Sucre-Chataquila-Chaunaca-Maragua

La nostre excursió des de Sucre fins a Maragua, la vàrem plantejar des de Chataquila fins a Chaunaca per l'antic camí pre-inca, d'una duració aproximada de 4 km....Vam sortir des de Sucre amb un camió, que més que portar persones, semblava que portès bestiar. Amb una hora ja teniem que estar a la noster destinació. Tot semblava anar molt bé, fins que el Pedro un Bolivià de la cultura dels Jalq'a va dir, "¿pero vosotros no vais a Chataquila?", i nosaltres, esclar, "pues ya podeis ir bajando", haviem passat aquesta població feia una estona.

El conductor ens va dir que pugéssim una mica i ja trobaríem el poble; però el Sherpa, tot nerviós, va veure un cartell i va dir "cap aquí és seguríssim, que el conductor ens ha dit que era al cartell!", total que vam seguir l'instint de l'Aleix i enlloc de fer el camí de 4 km vam fer-ne un de... unes 6 hores... podeu imaginar l'humor de la Marta al llarg de l'excursió i lo cansats que estaven a l'arribar a Chaunaca... Tot i això pel camí ens vam trobar uns personatges bastant curiosos: cholitas que només parlaven Quechua, unes pintures rupestres custodiades per un home que estava una mica sonat, nens que ens deien "Dame pan, dame pan!", o "pastillas regálame, bolígrafos regálame" i clar, només ens faltaven nens demanant-nos coses....

Després de les 6 hores de caminata i quant ja estavem arribant, ens vem trobar al camí 3 impressionants toros que ens miraven aconsellant-nos que aquell camí només era per ells, així que els Sherpa i la Marta van fer precipici avall. Creuant el riu i preguntant una mica més, per fi quan estava apunt de fer-se fosc vàrem arribar a Chaunaca. El nostre primer contacte amb el Chaunaquencs, va ser d'espant, una gos una mica més se'ns menja als dos quan intentàvem trobar un lloc per dormir, però al final vem trobar una cabanyeta molt maca on poder fer nit. Tenia llum, aigua calenta, i la parella que la custiodava ens va fer un sopar per xupar-se els dits, papa, arròs, tomàquet i un ou fregit que li donava el nom de plat regional.

A l'endemà vam anar xino-xano cap a Maragua, va ser un camí de tres horetes, però gairebé tot de pujada. Ah! i lo més important, seguíem estant a 3000 metres d'alçada que aquí les pujades no són com a sant cugat!!!!!! Al llarg del camí vam veure moltíssima gent que viu desperdigada en mig del no-res, tots amb els seus animalets i els seus cultius. Rius sense ponts, movilitats que surten quan els hi ve de gust.... vaya, que la gent està penjadíssima. A l'arribar a Maragua la gent, tot i que no va ser molt hospitalària, ens va indicar unes cabanyetes que havien fet per turistes. Vaya cabanyes! un poble de malamort i súper perdut, però no sabem qui els hi va construir tres cabanyes de la hòstia: dues habitacions, menjador, "cuina", lavabo, dutxa... i a més a més el menjar inclòs en el preu! impressionant... ens va costar que ens donessin la clau perquè la dona que la tenia només parlava quechua i no hi havia manera... però uns noiets finalment ens van ajudar (per sort!).

Al dia següent vam tornar pel mateix camí cap a Chaunaca i vam fer nit al mateix lloc. Avui ja ens hem llevat i hem agafat un bus (quasi ens morim de la pols que entrava i també perquè s'ha petat una roda, per sort ja estàvem al costadet de Sucre...), la dona que cobrava al bus ens ha preguntat quant valia el bitllet, perquè deia que era la primera vegada que feien el trajecte... i clar, li hem fet una cara (eing?!)... d'aquí una estoneta ja agafem un autobús cap a Potosí- antigament el melic del món, ja que estava el "cerro" més productiu de plata del món....diu la llegenda que Potosí tenia els carrer empedrats en plata.....serà veritat? Avui ho veurem...., que Sucre ja ens la coneixem d'adalt a baix!!!!!!!