Aquí tenim dos vídeos- El primer és del riu que separa Argentina de Paraguay i el segon és 1 historia narrada per un guaraní, tribu autoctona d'America Llatina de fa mils i milions d'anys.
Pujant i pujant vem arribar a Posadas, capital de Misiones, la provincia més al nordest d'Argentina, on la calor comença a ser mortal de necessitat¡¡¡¡
Després de voltar per la ciutat un dia, després d'una jornada dura de transport en col.lectiu, vem anar cap a Sant Ignacio de Miní, famós per les multiples misons jesuítiques que s'hi van establir. A Sant Ignacio ens vàrem hospedar a un "camping" que no tenia ni una ombra degut al huracà que habia passat fa unes setmanes per allà. El "camping" el El Descanso ens tenia preparada una sorpreseta: El exterminador-mazingerZ i la seva dona, Doña Rosa també coneguda com la hiperactiva, eren dos alemanys que sospitosament feia anys habien emmigrant cap aquí. Justament la nit passada vàrem llegir al diari que un dels metges més cruels de la dictadura Nazi, conegut com Doctor Muerte, possiblement estava amagat en algun lloc d'Argentina als seus 93 anys d'edat......
A sant Ignacio hem trobat una bona platja - aquí li diuen platja a 10metres quadrats de sorra marronosa que dona a un Riu....i unes runes jesuítiques més que impressionants, ens han encantat. Un dels guies nocturns de la visita ens va recomanar anar a visitar una aldea de aborigens Guaranies a 5 km- del poble i així ho vam fer. Vam carregar-nos d'aigua i a caminar cap als guaranís!!!!!! quan vam arribar a la comunitat, ens van rebre molt bé. Una dona ens va fer seure al seu "porxo" i allà vam conèixer l'Inocencio (el podeu veure a les fotos, val la pena..., les ulleres de sol són per amagar l'ull que li faltava, la qual cosa li provocava mitja-ceguera: a la marta també li volia provocar ceguera, li va posar tot el dit dins l'ull dret mentres ens explicava amb què fabricava les seves pulseres....). L'Inocencio ens va dir que el cacique no hi era, havia marxat el dia abans al poble i encara no havia tornat (ehem.... ens imaginem que s'havia quedat enganxat en un dels bars...); mentre esperàvem que el Javier s'aixequés de la seva comunal ressaca, vam veure el gos més escanyolit del món: feia tanta pena que no el podies ni tocar... a part, nens i nenes a dojo corrent amunt i avall, mig despullats, descalços.... quan el javier es va aixecar ens va explicar alguna coseta de la comunitat entre bafarades d'alcohol...
Abans d'arribar a Iguazú vam decidir fer una paradeta a Jardín América: al Salto de Tabay. Un lloc preciós, llàstima que hi vam arribar un diumenge i estava plagat de mil argentins... vam fer-hi nit i al matí següent estàvem pràcticament sols. Allà vam provar un pa amb formatge recent fet extra bo!!!!!!!! vam conèixer el Pablo (un home sesentero que portava tota la vida viatjant, amb fills repartits per tot el món.... era escriptor però li encantava xerrar!!) i al Joaquín (un músic argentí, no vam poder parlar-hi molt pq el Pablo no callava...).
total que hem resistit a l'atac de l'exterminador mazinger Z, a l'atac guaraní, a la plaga d'argentins... seguim endavant!!!! ara ja som a Puerto Iguazú!!! demà anem a visitar les famoses Cascades d'Iguazú!!!!!!!!!! i després... PARAGUAY!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada