Colonia, uns 500km per donar gràcies al Gautxito Gil per haver-se recuperat d'una operació a panxa oberta¡¡¡¡Molt simpàtic el tal home...

Venint del tema dels mosquits un comunista en "Wilson" ens va convidar mentre es ponia el sol a la colónia a un mate ben i ben bo mentre els mosquits feien les seves delícies amb nosaltres.


**Acte del dia a la Colonia:**


Ens havien de despertar a les 7:30 per emorzar i agafar una barqueta per veure la fauna de la colonia. Como no, a les 8:30 apareixia el guia de l'expedicio, dient: Gallegos, va despertar, que nos vamos.


Total vem pillar la lanxa i el primer amiguet que ens vem trobar va ser un petit llangardaix de mes o menys uns 2.5 metres, que mirava el braç de la Marta com a un pernil de 5 jotes¡¡¡
Després moltes aus, libel.lules, carpinxos, cigonyes, gondoleros, irlandesos, i bla bla...
Tornant a l'allotjament i havent dinat vem anar a fer dos rutilles que ens les havien venut força bé,,,,el cas es que ens va suposar 5 minuts de camí ,uns 400 metres....Però vem veure 3 monos aullladors - com els de Costa Rica - 1 cervol i milions d'aus¡¡¡

Buenos tindreu més noticies nostres en breu. Ara ens endinsem des de Posadas cap a les Misones Jesuítiques - tant apreciades per la Marta - a San Ignacio Miní¡¡¡
A veure que ens depara aquest petit però intringulitzant localitat.


P.D: per fí hem obert el Blog per a què tot@s podeu fer els vostres comentaris saense registrar-vos. El Srt Xavi V. i la Srta. Nuria M. van al capdevant.

Molts petons, Marta i Aleix.

3 comentaris:

Aubi ha dit...

Bèsties pardes!!! Anda que no... amb la calma, xino xano amunt i avall, envoltats de bèsties...Oléeee! Xurri! què et pensaves, que no recordava el blog?? Per favor! Si el miro cada dia per veure si hi ha novetats! Bueno, m'ha agradat rebre el teu mail amorío i veure les noves fotos.
Missió: guanyar al Xavi en aportacions al blog.
Cuideu-vos molt eh! Oju els mosquits i Aleix, cuida-me-la mlt eh! que si no quan tornis...ui! jeje!
Apa, a disfrutar!
Mil petonets!

Aubi

Anònim ha dit...

ueueueu, jo tb vull guanyar al xavi en mails!!!jajaja. ja veig que esteu molt guapos i que us cuideu molt bé!!! l?aubi tb em cuida molt, i nosaltres cuidem molt al jambo (encara que cada dia l'hem de castigar xk s'escapa de la gabia...uooooooooo)
Moltes petonets

xavs ha dit...

Jamón jamón, ai mart vigila on poses la maneta tu eh! Que els coscodrilos no s'ho pensen dos cops abans de fotre caixalada!

Parlant del Jambo, a casa hem encunyat (atenció Pompeu!) un nou terme.
Jambar, o fer el Jambo o tenir Jambitis (Verb intrans.): Acció i efecte de quedar-se a casa, preferentment al sofà, intentant moure el mínim nombre de músculs possibles, i ésser alimentat per familiars, amics, etc.

Pos això, que amb l'Anna i el Pere ho hem posat en pràctica. Em demanava si l'Aubins o la Clers s'haurien contagiat també...