Benvolguts Siloflipes, ara feia dies que no donavem senyals de vida, molts de vosaltres pensaveu que ens havien segrestat, però No¡¡¡¡ Aquí estem de 9.
Després de passar uns dies a Paraguay, on hem visitat Ciudad de l'Este, Asunción -Capital-, i San Bernardino i veient la dificultat per arribar als llocs, ja que els transport públic "diem" que no està massa preparat per el turisme vem decidir possar punt i final de moment a aquest país que tant i tant bé ens va tractar.
De nou a Argentina, cultura Gaucha i Cholera¡¡¡¡¡¡Des de Paraguay agafant un bus vàrem anar directament cap al Nord-Oest, A la provincia de Salta i Jujuy, tot just tocant als Andes.
La nostra primera parada va ser a Humauhaca, on el senyoret Aleix estava atacat d'un virus mental-gastroentinali va haver de passar el primer dia al llitet, fent cura de salut.
A Humahuaca hem visitat el monument a la Independència, va ser el primer monument que le feia ombra al San Martín, les runes de Coctaca - montanyes de pedres i més pedres que havien estat soposem un poble indigena de feia ja uns quants anys- , el mirador de Penyes Blanques on quasi ens despenyem per els acantilats de pissarra -recomanacions, si passeu per aquí compreu-li un troç de pà al home que te l'última caseta tot just a peu de mirador-.
De Huamahuaca a 50 km. al nord tenim el petit poble d'Iruya, d'uns 600 habitants aproximadament. És un poblet de lo més acollidor, tant la Senyora Tina -encargada de la nostra alimentació- com la Senyora Palmira - encargada del nostre allotjament- ens vàren tractar de lo millor de lo millor, ens vem sentir quasi com a casa.
A Iruya la nostra primera excursió no va se una broma, sinó una ascenció a 3500 m.s.n.m -aquí li posen la N nivel-. Un cop vem arribar a dalt una Cholita ens va impressionar amb la narració de la seva historia. Vivia a 1.5 dies de camí d'Iruya i havia de baixar al poble per cobrar la seva pensió i visitar al seu pare de 100 anys¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
El dia següent, amb els peus plens de butllofes, vam fer camí cap a San Isidro. Un poblet encara més petit (hi vivien 300 hab.) que estava a 7km d'Iruya. Quan vam arribar allà el poble estava buit perquè tots els jubilats havien baixat cap a Iruya a cobrar la pensió, total que havien deixat als seus fills (tots menors de... no sé... deu anys???) al càrr
ec dels negocis. Vam dinar-sopar-esmorzar a l'únic lloc que hi havia i vam dormir a casa l'Anabel. El poble tenia la instalació elèctrica tota preparada, però tenien un petit problema... no els hi arribava l'electricitat!!! Això ens va permetre fer un soparet romàntic a la llum de l'espelma....Pujant cap a dalt del poble ens vam trobar amb un dels exemplars de 
burros que resulta que habiten aquests paratges.... El burro es trobava 
davant de la porta del cementiri, per cert, aquí els cementiris res a veure amb els catalans... els omplen de flors fetes a mà, té uns colors!!!!
Al dia següent vam conèixer la mare de l'Anabel (la nena que ens va atendre quan vam arribar a l'hostal). Us reproduirem la conversa que van tenir: - Anabel, ¿dónde están las vacas?
- Mamá, están bajando del cerro...
- Bueno. Pues vas a tener que subir al cerro a buscarlas
La veritat és que no us podeu imaginar la pujada que havia de fer l'Anabel per anar a buscar les vaques... i les vaques com boges repartides pel cerro i l'Anabel empenyent-les cap a dalt... vaya tela... aquí els nens la veritat és que molta infància no és que tinguin...
Bé, quasi amb l'Anabel dins la motxilla, vam desfer el camí cap a Iruya. A mig camí vam conèixer a un pagès que vivia mig perdut amb un montón de camps, cabres, un cocker, vaques... el tio amb 60 anys i encara volia montar un hospedaje, portar els turistes a fer excursions...
Finalment vam tornar a Iruya i, tot i que l'Aleix quasi s'hi queda atrapat del tot, vam marxar de nou cap a Humahuaca. El Nadal l'hem passat a Humahuaca: ens vam fotre un sopar!!!! Carn de llama!! (fins i tot la Marta, que mai menja animalets macos...) i un flam amb dulce de leche... Després del soparet vam fer una visita a la Missa del Gall: la feien al pavelló, un mínim de 600-700 persones... tothom portava el nen Jesús del seu pessebre per beneïr-lo!!!! a més a més, feien representacions teatrals, cantaven... després vam anar a un bareto d'un paio argentí que al principi ens queia molt bé... però vam tenir una petita xerradeta amb ell sobre la gent de la zona, els europeus, l'economia... la veritat és que va ser un monòleg perquè cada cop que l'Aleix li intentava dir alguna opinió l'home es posava com una moto... a part era bastant ranci, per servir els cubates agafava com una espècie "d'apaga-espelmes" súper petit, l'omplia del licor i t'ho posava al got (no vagi a ser que et posi una gota de més....). Bé, la Marta no va aguantar gaire, perquè el cos no el tenim acostumat a anar a dormir més tard de les dotze... som rotllo la Cenicienta...
I avui... hem agafat el colectivo cap a Tilcara ( a mitja hora d'Humahuaca, cap al Sud). A veure què ens espera en aquesta ciutat!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada