Ahir vem fer una visita al Cerro Rico de Potosí. És una mina que els Espanyolets van saquejar de mala manera des del 1500 i pico. Avui dia encara l'estan explotant, així que us podeu imaginar la quantitat de forats que hi ha. La visita va ser impresisonant, vàrem començar anant al mercat minero, on es poden comprar regalets que després seran entregats al m¡ners, res del altre món, dinamita, TNT, detonadors, i uns químics per augmentar les voladures dins de la mina.
dinamita a 0.40 € (qualsevol pot comprar-la)
aillants de les descarges elèctriques dels cables d'alta tensió de dins de la mina, amb el nostre guia Don Marcos, ens vem ficar dins de la mina. primer de tot vem fer una "Challada" al Tío. El tio és el diable, personatge que ajuda als miners en la seva tasca quotidiana. És un personatge amb un gran membre fàlic, on se li donen regalets perquè tot vagi bé, fulles de coca, alcohol i tabac. Després de fer-ho vem realitzar la visita, els pèls se'ns van posar de punta. La nostre aventureta va durar unes dos horetes, però ens va permetre imaginar-nos com deu ser la feina al dia a dia. DURÍSSIMA. La vida a la mina, es totalment masclista, només els homes hi poden entrar, les dones dels miners es queden fora seleccionant i picant les pedres que més valor tenen. Només entren dos dies l'any per decorar la mina. Aquesta norma, però, ha canviat amb el turisme: tant hi poden entrar dones com homes a fer la visita. Tot i això, el Marcos va portar a la Marta com si fos una princeseta durant tota la visita! La mina és un laberint completament fosc: durant uns segons tots vam apagar les llums i la foscor era tant tant intensa que l'ull no se t'hi acostumava. Com va dir el Marcos no és com estar en una habitació fosca, allà a la mina la llum no hi arriba de cap manera. Ens va explicar que un dels accidents més comuns (a part dels enderrocs provocats per les explosions de la dinamita) és que els miners es queden sense llum: a alguns els hi agafen atacs de cor i tot de la impotència de no poder veure res de res i d'estar hores esperant a que algú passi per allà...
El personatge de la foto és el Don Julián. Aquest home treballa sol i fent la feina totalment a mà: amb el pic i la pala. Quan el vam veure portava ja unes set hores treballant i quasi no tenia ni força per trencar la pedra. Els miners tenen una esperança de vida fins als 40-45 anys...
La visita a la mina va ser impressionant, a més a més el guia que ens va tocar ens la va fer molt molt amena. També els dos argentins que també van venir, que tenien una xerrera....
Avui hem decidit fer visita sota el sol... i hem visitat un convent, el seu mirador i les catacumbes i tot!!!!! Aquesta tarda marxem ja de la ciutat i anem direcció Tarija, pararem segurament en un poblet per no haver de fer més de quinze hores seguides de bus (aquí els busos agafen la velocitat punta de 50km/h).
petons gegants per tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada